Micronèsia Espanyola

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMicronèsia Espanyola
08-29-13-Kapingamarangi+-+first+view.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
PaísIndonèsia, Estats Federats de Micronèsia, Illes Marshall

Ciutat més granIlla de Falalop
Població
Total1.675 (2019)
Gentilicimicronesi, -èsia
IdiomaMicronesi, Almirall i Yapès, Oceànic Occidental i Meso-Melanesi, Nukuorès i Polinesi
ReligióCristianisme
Geografia
Altitud ..Feather-arrows-chevrons-up.svg:10 metres (Illa de Falalop) ..Feather-arrows-chevrons-down.svg:0 m
Dades històriques
Creació1899
Organització política
OrganitzacióIlles
Forma de governRepública federada
Economia
Índex de Desenvolupament Humà131 punts
Identificador descriptiu
Fus horari
GMT+11
Prefix telefònic+691

La Micronèsia Espanyola, també anomenada Illes de la Micronèsia Espanyola, és el nom no oficial que reben diversos territoris de l'Oceà Pacífic que anteriorment estaven en el domini espanyol. Són un conjunt d'atols poc habitats que estàn a uns 120 quilòmetres dels Estats Federats de Micronèsia i a 180 de l'illa de Pohnpei. El nom de Micronèsia Espanyola prové desprès que Espanya vengués a l'Imperi Germànic la totalitat d'illes que tenia al Pacífic, deixant fora dels mapes cinc atols, alguns d'ells habitats i sense tenir coneixença alguna de l'error, l'any 1949 el jurista i investigador Emilio Pastor va descobrir que aquests territoris havien estat oblidats.

El 1899 encara la totalitat de la Micronèsia i Illes del Pacífic Sud estaven sota domini espanyol, però quan aquest va perdre Guam, Cuba, Puerto Rico, Filipines, les Marianes, Palaos i part de Malàisia i Papua Nova Guinea va haver d'afrontar una greu crisi que deixava en evidents dificultats de continuar dominant els últims territoris que li quedaven.

Espanya va vendre els territoris de la Micronèsia, per tant, s'entenia que volia cedir la totalitat d'illes, però com que en aquella època els mapes podien contenir errors, els cinc atols, degudes les seves dimensions no estaven dibuixats. Aquests són Mapia (Güedes), Kapingamarangi (Pescadores), Nukuoro (Monteverde), Rongrik (Coroa) i Ulithi (Islas de los Garbanzos).[1]

El 2014 el govern espanyol va tancar qualsevol especulació de reclamació i domini dels atols per part d'Espanya després que un senador realitzés la pregunta, a continuació, la resposta donada.

« En relación con la pregunta formulada, se indica que al Gobierno no le consta la existencia de islas en el Pacífico aún bajo soberanía o administración española o que pudieran ser objeto de alguna clase de pretensión por parte de nuestro Estado. Además, la ausencia de una activa reivindicación de un territorio y el largo transcurso del tiempo impiden considerar la validez de cualquier título al respecto. »

Amb la resposta, el govern espanyol va afirmar que les illes van ser venudes, a més va argumentar que no hi havia raons que Espanya vengués tots els territoris excepte aquests atols d'escàs valor econòmic.[2]

Política[modifica]

Les illes tenen una política molt diversa degut a que no totes formen part de la mateixa jurisdicció territorial. Mapia està sota la jurisdicció d'Indonèsia, Kapingamarangi, Ulithi i Nukuoro es controlen des dels Estats Federats de Micronèsia i Rongerik des de les Illes Marshall.

Els atols de Ulithi, Kapingamarangi i Nukuoro presenten un procés electoral alhora d'elegir els seu representants, totalment democràtic ja que és supervisat pels Estats Federats de Micronèsia, que aquest rep una de les màximes puntuacions de garanties de procés electoral transparent i democràtic segons Freedom House.[3]

Subdivisió territorial [cal citació][modifica]

Administrativament, les Illes de la Micronèsia Espanyola estan dividides en 5 atols que aquests tenen diverses illes. L'atol d'Ulithi disposa de dos subregions, les illes del nord, que s'administren des de l'illa de Falalop, situada fora de l'atol i les del sud des de Fassar. Ulithi també és l'atol més gran de la Micronèsia Espanyola i un dels més grans del mòn. Rongrik és l'unic dels cinc que està deshabitat.

