Vés al contingut

Mikàlida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:40, 16 oct 2013 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

La família Mikàlida (Banu Mikal o Mikàlides) fou una destacada família aristocràtica del Gran Khorasan occidental els segles IX al XI, que eren descendent de la noblesa pre islàmica de la regió de Samarcanda.

La família tenia origen en el rei sassànida Bahram V (Bahram Gor) (420-438). Un descendent seu fou nomenat šūr de Sogdiana (una mena de governador) probablement durant el segle VI. Hi van haver cinc šūrs de Sogdiana, el cinquè dels quals era Divasti o Divashtig, que segons un document en sogdià trobat el 1933, portava el títol de rei de Sogdiana i senyor de Samarcanda i de Pandjikant, probablement després de què la dinastia havia quedat independent dels sassànides a la meitat del segle VII. Divasti fou derrotat i mort a la vall de Zarafshan el 722, i el seu fill (podria ser Torkhun, anomenat pels àrabs Bakr) fou portat com a presoner de guerra a Iraq. Allí van viure tres generacions. A la quarta generació apareix Mikal ibn Abd al-Wahid, al començament del segle IX, que va donar nom a la família i es va establir al Khorasan.

Els seus fills Muhammad i Shah van servir com a comandants militars dels tahírides del Khorasan a Bagdad, Rayy i Nishapur. Muhammad vivia en aquesta darrera ciutat i va tenir un fill, Abd Allah ibn Muhammad del que descendeixen els trenta-tres membres de la família coneguts. Abd Allah ibn Muhammad va servir al saffàrida Amr I ibn al-Layth a Sistan, i també amb el rebel general saffàrida Sabukiri i finalment com a governador d'Ahwaz pel califa al-Muqtadir (908-932). El seu fill Abu l-Abbas Ismail II va servir com a cap de l'administració dels samànides (diwan al-rasail) i com a rais (alcalde, posició esdevinguda hereditària) de Nishapur i va morir el 973.

Entre els posteriors membres de la família cal destacar:

  • Abu Ali Hasan conegut com Hasanak, visir de Mahmud de Gazni i rais de Nishapur
  • Khwadja Ali Abu l-Kasim ibn Abd Allah, rais de Gazni a la primera meitat del segle XI
  • Abu l-Muzaffar ibn Ali Abu l-Kasim, fill de l'anterior, rais de Gazni, mort el 1055
  • Abu Abd Allah Husayn ibn Ali, oficial gaznèvida i després seljúcida (arribant breument a segon visir de Toghrul Beg)[text imprecís]

També hi van haver destacats erudits, poetes, i benefactors de les arts. La família deixa de ser esmentada al final del segle XI.