Del punt de vista de l'occitanisme, és considerada la vila principal del parçan (comarca occitana) del Menerbès, a la subregió del Baix Llenguadoc (Llenguadoc). Menerba acull cada any la visita de més de 300.000 persones. El turisme i la producció de vins de qualitat són la base de l'activitat econòmica d'aquest municipi, que pertany a l'associació Els pobles més bonics de França.[1]
Menerba està situada al capdamunt d'un altiplà rocós, en la confluència dels rius Cesse i Brian. Aquests dos rius han erosionat el terreny calcari formant les gorges que envolten el nucli històric de Menerba.
El nom de Menerba ha estat relacionat tradicionalment amb nom de la deessa grega homònima. Tanmateix, alguns estudiosos posen en dubte aquesta teoria, ja que el desenvolupament de la població es donà durant l'època romana. Una altra teoria agafa l'arrel cèltica Men (pedra) per explicar l'origen preromà del topònim. Segons aquesta teoria expressaria la situació geogràfica de Menerba, penjada dalt d'una plataforma rocosa (com la nombrosa toponímia romana que comença per Roc-, Roca-).
El turisme: De la fi del seglexx ençà, la història dels Càtars i el turisme verd han significat per a Menèrba una nova revolució en la seva història. Milers de turistes visiten el poble cada any i hi provoquen desequilibris importants. Entre aquests problemes hi ha aquells causats per l'adequació al turisme amb l'emplaçament des pàrquings, acusats d'envair el terreny calcari, així com els cartells comercials del poble que n'enlletgeixen les façanes.
Viticultura: Producció de vins amb la Denominació d'origen AOCMenerbès.
S'hi pot trobar també una rèplica de la catapulta anomenada la Malvoisine, així com l'escultura d'un Colom (de Jean-Luc Séverac), monument commemoratiu a les víctimes càtars (1210).
.svg){kind=small}