Miquel Oliu i Nieto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMiquel Oliu i Nieto
Biografia
Naixement1973 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalà
Activitat
OcupacióCompositor
EstilContemporani
Premis
XXXII Premi de composició musical Reina Sofia (2014)

Miquel Oliu i Nieto (Barcelona, 1973) és un compositor, pianista català i professor de piano al Conservatori de Vic.[1][2]

Va cursar els estudis musicals de piano al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Antoni Besses i a Anvers amb Frédéric Gevers, i de composició al Conservatorio Superior de Música de Aragón sota la direcció d'Agustí Charles, obtenint el títol superior el 2002. Posteriorment rep classes de Ramon Humet. Ha rebut consells de Josep Soler i Benet Casablancas, i ha assistit a classes magistrals de Sofia Gubaidulina. Ha estat guanyador del XXXII Premi Reina Sofía de Composició Musical atorgat per la Fundació Ferrer Salat.[3]

Selecció d'obres[modifica]

Catàleg d'obres de Miquel Oliu (selecció)
Any Obra Tipus d'obra
- Al·legories de tardor, per a orquestra simfònica Música simfònica
- El inalcanzable perfil, per a violí i piano[4] Música de cambra
- Despertar, per a shakuhachi[5] Música solista (shakuhachi)
Dos preludis, per a piano[6] Música solista (piano)
- El petit príncep, per a flauta de bec i percussió[7] Música de cambra

Referències[modifica]

  1. «Fundació Ferrer Salat». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 29 març 2015].
  2. «Escola de Música i Conservatori de Vic». Conservatori de Vic. [Consulta: 31 març 2016].
  3. «Miquel Oliu Nieto ganador del XXXII Premio Reina Sofía de composición musical.» (en castellano). Doce Notas, 01-03-2015.
  4. «Entrevista a Miquel Oliu» (en castellà). El compositor habla. [Consulta: 2 abril 2015].
  5. «Música viva.» (en castellà). RTVE. [Consulta: 30 març 2015].
  6. «Dos preludis per a piano sol de Miquel Oliu». [Consulta: 2 juny 2018].
  7. «El Musicant restrenarà una peça inspirada en "El petit príncep"». El Punt Avui [Consulta: 30 març 2015].