Monestir de Santo André de Rendufe
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Antic convent i patrimoni cultural  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Rendufe (Amares) (Portugal) | |||
| ||||
| Immoble d'interès públic en Portugal | ||||
| Identificador | 75006 | |||
.jpg)
El Monestir de Santo André de Rendufe es troba a la freguesia de Rendufe, municipi d'Amares, districte de Braga, a Portugal.
Història[modifica]
Tot i que es desconega la data precisa d'edificació d'aquest antic monestir de l'Orde de Sant Benet, se sap que al 1090 l'abat del monestir s'anomenava Sesnado (o Senaudo) i que la primitiva església ja existia el 1151.[1][2] Considerat una de les principals cases dels monjos benedictins del país, en fou el fundador Egas Gomes Pais de Penegate, membre de la noblesa i terratinent de Regalados, Penela, Bouro i Rendufe, de 1071 a 1112, entre els rius Neiva i Cávado.De 1401 a 1414, l'abat en fou Mestre André Dias, mestre en teologia, canonista, professor universitari i després bisbe de Ciudad Rodrigo, d'Ajaccio i de Mègara a Grècia.[3] Al llarg dels segles el monestir va ser ampliat, però les principals obres daten del segle xviii, com la construcció de la nova església (1716-1719) i les dependències conventuals. Hi hagué, en aquesta època, al monestir de Rendufe, un prestigiós Col·legi de Filosofia que formà, entre altres, el cardenal Saraiva.[3]
Amb l'extinció dels ordes religiosos masculins (1834) l'església va passar a parroquial. La tanca i altres instal·lacions es vengueren i es perderen al 1877, en un incendi que va consumir gran part de l'antic monestir.
Està classificat com a Immoble d'Interés Públic des del 1943.[4]
El 30 d'abril de 1960 s'ensarronà la volta i la teulada de l'església, cosa que provocà grans danys en la decoració interior.
Recentment ha estat restaurat per l'IPPAR, en el sentit de preservar les ruïnes del claustre i d'una font de l'antic convent. No va ser possible una intervenció global de conjunt, perquè els edificis estan en possessió de diferents propietaris.[5][6][7]
Característiques[modifica]
L'església actual presenta una façana simètrica, amb dos campanars. A l'interior destaca un conjunt de talla daurada d'estil rococó, considerat un dels més importants del nord del país.
Documentació[modifica]
Els documents del monestir els va inventariar, al 1966, José Matoso.
El 1985 publicà l'Arxiu Districtal de Braga aquesta documentació, en l'Inventari del Fons Monàstic Conventual.[8][9]
Galeria d'imatges[modifica]
-
Font -
Imatge de la porta principal -
Porta lateral -
Interior de l'església -
Claustre -
Aqüeducte
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ MATTOSO, José - O Mosteiro de Rendufe, 1090 - 1570, Bracara Augusta, vol. XXIII, fasc.56, 1971 (el nom de l'abat figura en un judici).
- ↑ Data d'inscripció al paviment, junt a l'arc del creuer.
- ↑ 3,0 3,1 LESSA, Elisa Maria Maia da Silva. «O património artístico musical do Mosteiro de Santo André de Rendufe: Conhecer o passado para intervir no presente[Enllaç no actiu]», in Artison, n.º 3 (2016, pp. 112-120.
- ↑ Cf. Decreto n.º 32973, de 18 de març de 1943.
- ↑ Mosteiro de Santo André de Rendufe na página da Direção-Geral do Património Cultural.
- ↑ Mosteiro de Santo André de Rendufe na página do Sistema de Informação para o Património Arquitétónico.
- ↑ Mosteiro de Santo André de Rendufe na página do Programa Revive.
- ↑ Cf. Mosteiro de Santo André de Rendufe no Arquivo Distrital de Braga.
- ↑ Cf. ARAÚJO. António de Sousa: SILVA, Armando B. Malheiro da. Inventário do fundo monástico-conventual. Braga : Arquivo Distrital de Braga : Universidade do Minho, 1985. Separata de Itinerarium, n.º 31.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Santo André de Rendufe |