Min dong

Min dong
Bàng-uâ/平話
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	9.5 milions (2007)
Parlants nadius	10.300.000 (2019 )
Autòcton de	Fujian oriental (Fuzhou i Ningde), Matsu
Estat	República Popular de la Xina, Taiwan, Vietnam, Estats Units (principalment Nova York)
Coordenades	26° N, 119° E / 26°N,119°E
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües sinoaustronèsiques; llengües sinotibetanes; xinès; min; min costaner
Característiques
Sistema d'escriptura	escriptura xinesa i alfabet llatí
Codis
ISO 639-1	zh
ISO 639-2	chi (B), zho (T)
ISO 639-3	cdo
SIL	CDO
Glottolog	mind1253
Linguasphere	79-AAA-ic
Ethnologue	cdo
IETF	cdo

Aquest article o secció conté transcripció ruby. Consulteu si el vostre navegador hi és compatible. Si no és així, és possible que veieu les transcripcions darrere el caràcter transcrit i entre claudàtors; per exemple, veureu 中[zhōng], en comptes de veure-ho en petit i a sobre del caràcter transcrit.

El min oriental, o min dong (xinès simplificat: 闽东语, xinès tradicional: 閩東語, pinyin: Mǐndōng yǔ, fushaw romanitzat: Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄), és una llengua xinesa principalment parlada a l'est de la província de Fujian (xinès: 福建, pinyin: Fujian) a la República Popular de la Xina, en i prop de Fuzhou i Ningde. També és àmpliament utilitzat com a llengua mare a les illes Matsu, República de la Xina. Compta amb 10 milions de parlants. El dialecte fuzhou és una forma estàndard del min dong.