Mines del Sant Pare
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Mina  | |||
| Construcció | XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Anglès (Selva) | |||
| Localització | Al sud de Floricel | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 31 març 2014 | |||
| Id. IPAC | 32456 | |||
Les Mines del Sant Pare és són obra del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Conjunt d'edificacions fetes bàsicament de rajols i mines format per tres elements: les ruïnes del que foren les cases dels miners i dels dirigents de l'empresa que explotava les mines, les estructures dels antics magatzems de la companyia al voltant del pou principal, que desaiguava cap a l'actual font del Canyo, i el "Tut" o xemeneia de fondre plom, situada al cim del turó més proper, anomenat "la Coma del Rec de Via".[1]
Pel que fa a les estructures que allotjaven a alguns obrers i a alguns dirigents, són estructures rectangulars en estat de ruïna de tres plantes. Són construccions fetes de rajols i, en menor proporció, de pedra. Alguns sostres estan caiguts i l'entorn està embardissat. L'habitatge dels obrers està cobert a doble vessant a façana i està format per dos blocs adossats, un de dues plantes i l'altre de tres. L'habitatge dels caps miners està cobert a doble vessant a laterals i situat en un lloc més elevat, encara que a pocs metres de l'altre.[1]
Quant a la zona de taller, magatzem i entrada del pou principal, les estructures són de rajols i no tenen sostre, encara que havia sigut de doble vessant a laterals. El magatzem és de planta baixa i es dividia en dos sectors simètrics. La façana consta de quatre obertures o portes amb arc de mig punt amb doble filera de rajol. Dos murs paral·lels i units per una gran biga de ferro és l'accés exterior d'una de les entrades a la mina .[1]
Finalment, es va construir també una xemeneia de maons en un cim proper per fondre el plom extret i que el fum tòxic no es quedés a la petita vall on residien els caps i els obrers. Pel que sembla, no acabà de funcionar del tot, ja que l'activitat mai fou constant.[1]
Història[modifica]
La zona d'Anglès, Osor, Amer, la Cellera, Susqueda i Bonmatí formen històricament una conca minera amb diverses explotacions mineres. A Anglès sempre hi ha hagut poca rendibilitat minera i moltes dificultats d'extracció. A les mines del Sant Pare s'extreia Galena (plom) des de cinc mines diferents al llarg del temps.[1]
A partir de 1871, quan existí un litigi entre els socis que explotaven les mines -Pege, Jordà y Compañía- que feu hereu per llegat testamentari de les mines a la Santa Seu de Roma, l'explotació fou dirigida pel Bisbat de Girona, que l'arrendava a diferents empreses que hi solien posar diners i en treien pocs rendiments. L'activitat minera continuà, amb parades i engegades, entre intents del Bisbat de vendre les improductives mines, fins al 1930.[1]
Actualment, juntament amb el vapor de la Burés i l'Alt forn del Pla d'Avall, constitueix un dels elements més rellevants de l'arqueologia industrial del terme d'Anglès.[1]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mines del Sant Pare |
- «Mines del Sant Pare». Patrimoni de la Selva. Consell Comarcal de la Selva.