Molefi Kete Asante

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMolefi Asante

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 agost 1942 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Valdosta (Geòrgia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaAfrocentricitat
FormacióUniversitat de Califòrnia a Los Angeles
Southwestern Christian College (en) Tradueix
Nashville Christian Institute (en) Tradueix
Universitat Pepperdine
Oklahoma Christian University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióProfessor
Filòsof
Autor
OcupadorUniversitat de Buffalo
Universitat de Califòrnia a Los Angeles
Universitat de Temple Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAna Yenenga
FillsM. K. Asante Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webasante.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1462299 Goodreads author: 441125 Modifica el valor a Wikidata

Molefi Kete Asante (nascut com Arthur Lee Smith, Jr. el 14 d'agost del 1942) és un historiador i filòsof afroamericà estatunidenc. És una figura important en els camps dels estudis afroamericans, els estudis africans i els estudis sobre la comunicació.[1] Actualment és professor del Departament d'estudis afroamericans de la Universitat Temple,[2][3] a on ha fundat el primer[4] programa de doctorat en estudis afroamericans. Asante és conegut pels seus escrits sobre l'Afrocentricitat, una escola de pensament que ha influenciat la sociologia, la comunicació intercultural, la teoria crítica, la ciència política, la història d'Àfrica i el treball social.[5][6] És autor de més de 66 llibres i l'editor fundador del Journal of Black Studies.[7][8]

Biografia[modifica]

Asante (nascut com Arthur Lee Smith Jr.) va néixer a Valdosta, Geòrgia. És el quart de setze germans. Als estius va treballar als camps de tabac i cotó de Geòrgia. La seva tieta, Georgia Smith el va influenciar perquè estudiés.[9]

Educació[modifica]

Quan era adolescent va anar a una escola per a estudiants negres de Nashville, Tennessee, de la que es va graduar el 1960.[9] En aquesta escola es va involucara en el moviment per als drets civils i a Nashville va participar en una marxa a la Universitat Fisk.[10] Després de graduar-se, es va inscriure en un institut negre de Terrell, Texas,[9] a on va conèixer a un nigerià anomenat Essien Essien que el va fer aprendre més sobre Àfrica.

Es va llicenciar a la Universitat Cristiana d'Oklahoma i va aprovar la maestria a la Universitat Pepperdine, amb una tesi sobre el predicador negre de l'Església de Crist, Marshall Keeble. Smith va obtenir el doctorat a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, el 1968, en estudis de la comunicació. Als 30 anys va aconseguir ser professor del Departament de Comunicació a la Universitat de Buffalo.

Poc abans d'esdevenir professor universitari, el 1976, Asante va canviar legalment el seu nom, ja que considerava el seu nom de naixement com un nom esclavista.

Carrera[modifica]

A la Universitat de Buffalo, Asante va ensenyar les idees sobre la comunicació intercultural i internacional i va publicar el seu primer llibre sobre aquest tema, Handbook of Intercultural Communicacion. El 1976 fou elegit president de la Society for Intercultural Education, Training and Research. El seu treball sobre la comunicació intercultural l'ha fet liderar els estudis doctorals sobre aquest tema i l'ha fet dirigir un centenar de tesis doctorals.

Asante va escriure el seu primer estudi sobre el moviment negre, Rhetoric of Black Revolution, el 1969. També va escriure Transracial Communication, on explicava com la raça complica la interacció humana a la societat americana. Ben aviat, Asante, va canviar el seu focus vers la naturalesa de l'estil oratori afroamericà.

Asante va escriure Afrocentricity: The Theory of Social Change (1980) per anunciar un trencament amb el passat, en el que els afroamericans es veien a si mateixos al marge d'Europa, sense un concepte de centralitat històrica. Ell va escriure sobre els conflicte entre la cultura hegemònica blanca i la cultura africana oprimida i sobre la sort de la consciència victoriosa dels africans, el tema principal del seu treball filosòfic més important, The Afrocentric Idea (1987). Altres treballs sobre la teoria afrocentrista són Kemet, Afrocentricity and Knowledge (1980) i An Afrocentric Manifesto (2007).

Asante va proposar el primer programa doctoral sobre estudis afroamericans a la Universitat Temple el 1986. Aquest programa fou aprovat i començat el 1988. Aquesta universitat és coneguda com una de les que té un millor departament d'estudis afroamericans i té una gran influència arreu dels Estats Units.

Afrocentricitat[modifica]

Asante va editar el llibre Afrocentricity: The Theory of Social Change el 1980. Aquest llibre va iniciar un discurs sobre Àfrica com un subjecte de la història i la cultura. Asante diu que els africans han estat descentrats en termes sobre qüestions d'identitat, cultura i història. L'afrocentricitat mostraria el lloc dels africans en el centre de les seves pròpies narratives per tal de reclamar el fet d'ensenyar la història afroamericana fóra dels marges d'Europa.

El llibre The Afrocentric Idea és un llibre més intel·lectual que l'anterior, que era més popular. Després de la segona edició d'aquest llibre, el 1998, Asante va aparèixer en diversos programes televisius en els que va discutir aquesta idea.

