Mercat de l'Abaceria
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Mercat cobert  | |||
| Arquitecte | Joan Torras i Guardiola | |||
| Construcció | 21 desembre 1892 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del ferro | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | Travessera de Gràcia, 186, Puigmartí, 13-17, Mare de Deu dels Desemparats, 12 i Torrijos, 1 bis | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 53446 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2693 | |||
El Mercat de l’Abaceria o de l'Abaceria Central està situat al districte de Gràcia de Barcelona. Ocupa un solar de 1.570 m² entre els carrers de Puigmartí, Mare de Déu dels Desemparats, Torrijos i la Travessera de Gràcia.[1]
Arquitectura
L'edifici està format per una estructura metàl·lica de tres cossos: una nau central més alta sota un arc escarser i dues laterals més baixes sota mitjos arcs escarsers. El revestiment era d'obra vista i la coberta de xapa ondulada de zinc,[1][2] posteriorment substituïda a la nau central per una de fibrociment.
Història
El seu origen tingué lloc instal·lació d'uns llocs de venda a l'aire lliure per als pagesos a la plaça de la Revolució en la dècada del 1880. Abans de la Revolució de Setembre del 1868, la plaça s’anomenava plaça d’Isabel, en referència a la reina Isabel II, i per això el mercat, popularment, també se’n deia.[3]
L'any 1889, l’Ajuntament de Gràcia va acordar la compra dels terrenys de l'antiga fàbrica Puigmartí (Vapor Nou), que havia estat desmantellada anys enrere, per a dedicar-los a la construcció del mercat cobert.[4] Tanmateix, la iniciativa va partir de la societat Francesc Torrens i Serra i Cia, que el maig del 1892 va presentar un projecte de l'arquitecte Joan Torras i Guardiola,[5] que regentava una empresa de construccions metàl·liques.[2]
L'Abaceria Central es va inaugurar el 21 de desembre d'aquell any, a les quatre de la matinada. Naixia desagregat del mercat originari i fins i tot generant alguns recels en els antics comerciants: «En la sesión que celebró ayer el Ayuntamiento de Gracia se discutió si podría ó no darse permiso para abrir al público la abacería [...] Se indicó a la Alcaldía que publicase un bando en el que se pusiese de manifiesto que en las ordenanzas municipales se refiere a 'mercados'. Se dijo que dicha abacería perjudicaría el inmediato mercado de la plaza de Isabel II».[6]
Després de l'agregació de Gràcia el 1897, el problema de la coexistència d'ambdós mercats es va traspassar a l’Ajuntament de Barcelona, que va intentar reaccionar l’any 1906 cobrint la plaça de la Revolució amb una estructura prefabricada d’acer galvanitzat de l'empresa alemanya Stahlbau Hilgers, però finalment va acabar desistint i comprant el mercat de l’Abaceria el 1911.[7]
El 1914, Ramon Puigmartí va cedir a l'Ajuntament de Barcelona una falca de terreny a l'angle dels carrers de Torrijos i de Puigmartí[8] per a eixamplar-hi el mercat.[9]
Fins a la dècada del 1950, unes taules de fusta o de marbre servien per ubicar el gènere de cada parada, l’una contigua de l’altra, de manera que la totalitat del mercat cobert era visible des de qualsevol punt.[1]
Remodelació
A finals del 2017 va començar el procés remodelació del mercat amb l'inici de la construcció d'una carpa provisional al Passeig de Sant Joan,[10] on es van traslladar els paradistes l'estiu de l'any següent.[11] Tanmateix, les obres es van retardar a causa de la complicació que suposava la retirada de la coberta de fibrociment (uralita) de la nau principal, finalitzada l'octubre del 2020.[11]
Recreacions
