Miquel Peidró i Barcos,[2] de vegades escrit Peydró, fou un futbolistacatalà de la dècada de 1920. Es desconeixen les dates de naixement i defunció.
Jugava a la posició de davanter centre.[3] Rodamón del futbol català, formà part de nombrosos equips, des del FC Espanya,[4] el RCD Espanyol (temporada 1922-23), el FC Gràcia[5][6] (l'equip continuador de l'Espanya, durant diverses etapes), la UE Sants (durant diverses etapes), el CE Europa, el FC Lleida[7] i l'Associació d'Alumnes Obrers de Vilanova.[3] Essent jugador d'aquest club fou suspès durant sis mesos per una suposada agressió a un àrbitre l'any 1930.[8] També arribà a jugar quatre partits amistosos amb el FC Barcelonadurant la primavera del 1924, en els quals marcà 2 gols.[2][3] Amb la selecció catalana disputà 3 partits, marcant 3 gols en el segon d'aquests partits.[9][10] Fou campió de la Copa Príncep d'Astúries l'any 1924.[3]
