Mestre d'Alzira

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMestre d'Alzira
Meister von Alcira 001.jpg
Biografia
Naixement segle XV (Gregorià)
Mort segle XVI
Activitat
Ocupació Pintor
Moviment Renaixement
Modifica les dades a Wikidata

S'anomena mestre d'Alzira un pintor, encara anònim, actiu al segon quart del segle XVI, pertanyent a l'escola valenciana del Renaixement. Probablement fou deixeble d'Hernando Yáñez de la Almedina i Hernando de los Llanos.[1] Rebé aquest nom de Chandler R. Post[2] i Diego Angulo Íñiguez,[3] pel retaule de l'església de Sant Agustí d'Alzira que se li atribueix. Basant-se en les seues característiques estilístiques, s'ha relacionat el mestre aragonès de Sixena.[4] i amb els Macip.[5]

Entre les obres atribuïdes cal destacar:

  • Retaule de la Mare de Déu de l'església de Sant Agustí d'Alzira (1527), que es conserva en l'actualitat a les Escoles Pies de Gandia.
  • Retaule de Sant Pere i Sant Pau de l'església homònima de Xàtiva (ca. 1527).[6]
  • Sant Miquel (ca. 1530).[7] Museu de Belles Arts de València, abans atribuït a Fernando Yáñez.[4]
  • Tríptic de La Magdalena (Pietat amb sant Joan i Maria Magdalena).[8] Museu de Belles Arts de València. Amb anterioritat estigué al Museu Diocesà de València.[4]
  • San Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer (ca. 1530), conservats al Museu Catedralici i Diocesà.
  • Al·legoria de la prudència (ca. 1545), conservada al Museu de Belles Arts de Budapest.
  • Improperis (ca. 1535-1545), conservat al Museu Catedralici i Diocesà.
  • Adormició de la Mare de Déu (ca. 1527-1550), conservat a la Casa de Orduñas de Guadalest.[9]
  • Crist amb tres àngels (ca. 1550), conservat al Museu de Belles Arts de València.[10]
  • Retaule de sant Jaume el Major (ca. 1528-1553), conservades al Museu de Dublín[11]

Referències[modifica]

  1. «Mestre d'Alzira». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 7 octubre 2009].
  2. POST, Chandler Rafton. The valencian school in the early Renaissance. A History of Spanish Painting, vol XI. Cambridge-Massachusetts: Harvard University Press, 1953, pp. 289-296
  3. ANGULO ÍÑIGUEZ, Diego. Pintura del Renacimiento. Ars Hispaniae, vol. XII. Madrid: Plus Ultra, 1954, p. 52
  4. 4,0 4,1 4,2 «Mestre d'Alzira». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 19 setembre 2009].
  5. ALBI, José. Juan de Juanes y su circulo artístico. Valencia: Alfons el Magnànim, 1980, pp. 297-298
  6. CEBRIÁN MOLINA, Josep Lluís. “La primera etapa del Mestre d’Alzira: les taules xativines”. Entre el Compromís de Casp i la Constitució de Cadis, Actes de les IV Jornades d'Art i Història. Xàtiva, 2, 3 i 4 d'agost de 2012. Játiva: Ulleye, 2013, pp. 117-160
  7. Vegeu la imatge a Museu de Belles Arts de València, conservat al cult.gva.es
  8. Vegeu la imatge a Museu de Belles Arts de València (h. 1530), per al convent de Servites de Sagunt. Conservat al cult.gva.es
  9. Casa orduñas de Guadalest. «Adormició de Mare de Déu, Mestre d'Alzira», 2007. [Consulta: 1r juny 2014].
  10. Museo de Bellas Artes de Valencia. «Cristo sobre el sepulcro con tres ángeles», 2011. [Consulta: 1r juny 2014].
  11. Martiri de Sant Jaume Santiago el Major, Mestre d'Alzira. «Martiri de Sant Jaume Santiago el Major, Mestre d'Alzira», 2007. [Consulta: 1r juny 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mestre d'Alzira Modifica l'enllaç a Wikidata