La plaça-mercat apareix esmentada a la novel·la La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, amb el nom de mercat de Santa Isabel. És on va a comprar la protagonista, Natàlia, prototip de les dones de la Barcelona treballadora de principis del segle XX. En el pròleg de la novel·la l’autora explica que coneixia el mercat de Santa Isabel, on als quatre o cinc anys anava, cap al tard, als estius, amb una senyora veïna a comprar peix, després de travessar el Torrent de l'Olla.[12]
A la novel·la, en canvi, per l’itinerari i referències que s'indiquen per arribar-hi, «la plaça de vendre» sembla ubicada a l’actual Mercat de la Llibertat, tot i que l’escriptora hi evoqui, en realitat, el de l’Abaceria:[13] «L’olor de carn, de peix, de flors i de verdures es barrejava i, encara que no hagués tingut ulls, de seguida hauria endevinat que m’acostava a la plaça de vendre. Sortia del meu carrer i travessava el carrer Gran, amb tramvies amunt i avall, grocs, amb campaneta. Amb el conductor i el cobrador amb vestits ratllats de ratlles fines que tot plegat feia gris. El sol venia tot sencer de la banda del Passeig de Gràcia i ¡plaf! per entre els rengles de cases queia damunt de l’empedrat, damunt de la gent, damunt de les lloses dels balcons. [...] I m’anava ficant en l’olor de la plaça de vendre i en els crits de la plaça de vendre per acabar a dintre de les empentes, en un riu espès de dones i de cistells. La meva musclaire, amb maneguins blaus i davantal amb pitet [...] escampaven, olor de mar. [...] Dels rengles de les tripaires [...]. La meva peixatera, amb dents d'or i rient, pesava palangres [...]. Les cols de paperina, me les guardava la meva verdulaire [...]. I tot anava així, amb maldecaps petits, fins que va venir la república.»[14]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Història del Mercat de l’Abaceria Central». Mercat Abaceria Central. [Consulta: 19 octubre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Graus, 2020, p. 6.
- ↑ Molina, Aitana; Valls, Neus. «150 anys de la revolució que dona nom a la plaça de Gràcia». betevé, 19-09-2018. [Consulta: 19 octubre 2022].
- ↑ «Notas locales». La Vanguardia, 15-10-1889 [Consulta: 19 octubre 2022].
- ↑ «Travessera de Gràcia, Mare de Déu dels Desemparats, Torrijos, Puigmartí. La Societat F Torrens i Serra sol·licita permís per a construir coberts. Arquitecte Juan Torras». Obres particulars 1892/203. AMDG, 23-05-1892.
- ↑ «Barcelona: En la sesion que...». Diario de Barcelona, 20-12-1892, pàg. 14898.
- ↑ Graus, 2020, p. 7.
- ↑ «Ramon Puigmartí cedeix terrenys vials edificables pel c. Torrijos tocant el mercat Central de Gràcia». Q101 Urbanització i Reforma 90/8. AMCB, 1914.
- ↑ «Sobre les obres de complementació del Mercat de l'Abaceria central [Gràcia en la porció dels terrenys d'un dels angles que era propietat de Ramon Puigmartí i que ha estat adquirit per l'Ajuntament]». Q136 Obres públiques 3/0 5377. AMCB, 1916.
- ↑ Castán, Patricia. «El nuevo mercado de la Abaceria amplía su plaza y gana usos comunitarios». El Periódico, 21-12-2021. [Consulta: 19 octubre 2022].
- ↑ 11,0 11,1 Martínez, Guillem. «El Mercat de l’Abaceria, lliure d’amiant després de vuit mesos de començar a retirar-lo». beteve, 21-10-2020.
- ↑ Rodoreda, Mercè. La plaça del Diamant. Pròleg de l'autora.
- ↑ Nadal, Marta. «La Barcelona de Mercè Rodoreda. Ruta literària». Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació.
- ↑ Rodoreda, Mercè. La plaça del Diamant. Capítol XIV.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercat de l'Abaceria |
Bibliografia
- Graus, Ramon «Arquitectes, enginyers i empreses en la construcció amb ferro de la xarxa de mercats de Barcelona (1848-1916)». Butlletí d'arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica, vol. II, 83, maig 2020, pàg. 3-9.