  • Mapia (Güedes) - Illa Bras.
  • Nukuoro (Monteverde) - Illa Nukuoro, Illa Deahna, Illa Oromange, Illa Shenukdei, Masapu, Masakomani, Illa Takonran, Radi, Demodu, Haisisi, Pakhau, Illa Shugnaurohu, Illa Tuila, Hadukanae, Baraiasi, Motuoveka, Baonga, Moduodura, Illa Motu Wei, Teahu, Tehu, Deahu, Illa Sapinimatok, Illa Motu Ituo, Illa Tahangatabu, Masa-Komai, Illa Namuirotoa, Ahu O Sika, Illa Kapinivere, Dalainamu, Illa Tonga Kerikeri, Moduiraro.
  • Kapingamarangi (Pescadores) - Illa Touhou, Toronghai, Illa Rugureru, Linguman, Turuain, Pepeio, Illa Nunakitsu, Paraka, Hukuniu, Illa Ueru, Illa Taarin, Pungupungu, Illa Machiro, Matuketuke, Lamot, Tateng, Matahei, Hukuhenua, Illa Hepapa, Tiba, Illa Seetau, Niguat, Takairong, Tanawaka, Illa Hare, Herekoro, Tiraku, Tiri, Tia, Toko, Terakaumea, Illa Fumatahachi, Motokerekere.
  • Rongrik (Coroa) - Bigonattam, Tarrowatt, Eniwetak, Bock.
  • Ulithi (Isla de los Garbanzos) - Falalop, Asor, Sogoly, Mogmog, Malotel, Horizan, Potangeras, Yareruwachichi, Delesag, Eleute, Elemat, Piras, Sorenleng, Lam, Pogel, Song, Pigelelel, Elipig, Rorogawappu, Songetigech, Eau, Ealil, Pig, Pugelug, Furazao, Feitabul, Fatharai, Diurleng, Fassarai, Lolang, Mangieng, Mas, Begef, Eoet, Sorlen, Yogoroporapu, Pau Island, Bulubul, Yew, Losiep, Losiep Island, Gielap, Iar, Fais.

Geografia[modifica]

La població s'estableix principalment en els atols de Nukuoro i Ulithi i de forma reduïda a Mapia, dos terços del total es situen a l'illa de Falalop i la resta entre l'Illa Nukuoro i l'illa de Bras, menys del 3% de la població total viu en una illa fora de les anteriors.[4]

Clima[modifica]

El clima és principalment tropical amb temperatures i variacions tèrmiques molt moderades per l'oceà, tot i que varia depenen de l'atoló.

A Ulithi, la temperatura mitjana durant l'any són 29 °C, a l'hivern aquesta pot arribar a baixar fins als 23º i a l'estiu pot arribar de màxima als 30º. El rècord de la màxima temperatura va ser el febrer del 2015 quan el termòmetre va pujar als 32º i el novembre del 2016 es va registrar una temperatura mínima totalment inusual de -1º. A l'atoló de Rongrik, la temperatura i el clima és semblant a Ulithi, l'agost del 2018 es va registrar el rècord de la temperatura màxima en 34º.

Mapia té un clima lleugerament diferent ja que es troba en una posició per sobre dels demés atols, el clima és més càlid i les temperatures també són més elevades tot i que la màxima de mitjana es manté als 31º i la mínima als 25º, el maig del 2001 es va arribar a una temperatura inusual de 37º i el març del 1998 a un rècord de mínima de 15º.

