Mirador (revista)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 07:17, 23 juny 2009 amb l'última edició de Xavisanllehi (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Fitxer:Revista Mirador.jpg
Portada de la revista Mirador.

Mirador fou un setmanari de literatura, art i política, fundat a Barcelona per Amadeu Hurtado i Miró el 1929.

Inspirat per Amadeu Hurtado i àgilment confeccionat per Víctor Hurtado, fou una publicació essencialment catalana amb clar sentit europeu. Dirigit per Manuel Brunet i Just Cabot, que en fou el seu gran animador, les seccions "L'Aperitiu", a càrrec de Josep Maria de Sagarra, i "Mirador Indiscret", anònima i de caire satíric, obtingueren molt d'èxit.

Fou un setmanari profund en les idees i lleuger en el to, aplegà harmoniosament les caricatures d'Apa, els reportatges de Josep Maria Planas, Joan Tomàs, Andreu Avel·lí Artís, Manuel Mat, Jaume Passarell, Carles Sentís, Josep Xicota, etc, les crítiques d'espectacles de C. A. Jordana, Josep Palau, Joan Cortès, Màrius Gifreda i Sebastià Gasch, els comentaris d'art i literatura de Joan Teixidor, Martí de Riquer, Rafael Tasis, Rossend Llates i Enric F. Gual, els articles especials de Gaziel, Eugeni Xammar, Marcel·lí Domingo i Antoni Rovira i Virgili, i les col·laboracions de Thomas Mann, Aldous Huxley, Ilya Ehrenburg i Tristan Tzara. Sortí normalment fins el 13 de juliol de 1936; requisat pel PSUC, fou dirigit per Artur Perucho fins el 1938, que fou substituït per Meridià.