Molleró de roure
Leccinellum crocipodium  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
_Bresinsky_%26_Manfr._Binder_533003_2015-06-29.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Boletaceae | ||||||||
| Gènere | Leccinellum | ||||||||
| Espècie | Leccinellum crocipodium Della Magg. i Trassin., 2014 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus crocipodius | ||||||||
| Sinònims | Leccinellum nigrescens Boletus crocipodius Leccinum nigrescens Leccinum crocipodium Suillus tessellatus Krombholzia crocipodia
| ||||||||
El molleró de roure (Leccinellum crocipodium)[1] també anomenat molleró d'estiu [1] i alzinenc d'estiu,[2] és un molleró que prefereix els dies càlids, de l'ordre dels boletals.
Morfologia[modifica]
Bolet robust; poc desenvolupat; gregari; de fins a 15 cm de diàmetre; barret d'hemisfèric a convex; de bru groguenc a falb o canyella, sovint amb tints olivacis, amb l'edat embruneix; superfície seca, vellutada, rugulosa; sovint clivellada o tessel·lada; les clivelles sovint amples, de manera que permet observar el color de la carn subjacent; cutícula de no separable a només lleugerament separable; marge curtament excedent, no supera 1 mm.
Tubs de groc pàl·lid a groc llimona, de bru vermellosos a bru ocracis al frec; porus de groc pàl·lid a groc llimona, de bru vermellosos a bru ocracis al frec.
Cama fusiforme, més engruixida al peu; de longitud propera al diàmetre del barret; groguenca a groc pàl·lida a la part superior, de groc més marcat cap al peu; amb aspres escamoses, especialment al peu, de groguenques a brunes amb l'edat i el frec; sovint ordenades en fileres.
Carn de cremosa a groguenca; de grisenca a negrosa amb el temps, en els llocs fracturats, clivellats o en les cavernes.[3][4]
Hàbitat[modifica]
Des de l'estiu a la tardor; primordialment en terrenys àcids, des de la muntanya mitjana a la muntanya mediterrània; de tendència termòfila, el podrem trobar sempre en boscos de planifolis, vora roures, alzines, castanyers i faigs.[1][2][3][5]
Comestibilitat[modifica]
Comestible, cal eliminar la cama.[4]
Comentaris[modifica]
Pot generar confusions el mataparent dolç (Hemileccinum impolitum) però la carn d'aquesta espècie no ennegreix al tall i la carn del peu olora a iodoform.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ 4,0 4,1 «Molleró de roure (Leccinellum crocipodium) · micopedia.cat». [Consulta: 8 agost 2023].
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.