Efectes del canvi climàtic[modifica]

Com passa amb centenars d'illes del Pacífic, l'altitud és pràcticament inexistent, a la Micronèsia Espanyola la mitjana és d'un metre per sobre del nivell del mar, i la màxima de 10 metres, aquest punt situat a l'illa de Falalop.

Durant els últims deu anys, l'efecte del canvi climàtic ha donat les primeres sorpreses, en aquest curt període de temps ja han desaparegut dos illes que conformaven els atols, tots dos deshabitats però és una alerta a tenir en compte per les altres illes, algunes d'aquestes també queden submergides i danyades quan un temporal afecta la zona.[5]

Etimologia[modifica]

Els cinc atols van ser nombrats pel mateix descobridor Toribio Alonso de Salazar l'any 1526 amb paraules de procedència espanyola, fins poc desprès del 1899 que segons la resposta del govern espanyol van passar a ser part de l'Imperi Germànic i de la mateixa manera també van canviar de nom. L'actual atol de Mapia, en el moment de ser descobert va rebre el nom en català de Güedes mentre que Kapingamarangi era l'anomenat Pescadores, el nom, es creu que era derivat a la gran quantitat d'espècies marines, peixos i corall que s'hi troba. Monteverde que en l'actualitat ha passat a anomenar-se Nukuoro, és l'atol amb més vegetació dels cinc, aquest té una forma semblant a una muntanya però sense altitud, d'aquí ve el nom en espanyol; i Ulithi, anomenat anteriorment Isla de los Garbanzos, el nom es relacionava amb la gran quantitat d'illes petites que vistes des de lluny en l'actualitat s'assemblen en cigrons escampats.[6]

Demografia[modifica]

La població s'ha incrementant a tots els territoris durant l'últim segle de forma més pronunciada, ja que abans de ser descoberta s'estima que la població era mínima, tot i que no se'n té una constància ni registre clar de la població exacta actualment, la suma de tots els territoris habitats donen una xifra aproximada de 1.650 habitants, situant-los majoritàriament als atols de Nukuoro i Ulithi.[7]

El repartiment d'aquesta població es divideix en 372 habitants a l'atoló de Nukuoro, 773 a Ulithi[8] 500 a Kapingamarangui i 30 a l'atoló de Mapia.

Segons el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament, l'índex de desenvolupament humà és mitjà ja que té una puntuació de 0,614, tot i que durant els últims dos anys, aquesta xifra ha pujat dos mil·lèsimes, però s'ha mantingut a la mateixa posició. Com a referència és necessari agafar les dades dels Estats Federats de Micronèsia ja que la majoria d'atols de la Micronèsia Espanyola són representats per aquest país.[cal citació]

Transport[modifica]

(En procés)

La falta de transport amb destinació als atols dóna com a resultat dificultats per arribar-hi. Nukuoro disposa de línies regulars de vaixells petits cada dos setmanes que arriben a Nukuoro Island i surten des de Colònia, la ciutat més important dels Estats Federats de Micronèsia i situada a l'illa de Pohnpei. Ulithi disposa de pista d'aeroport on poden aterrar avions de passatgers o mercaderies de dimensions reduïdes i avionetes, no és un aeroport de gaire freqüència, només l'utilitzen unes 64 aeronaus[9] de mitjana cada mes, la majoria d'aquestes provenen de Pohnpei. La pista va ser construida durant la segona Guerra Mundial i ara és de gran utilitat per afaborir la comunicació, ja que l'atol d'Ulithi és el que té més població.

No existeix cap transport públic intern als atols, entenent les seves dimensions, tot i que hi ha diversos cotxes o motos.

Cultura[modifica]

Aquesta és la dansa tradicional ulithiana.

En procés En procés...

