Mimetisme vavilovià
El mimetisme vavilovià (també s'anomena mimetisme en els conreus o mimetisme de les males herbes)[1] és una adaptació de les plantes descoberta per Nikolai Vavílov.[2] En aquest mimetisme la mala herba (planta adventícia) passa a compartir una o més característiques de la planta cultivada a través del pas de generacions de selecció artificial.[3] La selecció en contra de la mala herba es fa eliminant les plantes d'aquesta que es trobin en el camp de conreu i/o garbellant les llavors de les adventícies. Això s'ha anat fent manualment des del neolític i més recentment amb la maquinària adient.
El mimetisme vavilovià és un bon exemple de selecció no intencionada feta pels humans. És un cas similar a la resistència als antibiòtics o la resistència als herbicides. El mimetisme vavilovià pot portar a la domesticació de les llavors de les males herbes. Vavílov anomenava aquestes llavors de males herbes convertides en conreades conreus secundaris.
Classificació i comparacions[modifica]
El mimetisme vavilovià es pot classificar com a reproductiu, agressiu, parasític i, en el cas de conreus secundaris, mutualistic.[3]
Exemples[modifica]
La mala herba del lli, Camelina gabrata, s'ha convertit en la Camelina sativa al llarg de generacions, adaptant la mida de les llavors a les del conreu de lli i així ha pogut anar sobrevivint al garbellat. A més la mida de tota la planta s'ha anat aproximant a la del lli.[4]
En el cas de l'arròs Echinochloa oryzoides, és una mala herba amb llavors molt similars a la del conreu i difícils de separar, similitud que augmenta a través de les generacions degut al sistema de collita i de separació.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Semiotics Encyclopedia Online - Mimicry (Long entry)». [Consulta: 19 octubre 2007].
- ↑ Vavílov, N. I. (1951) The origin, variation, immunity and breeding of cultivated plants. (Translation by K. S. Chester) Chronica Botanica 13:1-366.
- ↑ 3,0 3,1 Pasteur, Georges (1982). “A classificatory review of mimicry systems”. Annual Review of Ecology and Systematics 13: 169–199.
- ↑ Wickler, W. (1968) Mimicry in Plants and Animals (Traduït de l'alemany) McGraw-Hill, New York. ISBN 0-07-070100-8 Chapter 4
- ↑ Barrett, S. (1983) Mimicry in Plants Scientific American. 257: 76-83.
Bibliografia[modifica]
- Barrett, S. (1983) Crop Mimicry in Weeds. Economic Botany. 37:255–282. One of the most extensive articles on the topic.
- Wiens, D. (1978) Mimicry in Plants. Evolutionary Biology. 11:365–403. Discussion of crop mimicry among many other plant cases.
- Barrett, S. (1983) Mimicry in Plants Scientific American. 257: 76-83. A significant portion discusses weeds.
- Radosevich, S. R., J. S. Holt & C. Ghersa (1997) Weed Ecology: Implications for Management Wiley. 2nd ed. 608 p. ISBN 0-471-11606-8