Segons el Manifest Afrocentric d'asante, un projecte afrocentrat requereix un mínim de cinc característiques: un interès en la psicologia, un intent de trobar el lloc del subjecte africà, la defensa dels elements culturals africans, un refinament lèxic i un intent de corregir les dislocacions de la història d'Àfrica.[11][12]

Bibliografia selecta[modifica]

  • African American History: A Journey of Liberation (Peoples Publishing Group, 2001, 1995)
  • Afrocentricity: The Theory of Social Change (African American Images/Africa World Press, 2003, 1988)
  • An Afrocentric Manifesto: Toward an African Renaissance (Polity Press, 2007) ISBN 978-0745641034
  • As I Run Toward Africa: A Memoir (Paradigm Publishers, 2011) ISBN 978-1-61205-098-0
  • Cheikh Anta Diop: An Intellectual Portrait (University of Sankore Press, 2007)
  • Classical Africa (National Press Books, 1994)
  • Contemporary Black Thought: Alternative Analyses in Social and Behavioral Science (Sage, 1980)
  • Contemporary Public Communication: Applications (Harper & Row, 1977)
  • Culture and Customs of Egypt (Greenwood Press, 2002)
  • Egypt vs. Greece and the American Academy (African American Images, 2002)
  • Encyclopedia of African Religion (Sage, 2009)
  • Encyclopedia of Black Studies (Sage, 2004) ISBN 978-0761927624
  • Erasing Racism: The Survival of the American Nation (Prometheus, 2009, 2003)
  • Handbook of Black Studies (Sage, 2006) ISBN 978-0761928409
  • Handbook of Intercultural Communication (Sage, 1979)
  • Handbook of International and Intercultural Communication (Sage, 1989)
  • Kemet, Afrocentricity, and Knowledge (Africa World Press, 1990)
  • Language, Communication, and Rhetoric in Black America (Harper & Row, 1972)
  • Malcolm X as Cultural Hero and Other Afrocentric Essays (Africa World Press, 1993)
  • Mass Communication: Principles and Practices (Macmillan, 1979)
  • Maulana Karenga: An Intellectual Portrait (Polity Press, 2009)
  • 100 Greatest African Americans: A Biographical Encyclopedia (Prometheus, 2002)
  • Race, Rhetoric, and Identity: The Architecton of Soul (Humanity Books, 2005)
  • Rhetoric of Black Revolution (Allyn & Bacon, 1969)
  • Rooming in the Master's House: Power and Privilege in the Rise of Black Conservatism (Paradigm Publishers, 2010)
  • Socio-Cultural Conflict between African American and Korean American (University Press of America, 2000)
  • Spear Masters: An Introduction to African Religion (University Press of America, 2007) ISBN 978-0761835745
  • The African American Atlas: Black History and Culture (Macmillan, 1998)
  • The Afrocentric Idea (Temple University Press, 1998, 1987)
  • The Book of African Names (Africa World Press, 1991)
  • The Egyptian Philosophers: Ancient African Voices from Imhotep to Akhenaten (African American Images, 2000)
  • The Global Intercultural Communication Reader (Routledge, 2008)
  • The History of Africa: The Quest for Eternal Harmony (Routledge, 2007)
  • The Painful Demise of Eurocentrism: An Afrocentric Response to Critics (Africa World Press, 1999) ISBN 978-0865437432
  • The Scream of Blood: Desettlerism in Southern Africa (Sungai Books, 1998)
  • Thunder and Silence: The Mass Media in Africa (Africa World Press, 1992)
  • Transcultural Realities: Interdisciplinary Perspectives on Cross-Cultural Relations (Sage, 2001)
  • Transracial Communication (Prentice-Hall, 1973) ISBN 978-0139295058

Referències[modifica]

  1. Gerald G. Jackson. We're Not Going to Take It Anymore. Beckham Publications Group, Inc., febrer 2005, p. 90. ISBN 978-0-931761-84-3 [Consulta: 18 setembre 2011]. 
  2. «Molefi Kete Asante, Professor, Department of African American Studies». Temple University faculty page. Arxivat de l'original el 2012-12-10. [Consulta: 4 gener 2012].
  3. Jon Spayde. «Utne Visionaries: People Who Could Change Your Life.». Utne Magazine, 1995.
  4. «Molefi Kete Asante». Arxivat de l'original el 2009-02-21. [Consulta: 4 gener 2012].
  5. Ronald L. Jackson and Sonja Brown Givens, Black Pioneers in Communication Research. Thousand Oaks, CA: Sage, 2007.
  6. Dhyana Ziegler, ed. Molefi Kete Asante: In Praise and Criticism. Nashville, TN: Winston Derek, 1995.
  7. Molefi Kete Asante at Sage Publications.
  8. Ama Mazama, ed. Essays in Honor of an Intellectual Warrior, Molefi Kete Asante. Paris, France: Editions Menaibuc, 2008.
  9. 9,0 9,1 9,2 Patricia Reid-Merritt. "Molefi Kete Asante," Encyclopedia of African American History, Leslie M. Alexander and Walter C. Rucker, Eds., ABC-CLIO, 2010, pp. 617-618.
  10. Dr. John Henrik Clark Group Research Project. We're not going to take it anymore, Gerald G. Jackson, Ed., Beckham Publications Group, Inc., 2005, pp. 90-91.
  11. «Molefi Kete Asante, “Afrocentricity: Toward a New Understanding of African Thought in this Millennium", University of Liverpool, 2 Aug 2000, accessed 11 Feb 2009». Arxivat de l'original el 2 de març 2009. [Consulta: 4 gener 2012].
  12. Cambridge: Polity Press, 2007, p. 41

Enllaços externs[modifica]