Vés al contingut

Michael O'Hanrahan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMichael O'Hanrahan
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 gener 1877 Modifica el valor a Wikidata
New Ross Modifica el valor a Wikidata
Mort4 maig 1916 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
presó de Kilmainham Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri d'Arbour Hill Modifica el valor a Wikidata
FormacióSt. Patrick's, Carlow College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórevolucionari Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteAlçament de Pasqua Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 4270Modifica el valor a Wikidata

Michael O'Hanrahan (irlandès: Micheál Ó hAnnracháin) (New Ross, 16 de gener de 1877 - presó de Kilmainham, 4 de maig de 1916) fou un rebel irlandès que va tenir un paper actiu en l'Aixecament de Pasqua de 1916.

Biografia

[modifica]

Va néixer com a Michael Hanrahan a New Ross, al comtat de Wexford, Irlanda, fill de Richard Hanrahan, un tallador de suro, i Mary Williams.[1] Sembla que el seu pare va estar involucrat en la revolta feniana de 1867.[2][3] La família es va traslladar a Carlow, on Michael va ser educat a la Carlow Christian Brothers' School i a la Carlow College Academy. En acabar l'escola, va treballar en diverses feines, inclosa una temporada al costat del seu pare en el negoci del tall de suro. El 1898 es va unir a la Lliga Gaèlica i el 1899 va fundar la primera branca de Carlow de la Lliga i en va esdevenir el secretari.[2] També el 1899 va ajudar a fundar un club de treballadors a Carlow.[4] El 1903 era a Dublín, on treballava com a corrector de proves per a l'impressor de la Lliga Gaèlica An Cló Cumann. Va publicar periodisme sota els pseudònims "Art" i "Irish Reader" en diversos diaris nacionalistes, com ara el Sinn Féin i l'Irish Volunteer . Va ser autor de dues novel·les, A Swordsman of the Brigade (1914) i When the Norman Came (publicada pòstumament el 1918).

El 1903 es va involucrar en la campanya de Maud Gonne i Arthur Griffith contra la visita del rei Eduard VII a Irlanda. La trobada amb Griffith va portar O'Hanrahan a unir-se al recentment format Sinn Féin. També es va fer membre de la Germandat Republicana Irlandesa. El novembre de 1913 es va unir als Voluntaris Irlandesos. O'Hanrahan va ser contractat més tard com a administrador al personal de la seu dels Voluntaris. Va ser nomenat intendent general del 2n Batalló. Ell i el comandant del 2n Batalló, Thomas MacDonagh, es van fer molt amics.[5]

Era el segon en el comandament del segon batalló de Dublín sota el comandant Thomas MacDonagh, i va mantenir aquest càrrec fins que li atorgat a última hora a John MacBride quan se'ls va unir. Va lluitar a la fàbrica de galetes Jacob,[6] i encara que el batalló va tenir una participació efectiva mínima en la revolta, ja que l'exèrcit britànic es va mantenir en gran manera allunyat de la fàbrica inexpugnable que dominava la carretera des dels barracons de Portobello per un costat i el castell de Dublín per l'altre. Quan al maig la situació es va tornar desesperada, O'Hanrahan va dir al seu comandant MacDonagh que "estaven convidant a la destrucció de la fàbrica amb projectils incendiaris, i també de la zona circumdant densament poblada".[7] MacDonagh va ordenar una fuga enmig del caos i la confusió. O'Hanrahan va conduir "amb certa dificultat" la guarnició fora de la fàbrica per la porta del carrer New Bride.[8]

Fou condemnat a mort en un consell de guerra i O'Hanrahan fou afusellat el 4 de maig de 1916 a la presó de Kilmainham.[9] El seu germà, Henry O'Hanrahan, va ser condemnat a cadena perpètua pel seu paper en la Revolta de Pasqua.[10] Després de la seva execució, la mare i les tres germanes d'O'Hanrahan van obrir una botiga a prop de la presó de Mountjoy, on van desenvolupar una línia secreta de comunicació entre els presoners i els seus visitants.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «General Registrar's Office». IrishGenealogy.ie. [Consulta: 17 març 2017].
  2. 1 2 «The Executed Michael O’Hanrahan». National Library of Ireland. [Consulta: 22 març 2026].
  3. ↑ .
  4. ↑ Kostick, Conor. Michael O'Hanrahan. O'Brien Press, 2015, p. 61.
  5. ↑ «The Executed Michael O’Hanrahan». National Library of Ireland. [Consulta: 22 març 2026].
  6. ↑ Macardle, Dorothy. The Irish Republic. New York: Farrar, Straus and Giroux, 1965, p. 169.
  7. ↑ Price, Eamon. «Witness Statement 995». Bureau of Military History. [Consulta: 22 març 2026].
  8. ↑ Ó Ceallaigh, Pádraig. «Witness Statement 376». Bureau of Military History. [Consulta: 22 març 2026].
  9. ↑ Brian Barton, "From Behind a Closed Door. Secret Court Martial Records of the Easter Rising", (Belfast 2002).
  10. ↑ 1916 Rebellion Handbook, p. 281.
  11. ↑ Comerford, Marie. On Dangerous Ground A Memoir of the Irish Revolution. Dublin: Lilliput Press, 2021, p. 128. ISBN 9781843518198.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Michael_O%27Hanrahan&oldid=38256352»