Molleric pebrer de carn dolça
Chalciporus pseudorubinus | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Fungi |
Classe | Agaricomycetes |
Ordre | Boletales |
Família | Boletaceae |
Gènere | Chalciporus |
Espècie | Chalciporus pseudorubinus Pilát i Dermek, 1974 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Boletus pseudorubinus |
Sinònims |
El molleric pebrer de carn dolça[1] (Chalciporus pseudorubinus), és un molleric del grup dels mollerics pebrers, molt rar.
Morfologia
[modifica]Bolet de barret menut, de 1-2.5 cm de diàmetre; d’hemisfèric a convex; superfície de groc ocraci, amb zones de colors ataronjat a bru olivaci; superfície llisa, viscosa en temps humit, separable; marge excedent; carn subcuticular groguenca.
Tubs de 6-12 mm ; color gerd a carmí ; separats de la cama ; porus vermell viu, amples, de 0,4 à 2,8 mm de diàmetre, irregulars, angulosos, de bru ataronjat a bru gerd.
Cama del color del barret; de llisa a fibril·losa; groc, tacat de vermellós vora l’esponja.
Carn consistent; groguenca, vinosa sobre l’esponja i a la part superior de la cama, groga al peu; dolça al tast, no amargueja ni a la cama ni al barret; olor fruitada.[2]
Hàbitat
[modifica]Des de principis d’estiu a finals de tardor; en tota mena de terrenys; des de l’estatge subalpí a la muntanya mitjana; en pinedes de pi roig i pinassa.[3]
Comestibilitat
[modifica]Comestible; per la seva raresa caldria no recol·lectar ni consumir.
Comentaris
[modifica]Per a diversos autors, el molleric nan de carn dolça (Chalciporus pseudorubinus) i el molleric nan de plana (C. pierrhugesii) caldria considerar-los sinònims del molleric nan de muntanya (C. amarellus). Aquest darrer té els porus de color ataronjat a rosat i la carn amargant.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 «Molleric nan de carn dolça (Chalciporus pseudorubinus) micopedia.cat». [Consulta: 10 agost 2023].
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.