La cultura pròpia de les illes de la Micronèsia Espanyola, té una base semblant a la dels Estats Federats de Micronèsia, tot i que es tracten de tradicions més primitives o estancades ja que la influència exterior ha sigut mínima durant dècades.[10] Cada atol té unes costums arrelades al mateix inici però amb variacions ja que l'evolució ha sigut centralitzada a cada zona, a Ulithi, la dansa tradicional és utilitzant bastons, asseguts i en parelles els piquen per fer una música mentre canten cançons pròpies de l'illa en llengues inintel·ligibles per a qualsevol persona.[11]

Kapingamarangui també té una tradicional dansa anomenada Hula que es distingeix perqu̟è aquesta té més moviment i els participants estan drets, aquesta ha evolucionat en el pas dels anys ja que en un principi la vestimenta que portava la gent era creada amb la vegetació de l'illa i ara, solen portar roba més convencional, sempre utilitzant colors clars i cridaners.[12]

Dies festius[modifica]

El 19 de març és el Dia de la Constitució de Kapingamarangui, durant aquesta celebració es realitzen els balls i danses tradicionals de la regió.[13]

Art[modifica]

L'escultura és la principal font d'art del territori, principalment a Nukuoro on s'han trobat estàtues datades del segle VIII, així ho demostren les excavacions realitzades als últims anys. Nukuoro, en l'actualitat pràcticament s'ha quedat sense cap de les escultures que en un passat eren tan apreciades pels seus habitants perquè representaven la vida a les illes, la majoria d'aquestes estàtues estan distribuïdes a museus d'Europa i Amèrica del Nord.

Les estàtues pròpies de les illes de Nukuoro, i en menor freqüència d'altres territoris de la Micronèsia Espanyola, eren tallades en fusta i tenen unes dimensions que van des de 30 cm fins a 217 cm d'altural, totes amb unes proporcions similars; un cap ovoide que es redueix lleugerament a la zona de la barbeta i un coll columnar. Els ulls i el nas es mostren de forma discreta marcats en forma d'escletxa i poc visibles. La forma corporal es distingeix amb una pendent pronunciada a la zona de les espatlles i el pit indicat per una línia simple. Algunes figures femenines tenen uns pits rudimentaris i moltes de les escultures, ja siguin masculines, femenines o de sexe indeterminat, tenen una indicació incompleta de mans i peus.[14]

Referències[modifica]

  1. «Las islas hispánicas perdidas por todo el mundo» (en castellà). ABC, 29-09-2016.
  2. «El Gobierno zanja toda especulación sobre el mantenimiento de posesiones españolas en el Pacífico» (en castellà). Europa Press, 20-04-2014.
  3. «Micronesia» (en anglès). [Consulta: 25 setembre 2020].
  4. Emilio Sáenz-Francés. Micronesia Española? (en castellà). Universidad Pontificia, 2015, p. 96. ISBN 9788484686088. 
  5. «Supplemental Information 3: An excerpt from Data Downloads page, where users can download original datasets.». [Consulta: 25 setembre 2020].
  6. «Los Dominios Españoles en el Pacífico, Islas Carolinas y el Fin del Imperio III» (en espanyol). Revista de Historia, 04-05-2017. [Consulta: 4 setembre 2020].
  7. Crane, Nicole L.; Nelson, Peter; Abelson, Avigdor; Precoda, Kristin; Rulmal, John «Atoll-scale patterns in coral reef community structure: Human signatures on Ulithi Atoll, Micronesia». PLoS ONE, 12, 5, 10-05-2017. DOI: 10.1371/journal.pone.0177083. ISSN: 1932-6203. PMC: 5425048. PMID: 28489903.
  8. «Ulithi» (en castellà). Ulithi, 17-01-2020.
  9. «Ulithi Airport, Ulithi, Micronesia» (en anglès). AirNav. [Consulta: 18 setembre 2020].
  10. «TRADITIONAL DANCERS, VILLAGERS. 5-18-52. ULITHI. 1952 - 1957 - Reel 2633». [Consulta: 19 setembre 2020].
  11. «Oceanic music and dance - Hawaii» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2020].
  12. «Kapingamarangi Hula Dance» (en anglès), 21-02-2017. [Consulta: 19 setembre 2020].
  13. «Kapingamarangi Constitution Day» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2020].
  14. «Wooden sculptures from Nukuoro (article)» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2020].