Vés al contingut

Mesquita d'Agdam

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mesquita d'Agdam
Imatge de l'interior
Imatge
Nom en la llengua original(az) Cümə məscidi Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMesquita Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteKarbalayi Safikhan Karabakhi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construcció1870 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura islàmica
architecture of Azerbaijan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Materialpedra Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativadistricte d'Ağdam Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAghdam (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 59′ 36″ N, 46° 55′ 54″ E / 39.9933°N,46.9317°E / 39.9933; 46.9317

La Mesquita d'Agdam o Mesquita de Juma (àzeri: Ağdam məscidi) és una mesquita de la ciutat d'Agdam, a Azerbaidjan.[1] Aquesta mesquita fou un dels pocs edificis de la ciutat que no va ser pas destruït durant la Guerra de Nagorno-Karabakh.[2]

Història

[modifica]

La mesquita, la va construir l'arquitecte Karbalayi Safijan Karabaji entre el 1868 i el 1870.

Durant la Guerra de l'Alt Karabakh, les forces azerbaidjaneses, des d'Agdam, van disparar míssils de llarg abast BM-21 Grad contra la població armènia de Stepanakert.[3][4] Més tard, Agdam restà sota el control de les forces armènies. Després de la captura, segons testimonis presencials, la ciutat fou saquejada, destruïda i incendiada.[5] La Mesquita d'Agdam, l'únic edifici que resta dempeus a Agdam, ha estat objecte d'actes de vandalisme amb grafits i s'ha usat com a estable per a bestiar boví i porcí.[6][7][8] El motiu d'"armenis bàrbars que converteixen les mesquites en porcateres" fou un component important de la mobilització a l'Azerbaidjan en el preludi de la Guerra de l'Alt Karabakh del 2020.[9]

El 2009, la República d'Artsakh començà a prendre mesures per a preservar monuments islàmics. Segons alguns funcionaris d'Artsakh, els voltants de la Mesquita d'Agdam es netejaren d'enderrocs i es va encerclar el 2010.[10][11] El periodista de RFE/RL Stepan Lohr, que visità Agdam el 2011, va publicar fotos de la mesquita sense sostre, i la va descriure com "un interior descurat i danyat de la que en altre temps fou la gloriosa Mesquita d'Agdam".[12]

Després de la victòria de l'Azerbaidjan en la Guerra de l'Alt Karabakh de 2020, el 20 de novembre d'aquest any va recuperar el districte d'Agdam amb un acord d'alto-el-foc d'Alt Karabakh.[13] Tres dies després, el president Ilham Alíev i la primera dama Mehriban Aliyeva visitaren les ruïnes de la ciutat i la Mesquita d'Agdam. Alíev va regalar un Alcorà de La Meca a la mesquita.[14]

Després de la cessió d'Agdam a l'Azerbaidjan, el darrer imam de la mesquita i els soldats azerbaidjanesos realitzaren la primera oració del divendres en 28 anys en la mesquita.[15][16]

Arquitectura

[modifica]

La mesquita té l'estil característic de les mesquites del Karabakh, amb divisió de columnes de pedra en una galeria de dues plantes i l'ús de sostres amb voltes. Altres mesquites d'aquest estil són la Mesquita de Barda, la Mesquita Yugari Govhar Agha de Shusha, una mesquita a la ciutat de Fuzuli i una altra al poble d'Horadiz.[17]

Interior

[modifica]

El disseny interior de la sala d'oració és molt sever. El nom del decorador, el mestre Muhammad Naqqash Tabrizi i la data de renovació (1913) consten en la inscripció del mihrab ornamentat. La porta d'entrada del costat nord és en un porxo profund, i les cambres dels dos pisos estan situades als costats del porxo obert. Els minarets construïts als cantons de la façana nord completen l'estructura de planta simètrica de la mesquita i donen forma quadrada al conjunt. La mesquita té una planta que destaca per la senzillesa clàssica, la puresa de la forma geomètrica i respon als requisits funcionals. La capacitat cúbica de la mesquita, l'interior de la qual és cobert amb cúpules, arcs i transseptes, és coberta amb un dosser sencer de quatre trams, tradicional de la regió del Karabakh. Els minarets de rajola s'alcen des dels extrems de l'àtic que sobreïxen en la façana nord. Ells minarets estan dividits en seccions per cinturons horitzontals, i la superfície de cada secció es cobreix amb patrons simples creats amb rajola.

