Molleric pebrer
 |
Aquest article tracta sobre l'espècie Chalciporus piperatus, la representativa dels bolets coneguts com a Mollerics pebrers. Per a d'altres espècies que reben aquests nom comú vegeu Molleric pebrer (desambiguació). |
Chalciporus piperatus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
_Bataille_265048.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Holomycota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Fílum | Basidiomycota | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Boletaceae | ||||||||
| Gènere | Chalciporus | ||||||||
| Espècie | Chalciporus piperatus Bataille, 1908 Chalciporus piperatus | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus piperatus | ||||||||
| Sinònims | Boletus piperatus Chalciporus amarellus Boletus amarellus Chalciporus hypochryseus Boletus hypochryseus Chalciporus piperatus var. amarellus Chalciporus piperatus var. hypochryseus Suillus piperatus Suillus amarellus Suillus piperatus var. amarellus Leccinum piperatum
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El molleric pebrer[1][2] (Chalciporus piperatus), també anomenat pebrada,[3] pebreta[4] és un molleric sovint solitari o espars que acostuma a créixer propenc, i en pocs dies de diferència, amb la cogomella mosquera,[1] mosquerola[1] o reig bord (Amanita muscaria).[5]
Morfologia
[modifica]Bolet de solitari a gregari; de fins a 8-10 cm de diàmetre. Barret viscós en temps humit; de superfície bru vermellosa a bru groguenca. Cutícula completament separable, excedent. Tubs curts; de bru a bru rovell; immutables al frec. Porus angulosos; de color bru a bru rovell; immutables al frec. Cama aprimada; del color del barret, groga al peu; peu cobert per miceli groc crom.[4] Carn ferma en el jove, blana en l'adult; cremosa, groga a la cama, vermellosa sota la cutícula i sobre els tubs; de gust de pebre, més evident a la cama.[1][5][6]
Hàbitat
[modifica]El podem trobar des de principis d'estiu a finals de tardor; en tota mena de terrenys; des de l'estatge subalpí a la muntanya mitjana; en boscos de coníferes però també vora planifolis, des dels boscos de pi negre i avetoses, sovint vora bedoll, fins als boscos de faig, roures, castanyers, avellaners o pollancres; també entre bruguerola o nabius.[2][5]
Comestibilitat
[modifica]No comestible, la coïssor de la carn el fa no adequat pel consum; la coïssor desapareix en assecar el bolet.[1]
Comentaris
[modifica]Amb porus de color rosa podem trobar Chalciporus amarellus i Chalciporus pierruguesii; en el primer cas, la carn és amarga, en el segon dolça.[6]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- 1 2 Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.
- ↑ «pebrada». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- 1 2 Llimona, X. et al., 1991. Fongs i líquens. Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 528 pp. ISBN 8485194527
- 1 2 3 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- 1 2 «Molleric pebrer (Chalciporus piperatus) micopedia.cat». [Consulta: 10 agost 2023].