Michelangelo Abbado
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 setembre 1900 Alba (Itàlia) |
| Mort | 24 setembre 1979 (79 anys) Gardone Riviera (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | violinista, compositor, pedagog musical |
| Gènere | Música clàssica |
| Alumnes | Claudio Abbado |
| Instrument | Violí |
| Família | |
| Fills | Marcello Abbado, Claudio Abbado |
Premis | |
   | |
Michelangelo Abbado (Alba, 22 de setembre de 1900 - Gardone Riviera, 24 de setembre de 1979) va ser un violinista italià.
Biografia[modifica]
Era fill de Michele Abbado, científic i professor universitari, i de Vittoria Gallian. Pare de Marcello (pianista i compositor) i Claudio (director), avi de Roberto (director) i Daniele (director).
Es va graduar en violí, sota la direcció d'Enrico Polo, i en composició, amb Giovanni Orefice. Va ser professor de violí al Conservatori G. Verdi de Milà durant més de cinquanta anys i en va ser el vicedirector; anteriorment també va ensenyar als conservatoris de Palerm i Parma.
Va realitzar nombrosos concerts, tant com a solista o com a membre i director d'orquestres de música de cambra: va tocar en trio amb el pianista Carlo Vidusso i el violoncel·lista Gilberto Crepax entre 1938 i 1945. El seu repertori s'estenia des de la música antiga (de la qual va estudis supervisats i revisions) fins a la música d'autors italians contemporanis (Ghedini, Bettinelli, Malipiero): la col·laboració amb el violoncel·lista Riccardo Malipiero senior, germà de Gian Francesco i pare de Riccardo Malipiero junior, el va portar a ser cap de la Quartet Abbado-Malipiero de 1927 a 1934.
El 1941 va fundar l'Orquestra de Corda de Milà, dirigint-la com a director solista; va ser la primera orquestra italiana especialitzada en música barroca
El 1934 va publicar per a Ricordi l'estudi teòric encara fonamental Tècnica dels sons harmònics per a violí, una obra en cinc volums. Entre les seves altres publicacions, així com nombrosos assaigs (per exemple, Com estudiar els capritxos de Paganini) i articles, el 1943 va escriure una monografia sobre Antonio Vivaldi. Moltes transcripcions i revisions de partitures de música de Vivaldi, Paganini, Bach, Albinoni, Benedetto Marcello i altres. A partir de 1962 abandona l'activitat concertística dedicant-se completament als estudis de teoria musical i tècnica del violí.
Entre els seus nombrosos alumnes podem citar Pina Carmirelli, Mauro Loguercio i Franco Fantini (durant molt temps primer violí al Teatro alla Scala).
Descansa a Milà, en un colombari del cementiri de Bruzzano, al costat de la seva dona. El 2003, una sala de teatre de la seva ciutat natal, Alba, va rebre el nom de Michelangelo Abbado.
Honors[modifica]
- Medalla d'or als meritoris de la cultura i l'art — Roma, 2 de juny de 1970.[1]
Publicacions[modifica]
- Monografies
- Tecnica dei suoni armonici per violino, Milano, G. Ricordi e C., 1934
- Antonio Vivaldi, Torino, Edizione Arione, 1942
- Come studiare i Capricci di Paganini, Milano, Edizioni Suvini Zerboni, 1973
Assajos[modifica]
- La scordatura negli strumenti ad arco e Nicolò Paganini, in «La Rassegna Musicale», n. 5 (1940), pp. 213-226
- Sull'esistenza dei suoni armonici inferiori, in «Acta musicologica», XXXVI fasc. 4 (1964), pp. 234-237
- Presenza e udibilità degli armonici inferiori e conseguente spiegazione del terzo e quarto suono, in «Musica d'oggi», n.s., VIII (1965), n. 3, pp. 76 ss.
- Presenza di Tartini nel nostro secolo, in «Nuova Rivista Musicale Italiana», anno IV. n. 6 (nov-dic. 1970), pp. 3-22
- Terzo e quarto suono, in «Rivista italiana di musicologia», V (1970), pp. 99-147
- Ritorno a Paganini, in «Chigiana» [Rassegna annuale di studi musicologici], voll. XXXIX-XXX (1975), pp. 165-177
- Con quali strumenti si dovrebbero eseguire le sonate per violino e basso, in «Nuova Rivista Musicale Italiana», anno XII n. 2 (1978), pp. 157-165
- Antonio Vivaldi nel nostro secolo, con particolare riferimento alle sue opere strumentali, in «Nuova Rivista Musicale Italiana», anno XIII n. 1 (1979) pp. 79-112
Referències[modifica]
- ↑ «Medaglia d'oro ai benemeriti della scuola della cultura e dell'arte», 1970. [Consulta: 2 juny 2008].
Bibliografia[modifica]
- Abbado Michelangelo, in Dizionario Enciclopedico Universale della Musica e dei Musicisti (diretto da Alberto Basso), Utet, Torino, Le Biografie, Vol. I, 1985, p. 2
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michelangelo Abbado |
- Gaetano Mariani, [1] al Diccionari biogràfic dels italians, vol. 34, Roma, Institut de l'Enciclopèdia Italiana, 1988. Consultat el 31 de desembre de 2014.