Galeria

[modifica]
  • Vista general de la mesquita i voltants (any 2018)
    Vista general de la mesquita i voltants (any 2018)
  • Interior de la mesquita (any 2000)
    Interior de la mesquita (any 2000)
  • Entrada a la mesquita (any 2013)
    Entrada a la mesquita (any 2013)
  • Sostre de la mesquita
    Sostre de la mesquita
  • Detalls dels minarets
    Detalls dels minarets

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Agdam -- an Azerbaijani ghost town». Today's Zaman, 17-05-2011. Arxivat 23 de desembre 2015 a Wayback Machine.
  2. ↑ «Armenian Karabakh Official Says Mosques Being Repaired». , 18-11-2010.
  3. ↑ Bloodshed in the Caucasus: Escalation of the Armed Conflict in Nagorno Karabakh. Human Rights Watch, 1992, p. 13. ISBN 9781564320810. 
  4. ↑ Denber, Rachel. Bloodshed in the Caucasus: Indiscriminate Bombing and Shelling by Azerbaijani Forces in Nagorno Karabakh. Human Rights Watch/Helsinki, July 1993, p. 17–18. 
  5. ↑ Гурьянова, Лилия; Васильев. Мёртвая зона. Города-призраки (en rus). Saint Petersburg: Вектор, 2006, p. 113. ISBN 5-9684-0495-7. 
  6. ↑ «Azerbaijani leader hails handover of region ceded by Armenia». AP NEWS. [Consulta: 24 maig 2022].
  7. ↑ «After Nagorno-Karabakh War, Trauma, Tragedy and Devastation». The New York Times, 11-12-2020. [Consulta: 12 desembre 2020].
  8. ↑ «Azerbaijani leader hails handover of region ceded by Armenia». AP NEWS. [Consulta: 23 maig 2022].
  9. ↑ Gamaghelyan, Philip; Rumyantsev, Sergey «The road to the Second Karabakh War: the role of ethno-centric narratives in the Nagorno-Karabakh conflict». Caucasus Survey, 9, 3, 2021, pàg. 329. DOI: 10.1080/23761199.2021.1932068.
  10. ↑ «Works on preservation of Muslim cultural heritage in Nagorno-Karabakh underway». news.am, 17-11-2010. Arxivat de l'original el 2015-04-02.
  11. ↑ «Armenian Karabakh Official Says Mosques Being Repaired». RadioFreeEurope/RadioLiberty.
  12. ↑ «No-Man's-Land: Inside Azerbaijan's Ghost City Of Agdam Before Its Recapture». RadioFreeEurope/RadioLiberty. [Consulta: 24 maig 2022].
  13. ↑ «Armenia hands over Aghdam to Azerbaijan as part of Nagorno-Karabakh ceasefire». France 24, 20-11-2020. [Consulta: 24 abril 2022].
  14. ↑ «President Aliyev presents Holy Quran he brought from Mecca to Aghdam mosque». Trend.Az, 24-11-2020. [Consulta: 24 abril 2022].
  15. ↑ «Nagorno-Karabakh: Azerbaijan enters Aghdam district handed over by Armenia». Nagorno-Karabakh: Azerbaijan enters Aghdam district handed over by Armenia.
  16. ↑ «Mosque partially destroyed during Armenian occupation comes alive after 27 years». www.geo.tv.
  17. ↑ «ru:ВЛИЯНИЕ ХРИСТИАНСТВА НА АРХИТЕКТУРУ АЗЕРБАЙДЖАНА». Bakilililar.az. [Consulta: 26 juliol 2010].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mesquita_d%27Agdam&oldid=34076711»