Bonaventura Gran

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Miquel Baptista Gran Peris)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaBonaventura Gran
Altar Beat Bonaventura - Riudoms 2.jpg
Imatge a l'església de Riudoms
Beat
Naixement Miquel Baptista Gran Peris
24 de novembre de 1620
Riudoms
Mort 11 de setembre de 1684(1684-09-11) (als 63 anys)
Roma
Sepultura Església de Sant Jaume a Riudoms (fins 1972, a Roma, a San Bonaventura al Palatino)
41° 08′ 21″ N, 1° 03′ 04″ E / 41.139104°N,1.051104°E / 41.139104; 1.051104
Altres noms Bonaventura de Barcelona
Religió Església Catòlica Romana
Es coneix per Fundador de la Riformella (1662), conseller de papes
Ocupació Frare
Orde Franciscà
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 21 de maig de 1906 , Roma per Pius X
Festivitat 24 de novembre
Iconografia Com a frare franciscà
Cònjuge Caterina
Modifica dades a Wikidata

Miquel Baptista Gran Peris (Riudoms (Baix Camp), 24 de novembre de 1620 - Roma (Itàlia), 11 de setembre de 1684) conegut actualment com a Beat Bonaventura Gran o com a Fra Bonaventura de Barcelona en vida seva, va ser un frare franciscà, proclamat beat per l'Església catòlica.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Riudoms el 24 de novembre de 1620 en una modesta casa del que es coneixia com a carrer de la Butxaca i que avui porta el seu nom. Després de casar-se amb 18 anys per desig del seu pare i quedar vidu en pocs mesos, entrà al convent dels franciscans de Sant Miquel d'Escornalbou i féu la professió religiosa el 14 de juliol de 1641 on canvià el seu nom pel de Bonaventura. En els següents anys va ser destinat a Móra d'Ebre, Figueres, la Bisbal d'Empordà i Terrassa on dóna nom a un carrer.[2]

El 1658 va ser enviat a Roma on funda el Sant Retir que són quatre convents a la província de Roma, entre ells Sant Bonaventura al Palatí. Fou conseller de quatre papes: Alexandre VII, Climent IX, Climent X i Innocenci XI. El 1662 va fundar a Roma la Riformella, un moviment de reforma al si de l'Orde dels Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança, per tal que els frares i preveres franciscans que es dedicaven a l'apostolat popular poguessin recollir-se en cases de recolliment i retir espiritual, vivint així l'esperit fundacional de l'orde franciscà.[2]

L'any 1679, a petició dels jurats riudomencs envià des de Roma les relíquies de Sant Bonifaci, Sant Julià i Sant Vicenç. Des d'aleshores, el segon diumenge de maig se celebra a Riudoms la festa de les Santes Relíquies.[3]

Morí a Roma l'11 de setembre de 1684.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El 1775 fou declarat venerable i el 1906 fou beatificat pel Papa Sant Pius X, després d'haver-se provat dues curacions miraculoses. L'una el 1790 en què una dona va quedar en un estat gravíssim després de caure del cavall i es va curar inexplicablement després d'haver-lo invocat. L'altra, el 1818 en què una altra dona, quedà inconscient durant tres dies després d'un part i es curà instantàniament després d'aplicar-se-li una relíquia del venerable.

A Riudoms es conserven les seves despulles des de 1972, any en què es van traslladar des de Roma. Actualment es troben a la capella del Santíssim de l'Església de Sant Jaume Apòstol. A Riudoms hi ha una gran devoció pel Beat Bonaventura i se celebra una festa en el seu honor cada 24 de novembre on es treuen les seves restes en processó pel poble.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Bonaventura de Barcelona | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 8 desembre 2016].
  2. 2,0 2,1 «Beato Bonaventura Gran da Barcellona» (en italià). www.enrosadira.it. [Consulta: 8 desembre 2016].
  3. Corts, Joan-Ramon; Toda, Josep M. Riudoms. 850 anys d'història, llengua i cultura. Valls: Cossetània Edicions, novembre de 2000, p. 162. ISBN 84-89890-81-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]