Mi'ilya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaMi'ilya
מעיליא (he)
معليا (ar) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
Map
 33° 01′ 31″ N, 35° 15′ 35″ E / 33.0252°N,35.2596°E / 33.0252; 35.2596
EstatIsrael
DistricteDistricte del Nord Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.267 (2021) Modifica el valor a Wikidata (2.393,41 hab./km²)
Geografia
Superfície1,365 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud512 m Modifica el valor a Wikidata

Mi·ilya is una vila d'Israel, del tipus consell local, situada en la regió de Galilea. Administrativament pertany al districte nord. En l'època de les croades aquest lloc s'anomenava Castellum Regis i la fortalesa que hi havia Chastel Nuf. El 2017 tenia una població de 3.190 habitants, tots ells de religió catòlica (melquites). La vila està situada just al nord-oest de la ciutat de la important ciutat de Maalot-Tarxiha.

Història[modifica]

Les excavacions arqueològiques efectuades a Mi'ilya indiquen que estigué habitada des de finals de l'edat del bronze i començaments de l'edat del ferro. El lloc continuà habitat en el període hel·lenístic, romà, bizantí, durant el Regne de Jerusalem, el període mameluc i l'otomà.[1]

Període de les croades[modifica]

El 1160 Mi'ilya és esmentada en un document quan aquesta i altres viles de la rodalia foren transferides per la corona a un cavaller croat anomenat Iohanni de Caypha.[2][3][4] El 1179 la vescomtessa Petronella d'Acre vengué les cases, les vinyes i els horts de Mi'ilya al comte Joscelí III d'Edessa, oncle del rei Balduí IV de Jerusalem,[5][6] i el 1183, Balduí IV transferí una casa que havia comprat a Mi'ilya que era d'un escrivà anomenat Joan de Bogalet, més altres propietats, al seu oncle Joscelí III.[7][8] Joscelí amplià una fortalesa que hi havia, que fou anomenada Chastel Neuf. El 1187 Mi'ilya, inclòs el castell, caigué en poder de Saladí.[8] El 1188 la vila fou donada per Conrad de Montferrat als pisans que havien vingut a defensar Acre,[9] però no està clar si realment en prengueren possessió. El 31 de maig del 1220, la filla de Joscelí, Beatriu de Courtenay i el seu marit Otó von Botenlauben, vengueren Mi'ilya a l'Orde Teutònic per 7000 marcs de plata. Aquesta venda incloïa Castellum Regis amb les seves dependències i un terç del feu del monestir de Sant Jordi.[10][8][11] El 1228, un net de Joscelí III, Jaume de Mandel vengué la seva part a l'Orde Teutònic.[12] Entre el 1220 i el 1243, els cavallers teutons compraren diverses finques a propietaris de la rodalia del castell.[13] En un altre document de l'any 1257 s'esmenta una casa i altres propietats a Mi‘ilya que pertangueren al bisbe d'Acre.[14] Vers el 1268 o 1271 Mi'ilya fou conquerida per Bàybars.[15]

Període otomà[modifica]

El 1596, Mi'ilya apareix en un registre de taxes otomà: el nàhiya d'Acre del liwa de Safed. En aquell moment tenia una població de 15 llars musulmanes més 2 cristianes; famílies que pagaven taxes sobre productes com: blat, ordi, olives, cabres i ruscs de mel.[16] El 1881, Mi'ilya era descrita com una vila ben construïda amb cases de pedra, on vivien 450 cristians, envoltada d'oliveres i terres de conreu.[17] En un registre de la població fet vers l'any 1887 consta que Ma'lia tenia uns 775 habitants, tots ells cristians.[18]

Període del mandat britànic[modifica]

