Mole Antonelliana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Mole Antonelliana
Mole Antonelliana Torino.JPG
Etimologia Alessandro Antonelli
Dades bàsiques
Tipus torre i museu
Arquitecte Alessandro Antonelli
Característiques
Estil arquitectura eclèctica
Ubicació
Estat Itàlia
Regió Piemont
Ciutats metropolitanes Ciutat Metropolitana de Torí
Gran ciutat Torí

45° 04′ 08″ N, 7° 41′ 35″ E / 45.068888888889°N,7.6930555555556°E / 45.068888888889; 7.6930555555556
Modifica dades a Wikidata

La Mole Antonelliana és el principal símbol arquitectònic de la ciutat de Torí (Piemont). Pren el nom de l'arquitecte que la va construir, Alessandro Antonelli.

Història[modifica]

La mole és una estructura de maçoneria, la construcció de la qual s'inicià el 1863 i fa 167 metres d'alçada. Originàriament havia de ser una sinagoga, ja que tot just s'havia aprovat la llibertat oficial de culte a les religions no catòliques, i la comunitat hebrea de la ciutat volia construir un temple, incloent-hi una escola al seu interior.

L'elecció d'Antonelli com arquitecte no va ser del tot encertada, ja que proposà una sèrie de modificacions que haurien alçat l'edifici fins als 113 metres, molt més enllà dels 47 metres originals per la cúpula. Aquestes modificacions, així com l'ampliació del temps de construcció i costos van provocar que la comunitat hebrea es veiés forçada a acabar les obres i instal·lar-hi un sostre provisional l'any 1869.

L'any 1873 es produí un intercanvi amb la ciutat de Torí, que proporcionà un altre espai per a construir l'actual sinagoga, i prengué a canvi la Mole, que posteriorment seria dedicada al rei Víctor Manuel II d'Itàlia.

Antonelli reprengué la construcció amb un conjunt de modificacions que feren augmentar l'alçada del temple a 146, 153, i finalment 167 metres, fent-la esdevenir l'edifici en maçoneria més alt d'Europa.

Malauradament, l'obra sofrí problemes estructurals, degut a les dimensions relativament reduïdes de la base i al pes que havia de suportar. El sòl sobre el qual s'edificà va ser anteriorment un dels bastions que constituïen les muralles de la ciutat. Aquestes muralles foren enderrocades per mandat de Napoleó a principis del segle XIX, i és possible que el terreny no s'hagués reassentat completament quan es van iniciar els treballs de construcció de l'edifici.

Antonelli treballà a la Mole fins a la seva mort: havia esdevingut llegendari l'espècie d'ascensor accionat d'una corriola que portava l'arquitecte, proper ja als noranta anys, a diverses desenes de metres d'alçada per a verificar personalment l'estat de les obres. No obstant això, Antonelli no va poder veure la finalització de la construcció, que fou duta a terme pel seu fill Constanzo, mentre Annibale Rigotti decorà l'interior entre 1905 i 1908.

Seu del Museu del Cinema[modifica]

Entre els anys seixanta i noranta, la Mole ha estat utilitzada com a "balcó de la ciutat", gràcies a l'ascensor que porta als setanta metres del cim de la cúpula (on s'arriba amb menys d'un minut), on hi ha un petit mirador, així com per a mostres on s'ha exposat tot tipus de material relacionat amb la història del cinematògraf a Itàlia.

La Mole fou un dels primers edificis que gaudí d'il·luminació fent servir gas ciutat, cap a voltants del segle XIX. Des de 1998, i degut a la remodelació de la il·luminació externa i a la creació de la manifestació "Luci d'Artista", al costat de la cúpula es pot veure una instal·lació de Mario Merz, "El vol dels números", amb l'inici de la successió de Fibonacci que s'alça cap al cel.

Adversitats[modifica]

La vida de la Mole Antonelliana no ha gaudit mai d'estabilitat. Durant la seva construcció, el terratrèmol del 23 de febrer de 1887 va obligar a modificar el projecte per a consolidar-lo. L'àngel col·locat a la punta del monument va ser abatut durant el temporal d'11 d'agost de 1904, i fou substituït per un estel de vora quatre metres de diàmetre. Actualment, l'àngel es pot veure a l'interior de la Mole.

El 23 de maig de 1953, una altra violentíssima tempesta, acompanyada de grans ràfegues d'aire, féu caure 47 metres del pinacle, reconstruït l'any 1961 amb una estructura metàl·lica recoberta de pedra.

Durant els treballs de consolidació es va decidir estabilitzar l'interior amb grans arcs de ciment, que això no obstant, desnaturalitzaven completament l'interior, donant una sensació desagradable de claustrofòbia. Per altra banda, també s'havien aixecat veus crítiques, que temien que l'excessiva rigidesa donada a l'estructura amb aquesta cimentació pogués danyar-la, ja que es reduïen les possibilitats d'oscil·lacions elàstiques.

Galeria[modifica]


Curiositats[modifica]

Torino 2006
  • La Mole Antonelliana apareix al dors de la moneda de 2 cèntims d'euro encunyades a Itàlia, i ha estat utilitzada en el logo dels Jocs Olímpics d'hivern de 2006. Es mostra la figura de la Mole estilitzada amb cristalls de glaç blancs i blaus, neu i cel, que formen una xarxa, símbol de l'esperit olímpic.
  • A l'interior de la Mole Antonelliana s'ha rodat gran part de la pel·lícula Dopo mezzanotte de Davide Ferrario, en la qual la Mole és una simbòlica coprotagonista.
  • Un dibuix de la Mole Antonelliana apareix als títols de crèdit del llargmetratge de Hayao Miyazaki Porco Rosso.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mole Antonelliana Modifica l'enllaç a Wikidata