Michael Ghiselin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMichael Ghiselin
Biografia
Naixement13 maig 1939 modifica (81 anys)
Salt Lake City (Utah) modifica
Dades personals
NacionalitatEstats Units Estats Units
FormacióUniversitat de Stanford i Universitat de Utah
Activitat
OcupacióBiòleg i Catedràtic d'Universitat
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Utah
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Utah State University (en) Tradueix modifica
Premis

Michael T. Ghiselin (Salt Lake City, 13 de maig de 1939) és un biòleg, filòsof i historiador de la biologia nord-americà. És membre de l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia. Ha estudiat profusament a Charles Darwin i ha publicat sobre ell. Les seves recerques s'han centrat en les unitats bàsiques de la biologia (espècies - taxons) i la seva influència en el pensament evolucionista i en la teoria de l'assignació de sexe (sex-allocation theory).

Dades acadèmiques[modifica]

El 1960 aconsegueix la seva graduació (Bachelor of Arts) a la Universitat de Utah, Va aconseguir el títol de doctor (Ph.D) a la Universitat de Stanford l'any 1965 amb treballs d'anatomia comparada. Va estar de 'becari' (Fellow) postdoctoral a la Universitat Harvard des de l'any 1964 al 1965 i en el Marine Biological Laboratory del 1965 a 1967. Així mateix va ser professor assistent de Zoologia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley des de l'any 1967 al 1974 i com a professor associat des de l'any 1974 al 1978. Va ser ‘Guggenheim Fellow’ des del 1978 al 1979; professor investigador de biologia a la Universitat de Utah des del 1980 al 1983; 'MacArthur Prize Fellow' de 1981 a 1986). Des del 1983 és 'Sènior Research Fellow' en l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia.

Aportació de Ghiselin a la determinació i definició de taxons[modifica]

Postures bàsiques[modifica]

La determinació ontològica dels taxons és un assumpte controvertit en la filosofia de la biologia. Bàsicament es pot parlar de dues posicions, el nominalisme, que nega l'existència dels taxons en la naturalesa i l'essencialisme, que afirma la seva existència, encara que amb diversitat d'interpretacions: la metafísica preevolucionista que identificava els taxons amb tipus ideals i eterns creats per la divinitat; així en la taxonomia linneana els taxons són considerats classes d'individus i la morfologia transcendental dels Naturphilosophen que concebia els taxons com a tipus derivats d'una sèrie limitada de plans estructurals.

Posició de Ghiselin i Hull[modifica]

Un bon nombre dels biòlegs evolutius ha tractat de trobar criteris que permetin caracteritzar als taxons com a entitats reals sense caure en l'essencialisme fixista. Les aportacions de Michael Ghiselin i David Hull, que parteixen de la definició d'espècie de Simpson, suposen la concepció dels taxons com a individus evolutius: els taxons serien llinatges que evolucionen separadament d'uns altres i que tenen una història i unes tendències evolutives pròpies.

Bibliografia de Michael T. Ghiselin[modifica]

En anglès
  • 1969 --- The Triumph of the Darwinian Method Vista prèvia a Google Books –ed. 2003-Courier Dover Publications.
  • 1974. -- The Economy of Nature and the Evolution of Sex.
  • 1974 --- A Radical Solution to the Species Problem. Systematic Zoology 23:536-544.
  • 1981 --- Categories, Life, and Thinking. The Behavioral and Brain Sciences 4:269-313.
  • 1988 --- The origin of mollusks in the light of molecular evidence. Oxford Surveys in Evolutionary Biology 5:66-95.
  • 1995 --- Darwin, Progress, and Economic Principles. Evolution 49: 1029-1037.
  • 1997 --- Metaphysics and the Origin of Species SUNY Press, 1997.
En castellà

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

En castellà
  • Gustavo Caponi ‘’La filosofía de la biología y el futuro de la biología evolucionaria’’ en ‘Ludus Vitalis’, vol 15, nº 28, 2007
En anglès