Segons el cens de Palestina del 1922, encomanat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, Mi'ilya tenia una població de 442 habitants, dels quals 429 eren cristians i 13 musulmans.[19] D'aquests cristians, 3 eren ortodoxos, 2 catòlics romans i 424 catòlics melquites.[20] La població havia augmentat en el cens del 1931 fins a 579; dels quals 553 eren cristians, 25 musulmans i 1 drus, en un total de 138 cases.[21] En les estadístiques del 1945, la població havia arribat als 900; dels quals 790 eren cristians i 110 musulmans,[22] i l'extensió era de 29.084 dúnams.[23] El territori estava repartit de la següent manera: 1.509 dúnams estaven destinats a conreus de regadiu, 2.883 a cereals,[24] i 123 dúnams estaven classificats com a zona urbanitzada.[25]

L'estat d'Israel[modifica]

A començaments del 1948 la vila patí escassetat d'aliments i assetjaments per part dels jueus que s'establiren en les àrees de la rodalia. Durant l'operació Hiram, a finals d'octubre, les forces de defesa israelianes ocuparen la vila. Després d'un breu intercanvi de foc, la majoria de la població emigrà a altres viles de camperols. L'endemà, el cap de l'exèrcit encarregat de la zona els permeté tornar a les seves llars. Aquest fou un dels pocs casos en què a la població local se li permeté tornar a les seus pobles.[26] El gener del 1949 alguns vilatans de Mi'ilya foren obligats a marxar a Jenin, i es queixaren d'haver estat robats pels soldats israelians duran la deportació. El Ministeri Israelià per les Minories informà que més de 25 vilatans van ser expulsats durant el mes de març, acusats de passar informació a l'enemic.[27] Mi'ilya fou reconeguda com a municipi el 1957. La població àrab de la vila ha romàs sota la llei marcial fins al 1966.

Transports[modifica]

Mi'ilya té accés a l'autopista 89 que enllaça Nahariyya amb Elifelet, passant per Safed.

Edificis destacats[modifica]

Imatge del castell reial el 2009
Chastel Neuf

També dit Castell Reial, és esmentat per primera vegada en els documents dels croats del 1160.[3] Sembla que vers el 1179 el castell fou reconstruït o remodelat, d'on li vindria el nom de Castell Nou.[28] El 1182, Balduí IV posà com a administrador del castell el seu oncle Joscelí III d'Edessa. En aquesta època se l'anomenava "castell nou de les muntanyes d'Acre".[29] El 1187, el castell fou capturat per Saladí però aviat tornà sota control cristià. El 1220, la propietat passà als cavallers teutons. Tanmateix, en aquesta època havia perdut protagonisme, mentre que el de Montfort guanyà importància.[10] El geògraf àrab, Al-Dimashqi, el descriví com un bell castell, situat en una vall agradable on creixien el mesc i llimoners.[30] Victor Guérin escriví al segle xix que «en la part més alta del turó destaquen les restes d'una antiga fortalesa, flanquejada per quatre torres quadrades; de la qual romanen considerables parts, es pot veure que fou construïda amb blocs de pedra regulars, alguns plans per la part vertical, altres amb relleu, aquests darrers emprats en els angles. Les ruines i l'interior de la fortalesa estan habitats per unes vint famílies, que hi han construït petites cambres enmig de les runes.»[31]

Església de la Magdalena

Mariti passà vers el 1761, i escriví «una antiga església, en què els grecs catòlics feien en els seus temps la missa."»[32] Victor Guérin la visità el 1875 i anotà que «Els grecs acaben de reconstruir la seva església sobre els fonaments d'una altra molt més antiga, que estava decorada amb columnes monolítiques amb capitells d'imitació coríntia.»[33]

Referències[modifica]

