Michalskiïta
Michalskiïta | |
---|---|
Fórmula química | Fe3+1.33Cu2+₂(MgFe3+)₂(VO₄)₆ |
Localitat tipus | dipòsit d'urani de Ronneburg, Turíngia, Alemanya |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 10,2356(9) Å; b = 17,369(2) Å; c = 4,9406(6) Å; |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Grup espacial | grup espacial Pmcn |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2019-062 |
Símbol | Mcs |
Referències | [1] |
La michalskiïta és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom de Steffen Michalski (1 de juny de 1974), un conegut col·leccionista i comerciant de minerals que va descobrir i va proporcionar les primeres mostres d'aquesta espècie.
Característiques[modifica]
La michalskiïta és un vanadat de fórmula química Fe3+1.33Cu2+₂(MgFe3+)₂(VO₄)₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019, sent publicada l'any 2022.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, i és isostructural amb la lyonsita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb el número de catàleg: 67614.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a l'abocador Lichtenberg Absetzer, al dipòsit d'urani de Ronneburg (Turíngia, Alemanya), on es troba en forma de prismes i agulles estriades, de fins a uns 0,2 mm de llarg, amb seccions transversals rectangulars. Les cares de cristall són de vegades arrodonides i semblen "desfetes». Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Michalskiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 març 2022].
- ↑ Kampf, Anthony R.; Plasil, Jakub; Skoda, Radek; Cejka, Jiri «Michalskiite, Cu2+Mg3Fe3+3.33(VO4)6, an Mg analogue of lyonsite, from the Ronneburg uranium deposit, Thuringia, Germany». Journal of Geosciences, 67, 1, 22-05-2022, pàg. 33–40. DOI: http://doi.org/10.3190/jgeosci.341 [Consulta: 12 octubre 2022].