Monestir de Martqopi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Monestir de Martqopi
Martkophi Monastery 001.jpg
Dades
Tipus església
Ubicació geogràfica
 41° 49′ 39″ N, 44° 58′ 08″ E / 41.8275°N,44.968888888889°E / 41.8275; 44.968888888889
Monument Cultural destacat de Geòrgia
Modifica les dades a Wikidata

El Monestir de Martqopi (en georgià:მარტყოფის ღვთაების მონასტერი), és un monestir ortodox georgià proper al poble de Martqopi, a uns 25 km a l'est de Tbilissi, Geòrgia. La història del monestir es remunta a les pràctiques d'estilites al segle VI i està vinculada per la tradició històrica amb Sant Anton, un dels tretze pares assiris. La majoria de les estructures existents daten del segle XVII al XIX. El monestir està inscrit en la llista de Monuments culturals escatats de Geòrgia.[1]

Localització[modifica]

El complex del monestir està situat a 5 km al nord-oest del poble arqueològicament important de Martqopi, municipi de Gardabani, regió de Kvemo Kartli, a uns 25 km a l'est de Tbilissi, en els vessants boscosos del sud de la serralada Ialno. El complex actual consta de la cúpula principal de l'església, un campanar, el pilar del monjo Anton i vàries altres estructures.[2][3]

L'església principal va ser completament reconstruïda a mitjan segle XIX per reemplaçar l'antic edifici medieval en ruïnes. Al nord s'alça un campanar, construït per cert personatge dit Akhverda el 699, identificat per una inscripció georgiana en la seva paret. Arquitectònicament és similar a altres campanars contemporanis a Geòrgia, com els de Monestir de Sant Joan (Geòrgia), Catedral d'Urbnisi i la Basílica d'Anchiskhati, amb un cert aire a l'art safàvida. Més a l'est, al cim d'un pujol, hi ha una torre que domina el monestir i s'eleva a una alçada de 30 metres. Coneguda com el pilar del monjo Anton, es creu que va servir com una ermita estilita als últims 15 anys de vida del monjo.[2]

Història[modifica]

Església de Martqopi.
Campanarde Martqopi.
Pilar de sant Anton.

La fundació del monestir de Martqopi està associada a la tradició medieval georgiana, elaborada en els himnes pel clergue del segle XIII Arsen Bulmaisimisdze, amb el monjo Anton, de qui es diu que va arribar a Geòrgia d'Edessa a l'Alta Mesopotàmia al voltant de 545. El topònim Martqopi deriva de l'epítet georgià de sant Anton, Martodmqopeli (literalment, «un que viu en solitud»), «un ermità», mentre que el nom de l'església en honor a la Deïtat és una referència a la icona del Redemptor, suposadament portat per Anton d'Edessa.[2][4]

Al 1265, el monestir de Martqopi es va convertir en la seu del bisbe de Rustavi després que aquesta ciutat va ser destruïda en una de les Invasions mongoles a Geòrgia per Berke, governant dels mongols Horda d'Or. El monestir va ser saquejat durant les campanyes georgianes de les invasions a Geòrgia de l'emir turcomongol Tamerlà el 1395. A la fi del segle XVII, es va renovar de manera substancial. El monestir a ser fortificat, «com una fortalesa», segons l'informat per l'erudit georgià del segle XVIII el príncep Vakhushti. El seu mur tenia una longitud total de 1.400 m i estava equipat amb ports de tir.[2]

El monestir va gaudir del favor dels reis del regne georgià oriental de Kakheti, al país del qual pertanyia Martqopi després de la dissolució del Regne de Geòrgia cap a finals del segle XV. En un episodi, després que les forces perses-georgianes van derrotar les tropes otomanes el 1735, el monestir va rebre la visita de Nàdir-Xah Afxar, acompanyat pels seus aliats georgians, els prínceps Teimuraz II i Irakli II; Nàdir va donar una mica de diners i regals al monestir cristià.[4]

Al 1752, desconfiat de les incursions rondadores de Lesgias, el bisbe Ioseb Jandierishvili es va sentir obligat a abandonar el monestir i transferir la seva residència i parròquia dintre del llogaret millor protegit de Martqopi. L'edifici de l'església va ser danyat significativament en un terratrèmol el 1823; la seva cúpula i mur oriental es van esfondrar.[2] De l'església, l'historiador francès del segle XIX Marie-Félicité Brosset va comentar que no quedava més que el mur.[5]

A la seva descripció de 1847 de Martqopi —el primer tractament erudit del monument—, Platon Ioseliani,[4] va informar que l'església en ruïnes encara contenia pintures al fresc, inclosos els retrats complets dels reis georgians Vakhtang I Gorgasali i David IV de Geòrgia, amb la identificació de textos georgians, i inscripcions grecorusses que commemoraven l'ambaixada moscovita a Kakheti e 1586.[2]

L'edifici principal de l'església va ser reconstruït entre 1848 i 1855 i el pintor rus Mikhail Troshchinsky va ser emprat per pintar l'interior el 1856. Al procés es van perdre antics murals georgians i inscripcions multilingües; una cambra descoberta en la part nord de l'església va ser identificada com el cementiri de sant Anton.[2]

El 26 d'agost de 1918, el convent de Martqopi es va convertir en l'escenari de l'assassinat de Kyrion II, Catholicos-Patriarca de Geòrgia, que va ser trobat mort a trets en la seva pròpia cel·la en circumstàncies poc clares. El monestir va romandre actiu fins a 1934, quan va ser tancat per les autoritats soviètiques; l'edifici de l'església es va convertir en un orfenat i més tard en una instal·lació recreativa per als empleats de la 31ena fàbrica d'aviació amb seu a Tbilisi. L'any 1989, el monestir va ser restaurat a l'Església Ortodoxa Georgiana.[6]

Pintures murals[modifica]

Referències[modifica]

  1. «List of Immovable Cultural Monuments» (en georgià). National Agency for Cultural Heritage Preservation of Georgia. [Consulta: 25 juliol 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Matiashvili, A. «From the history of Martqopi» (en georgià). Matsne, 1, 1963, pàg. 126-128.
  3. Gamkrelidze, Gela. «მარტყოფი [Martqopi]». A: Topoarchaeological dictionary of Kartlis tskhovreba (The history of Georgia) (en georgià). Tbilisi: Georgian National Museum, 2013, p. 328. ISBN 978-9941-15-896-4. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Ioselian, Platon. Марткопский Монастырь в Грузии. Martqopi monastery in Georgia (en rus), 1847, p. 10-17. 
  5. William Edward David Allen. Russian Embassies to the Georgian Kings, 1589-1605. Cambridge: Cambridge University Press, 1970, p. 348–349. 
  6. Gunia, Irakli. ka:მცხეთა-თბილისის ეპარქიის ტაძრები: ენციკლოპედიური ცნობარი. Churches of the Tbilisi-Mtskheta Eparchy: An encyclopedic handbook (en georgià), 2005, p. 63-64.