  1. ↑ Leea Porat. «Mi'ilya The Church Square». Hadashot Arkheologiyot . Israel Antiquities Authority, 09-03-2009. [Consulta: febrer 2019].
  2. ↑ Pringle, 1993, p. 30.
  3. ↑ 3,0 3,1 Röhricht, 1893, p. 89.
  4. ↑ Ellenblum, 2003, p. 41.
  5. ↑ Röhricht, 1893, p. 156.
  6. ↑ Pringle, 1993, p. 71.
  7. ↑ Röhricht, 1893, p. 165.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Pringle, 1998, p. 30.
  9. ↑ Röhricht, 1893, p. 180.
  10. ↑ 10,0 10,1 Strehlke, 1869, p. 43.
  11. ↑ Conder i Kitchener, 1881, p. 190.
  12. ↑ Strehlke, 1869, p. 51.
  13. ↑ Strehlke, 1869, p. 120.
  14. ↑ Strehlke, 1869, p. 91-94.
  15. ↑ Pringle, 1997, p. 71.
  16. ↑ Hütteroth i Abdulfattah, 1977, p. 194.
  17. ↑ Conder i Kitchener, 1881, p. 149.
  18. ↑ Schumacher, 1888, p. 191.
  19. ↑ Barron, 1923, p. 36.
  20. ↑ Barron, 1923, p. 50.
  21. ↑ Mills, 1932, p. 102.
  22. ↑ «Village statistics, 1945». Department of Statistics. [Consulta: febrer 2019].
  23. ↑ Hadawi, 1970, p. 41.
  24. ↑ Hadawi, 1970, p. 81.
  25. ↑ Hadawi, 1970, p. 131.
  26. ↑ Morris, 1987, p. 228.
  27. ↑ Morris, 1987, p. 352.
  28. ↑ Strehlke, 1869, p. 11.
  29. ↑ Strehlke, 1869, p. 13.
  30. ↑ Le Strange, 1890, p. 495.
  31. ↑ Guérin, 1880, p. 60-61.
  32. ↑ Mariti, 1792, p. 339.
  33. ↑ Guérin, 1880, p. 60.

Bibliografia[modifica]

  • Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 1.. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund., 1881. 
  • Ellenblum, Ronnie. Frankish Rural Settlement in the Latin Kingdom of Jerusalem. Cambridge University Press, 2003. ISBN  9780521521871. 
  • Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine. 1: Judee. París: L'Imprimerie Nationale, 1869. 
  • Hadawi, S. Palestine Liberation Organization Research Center. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine, 1970. 
  • Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. «Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century». A: Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN  3-920405-41-2. 
  • Le Strange, G. Palestine Under the Moslems: A Description of Syria and the Holy Land from A.D. 650 to 1500. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund., 1890. 
  • Mariti, Giovanni. Travels Through Cyprus, Syria, and Palestine; with a General History of the Levant. 1. Dublín: Byrne, 1792. 
  • Mills, E. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932. 
  • Morris, B. The Birth of the Palestinian refugee problem, 1947-1949. Cambridge University Press, 1987. ISBN 0-521-33028-9. 
  • Pringle, Denys. The Churches of the Crusader Kingdom of Jerusalem: A-K (excluding Acre and Jerusalem). 1. Cambridge University Press, 1993. ISBN 0 521 39036 2. 
  • Pringle, Denys. Secular buildings in the Crusader Kingdom of Jerusalem: an archaeological Gazetteer. Cambridge University Press, 1997. ISBN  0521 46010 7. 
  • Pringle, Denys. The Churches of the Crusader Kingdom of Jerusalem: L-Z (excluding Tyre). 2. Cambridge University Press, 1998. ISBN  0 521 39037 0. 
  • Röhricht, R. (RRH) Regesta regni Hierosolymitani (MXCVII-MCCXCI) (en llatí). Brlín: Libraria Academica Wageriana, 1893. 
  • Schumacher, G. «Population list of the Liwa of Akka». Quarterly statement - Palestine Exploration Fund., 20, 1888.
  • Strehlke, Ernst. Tabulae Ordinis Theutonici ex tabularii regii Berolinensis codice potissimum. Berlín: Weidmanns, 1869. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mi%27ilya&oldid=33395538»