Molleric
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
Els mollerics[1][2] són bolets carnosos amb esponja i que es caracteritzen pel fet de presentar una pell o cutícula del barret completament separable quan es pessiga des de la vora. En temps humit la cutícula és llisa, viscosa o glutinosa.
Morfologia[modifica]
Per diferenciar les espècies de mollerics cal analitzar els següents detalls morfològics:[3][4][5]
- La presència de fibril·les radials fosques immerses en l'interior de la cutícula. Si se separa la cutícula del barret, es poden veure per transparència.
- Cal reconèixer la presència d'un anell membranós que protegeix l'esponja. Desapareix amb molta facilitat; sol deixar una franja negrosa sobre la cama. És recomanable estudiar exemplars molt joves per a poder assegurar la seva existència.
- La superfície de la cama, especialment la part superior, sol presentar granulacions grogues, porpres o brunes.
Hàbitat[modifica]
La majoria d'espècies creixen en boscos de coníferes de manera estricta, només alguns mollerics pebrers es troben vora planifolis.[5]
Comestibilitat[modifica]
Els mollerics vers i els mollerics calçats són bolets comestibles, però que cal consumir amb prudència, en poca quantitat. Cal collir només els exemplars joves i eliminar-ne la cutícula i la cama.[3][4]
Espècies de mollerics[modifica]
Es diferencien tres grans grups de mollerics
Mollerics vers[modifica]
Els mollerics vers o mollerics veritables són bolets de mida mitjana, de barret llis, de color homogeni o clapat i de cutícula separable que pot tenir fibril·les innates. La cama acostuma a presentar granulacions clares que enfosqueixen amb l'edat. La carn és de cremosa a groga. Sempre apareixen vora coníferes, sovint gregaris i en un nombre elevat de bolets.[3]
- Suillus bellinii, moixí
- Suillus granulatus, molleric o molleric granellut
- Suillus bovinus, molleric de bou
- Suillus mediterraneensis, molleric de carn groga
- Suillus collinitus, molleric de peu rosa
- Suillus bellinii f. luteus, moixí groc
Mollerics calçats[modifica]
Mollerics caracteritzats per un anell membranós, poc visible quan els bolets són madurs. L'anell tendeix a adherir-se a la superfície de la cama i a perdre la textura, per la qual cosa sol desaparèixer deixant només una marca esvaïda. Cal analitzar exemplars en fases juvenils per assegurar la seva presència.[3][4]
- Suillus luteus, molleric calçat
- Suillus flavidus, molleric calçat groguenc
- Suillus viscidus. molleric de làrix d'esponja grisa
- Suillus grevillei, molleric de làrix d'esponja groga
Mollerics pebrers[modifica]
Bolets amb esponja, de mitjans a molt petits, amb porus de color brunenc (de canyella a rovell) a vermellós (de carmí a maduixa). Els tubs i els porus són del mateix color, detall que permet diferenciar aquest grup de bolets de qualsevol altre bolet amb esponja vermellosa. L'esponja és adherida a la cama o lleugerament decurrent. Les espècies de mollerics pebrers més corrents són de tast pebrat o amargant, per la qual cosa no es consideren comestibles.[3]
- Chalciporus pseudorubinus, molleric nan de carn dolça
- Chalciporus amarellus, molleric nan de muntanya
- Chalciporus pierrhuguesii, molleric nan de plana
- Chalciporus piperatus, molleric pebrer
- Chalciporus rubinus, molleric roig
Referències[modifica]
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 1. El Papiol: efadòs, 2021, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 5,0 5,1 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.