Michel-Henri Gibert
 Ajuntament de Châteauneuf-en-Thymerais, vil·la on va néixer Michel-Henri Gibert | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 de novembre, 1750 Michel-Henri Gibert |
| Mort | 2 de gener de 1831) Châteauneuf-en-Thymerais (Centre-Vall del Loira) |
| Dades personals | |
| Residència | Diversa |
| Nacionalitat | Francesa |
| Es coneix per | Ser fiscal del rei a la cort de les Fermes du roi |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític, jutge, magistrat i militar |
| Activitat | 1790 - 1802 |
Michel-Henri Gibert (Châteauneuf-en-Thymerais (Eure-et-Loir), 7 de novembre, 1750 - Batignolles (avui barri de París), 2 de gener, 1831), provinent d'una antiga família d'Aix,[1] fou un polític, jutge, fiscal del rei i militar francès.[2]
Biografia[modifica]
Gibert fiscal del rei a la cort de les Fermes du roi{nota, 1} a l'elecció de Saumur a Anjou, jutge al tribunal del districte de Bourgueil el 1790, maçó, membre de la direcció de Saumur fins al 9 de juny de 1793 aleshores del comitè d'administració de la ciutat, inclòs en una llista de sospitosos, es va unir als exèrcits revoltats catòlics i reials de la Vendée, primer com a cap de botigues de roba a Cholet, va fer campanya de Maine amb les funcions de mariscal general, va ser ferit per dos trets a Savenay.[2]
Tornat a la Vendée, va ser escollit el 1794 pel general Stofflet com a secretari general del seu consell, amb un certificat de tinent coronel de cavalleria.[2] Compromès per la seva correspondència, va ser detingut a París el 10 de febrer de 1802, portat al Temple, després deportat a les illes Santa Marguerite per ordre de Bonaparte,{nota, 2} i va passar dotze anys en captivitat; no va recuperar la llibertat fins l'1 d'abril de 1814.[2]
Recomanat a Lluís XVIII, va ser nomenat cavaller que servia a la casa del rei i va obtenir, amb el manteniment del seu grau de tinent coronel, la creu de Sant Lluís com a recompensa pels seus serveis i patiments.[2]
És autor d'un Resum històric sobre la guerra de Vendée publicat a París el mateix any.[3] Michel-Henri Gibert va morir, als 80 anys.[2]
Notes[modifica]
| « | "La Ferme générale, sota l'Antic Règim a França, és una companyia de financers, privada i privilegiada, encarregada de la col·lecta dels impostos indirectes entre 1726 i 1790."[2] | » |
| « | "'El vespre del 27 de gener de 1812 vam veure a les presons d'Aix, un dels últims descendents d'aquesta honorable família. Per uns indicis incerts ens havia demanat que l'anéssim a veure, creient que hi havia algun parentiu entre nosaltres. Ens va dir que es deia Michel-Henri Gibert, antic fiscal del Rei per a l'elecció de Saumur, a Anjou. Durant els primers problemes a Vendée, va participar en l'exèrcit catòlic i reialista sota les ordres del general Stofflet que li va donar el grau de tinent coronel, i va lluitar durant diversos anys contra els blaus. En el moment de la pacificació de Vendée, havia estat exclòs de l'amnistia, i el primer cònsol Bonaparte l'havia enviat com a pres d'estat a les illes de Santa Margarita, on va romandre durant deu anys."[4] | » |
Referències[modifica]
- ↑ http://genobco.free.fr/provence/Gibert1.htm
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 http://shenandoahdavis.canalblog.com/archives/2019/02/22/37101245.html
- ↑ AD85 - Arxius militars de la guerra de Vendée conservats al Servei Històric de la Defensa (Vincennes) - SHD 1 M 499).
- ↑ http://genobco.free.fr/provence/Gibert1.htm
Fonts[modifica]
- Les Rues d'Aix - de François-Ambroise-Thomas Roux-Alpheran - Tome Ier (1846)
- AD28 - Estat-civil de Paris; Registres, parròquia de Châteauneuf-en-Thymerais