Min dong

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaMin dong
Bàng-uâ/平話
Parlants
9.5 milions (2007)[1] principalment a Fujian oriental (Fuzhou i Ningde), Matsu
Parlants nadius 9.100.000
Parlat a República Popular de la Xina, Taiwan, Vietnam, Estats Units (principalment Nova York)
Min Dialects.png
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües sinotibetanes
llengües sinítiques
min
Característiques
Sistema d'escriptura escriptura xinesa i alfabet romà
Codis
ISO 639-1 zh
ISO 639-2 chi (B), zho (T)
ISO 639-3 cdo
SIL CDO
Glottolog mind1253
IETF cdo
Modifica les dades a Wikidata
Aquest article o secció conté transcripció ruby. Consulteu si el vostre navegador hi és compatible. Si no és així, és possible que veieu les transcripcions darrere el caràcter transcrit i entre claudàtors; per exemple, veureu [zhōng], en comptes de veure-ho en petit i a sobre del caràcter transcrit.

El min oriental, o min dong (xinès simplificat: 闽东 语, xinès tradicional: 閩東 語, pinyin: Mǐndōng yǔ, fushaw romanitzat: Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄), és una llengua xinesa principalment parlada a l'est de la província de Fujian (xinès: 福建, pinyin: Fujian) a la República Popular de la Xina, en i prop de Fuzhou i Ningde. També és àmpliament utilitzat com a llengua mare a les illes Matsu, República de la Xina. Compta amb 10 milions de parlants. El dialecte fuzhou és una forma estàndard del min dong.

L'abreviatura ISO 639-3 per al min oriental és cdo.

Hi ha tres branques del min dong (閩東)

  1. Dialecte fuzhou (福州話)
  2. Dialete fu'an (福安話)
  3. Dialecte mango (蠻講)

Estructura dels dialectes min[modifica]

 Min 
 min bei 
   

Min bei



Shaojiang min bei




Min dong



Min zhong



Puxian



 min nan 
 Hokkien 

Amoy



Hoklo (taiwanès)




Teochew


   

Leizhou



Hainanès (Qiongwen)





Referències[modifica]

  1. Nationalencyklopedin "Världens 100 största språk 2007" Les 100 llengües més grans del món el 2007
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Min dong Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una edició en min dong
de la Viquipèdia