Miquel Surís i Baster

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMiquel Surís i Baster
Biografia
Naixement31 de maig de 1825
Sant Feliu de Guíxols (Girona)
Mort20 de gener de 1856(1856-01-20) (als 30 anys)[1]
Madrid (Castella)
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
OcupacióEscriptor, Polític i Filòsof
ActivitatSegle XIX

Miquel Surís i Baster (Sant Feliu de Guíxols (Girona), 31 de maig, 1825 - [?], 1854), fou escriptor i polític català.

Al Diccionario biográfico i bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX d'Antoni Elias i de Molins figura amb el cognom equivocat de Surós. Va ser diputat a Corts a les Constituents de 4 d'octubre[1] de 1854 i va pronunciar diversos discursos sobre la sobirania nacional, declarant-se partidari de les idees més avançades. Des del 1840 fins al 1843 va estudiar a l'Institut de Barcelona agregat a la Universitat. el 1845 es va graduar de batxiller en filosofia i lletres; el 1847 va obtenir el títol de regent de segona classe per a l'assignatura de lògica. Des de 1843 fins a 1848 va cursar també jurisprudència, graduant-se de batxiller el 1848 i de llicenciat el 1850.

Amic íntim i condeixeble de l'economista i també diputat Sanromà i Creus, aquest va conservar una sentida semblança del malaguanyat escriptor arrabassat als trenta anys per una tuberculosi pulmonar.

« <La seva intel·ligència havia entrat en vigor als deu i vuit anys. El seu fort eren els estudis filosòfics, Quedaves parat en sentir parlar aquell nen del panteisme oriental, del de Spinosa o de l'hegelià, de la doctrina socràtica, d'Aristòtil, dels escolàstics, de l'idealisme de Kant, de les darreres evolucions alemanyes.> »

Obra[modifica]

  • La paz en el siglo XIX ó teoria sobre la constitución del poder político y rehabilitación del poder moral en Europa (Madrid, 1851);
  • Arranjament d'un Curso de filosofía, del francès Gérusez (Madrid i Barcelona, 1847). Aquesta darrera obra estava destinada als establiments docents d'Espanya i va ser redactada conforme la programa publicat pel ministeri d'Instrucció Pública l'agost de 1846. Hi ha al final de l'obra una Ressenya històrica de la Filosofia a Espanya, on sembla haver tingut present les addicions de Ramon Martí i d'Eixalà al Manual de Jean-Françoise Amice.

Sense que puguem fer una afirmació absoluta, podem aventurar[Qui?] que Surís, hagués estat un excel·lent professor de la seva filosofia, ja que en la darrera d'aquestes obres, composta als vint-i-dos anys escassos, revela seguretat i maduresa de pensament.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Archivo Histórico del Senado de España

Bibliografia[modifica]

  • Sanromà i Creus, Mis memorias (1888) i abans en la Revista Contemporánea (pags. 143/44, octubre de 1886);
  • Jaume Serra i Húnter Les tendencies filosòfiques a Catalunya durant el segle xix, discurs d'entrada en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (pàg. 15, Barcelona, 1925).