Mireia Sallarès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMireia Sallarès
Mireia Sallarès 2019.jpg
Mireia Sallarès. Setmana del llibre, Barcelona 2019
Biografia
Naixement1973 (46/47 anys)
Barcelona
Activitat
OcupacióArtista visual i videoartista

Lloc webLloc web
Modifica les dades a Wikidata

Mireia Sallarès (Barcelona, 1973) és una artista catalana. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb estudis de cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York. Entre d'altres, ha exposat a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró,[1] al Museo de Arte Carrillo Gil (Mèxic), al Centro Cultural Montehermoso, al Círculo de Bellas Artes i la Casa Encendida de Madrid o el CA Tarragona.[2] Sallarès utilitza el vídeo com una via d'investigació antropològica, però també com un instrument narratiu, capaç de produir relat a partir de la complexitat de la realitat.[3]

Obra[modifica]

Els seus treballs estan relacionats amb la sociologia i l'antropologia cultural. Analitzen històries reals de persones i col·lectius d'arreu del món (França, Estats Units, Mèxic, Veneçuela, Sèrbia), amb una predilecció per les dones. Una altra condició pel seu treball és l'estrangeria. Analitza el món com a estrangera, fent servir entrevistes, intervencions en l'espai públic o d'altres tipus de suport per reflexionar sobre conceptes com la veritat, la violència, el plaer, la memòria o l'estatus, des de l'estratègia del documental i el compromís polític.[4]

Un dels seus treballs més destacats és Las Muertes chiquitas, on analitza l'orgasme femení.[5] El 2014 va gravar una entrevista amb Jill Godmilow, que va ser el centre de l'exposició Blanc sota negre (Arts Santa Mònica).[6] L'any 2019, en una exposició al Centre d’Art Contemporani de Barcelona - Fabra i Coats va presentar el resultat del seu projecte Kao malo vode na dlanu (Com una mica d’aigua al palmell de la mà), una recerca sobre l'amor, feta a Sèrbia,[7] del que se'n va publicar un llibre amb un dels textos del projecte.[8]

Referències[modifica]

  1. «La Fundació Miró presenta l'últim treball de Mireia Sallarès». La Xarxa, 01-06-2012 [Consulta: 24 novembre 2013].
  2. «Exposicions 2013-2013». Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF. Arts Santa Mònica. [Consulta: 24 novembre 2013].
  3. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró (en català, castellà i anglès). 1a ed.. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
  4. «Mireia Sallarès. Artista Invitada». Universitat de Barcelona. [Consulta: 24 novembre 2013].
  5. Bonet, Pilar «L'orgasme Femení.Mireia Sallarès i Las Muertes Chiquitas». A-Desk, 12-12-2028 [Consulta: 24 novembre 2013].
  6. Frisach, Montse «Cadena d'artistes lladres». Cultura (El Punt Avui), 02-01-2015, p. 23.
  7. «‘Kao malo vode na dlanu (Com una mica d’aigua al palmell de la mà)’ de Mireia Sallarès». Barcelona Cultura - ICUB, 11-02-2019 [Consulta: 16 juliol 2019].
  8. Sallarès, Mireia. Com una mica d’aigua al palmell de la mà. Una investigació sobre l'amor. Barcelona: Arcàdia, 2019. ISBN 9788494820557 [Consulta: 16 juliol 2019]. 

Enllaços externs[modifica]