Monestir de Tiri

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Monestir de Tiri
Tiri Monastery, Georgia 01.jpg
Nom en la llengua original(ka) თირის მონასტერი modifica
Dades
TipusMonestir modifica
Creaciósegle XIII modifica
Ubicació geogràfica
MkhareXida Kartli
CiutatTskhinvali modifica
 42° 16′ 55″ N, 43° 55′ 44″ E / 42.281908°N,43.928964°E / 42.281908; 43.928964
Monument Cultural destacat de Geòrgia
Activitat
ReligióEsglésia Ortodoxa de Geòrgia modifica

El Monestir de Tiri (en georgià:თირის მონასტერი), és una església del segle XIII a la vora de Tsjinvali en el que ara és el territori en disputa d'Ossètia del Sud. Construït com un monestir de l'església Ortodoxa Georgiana amb una planta de saló, porta frescs medievals i inscripcions georgianes. Després de la Guerra a Ossètia del Sud (2008), els georgians van perdre l'accés al monestir. Al 2015, l'edifici de l'església va ser sotmès a treballs de manteniment que van infringir l'autenticitat i van danyar parcialment els frescs, el que va provocar controvèrsia a Tsjinvali i protestes a Geòrgia.

Arquitectura[modifica]

Façana sud.

El monestir de Tiri es troba a prop del poble de Monasteri, a la vall de Tiri, un afluent del Gran Riu Liakhvi, a 9 km al nord-oest de Tskhinvali. El monestir consisteix en l'església de la Nativitat de Theotokos, un campanar i les ruïnes d'un refetor, cel·les excavades en la roca i d'altres estructures accessòries. En la seva majoria construïts amb blocs de basalt revestits, amb l'ús addicional de maons i llambordes.[1]

Iconostasi del llibre de la comtesa Praskóvia Uvàrova, 1894.

L'església de la Nativitat del Theotokos, que mesura 15.7 × 8.8 m., data de la segona meitat del segle XIII. Construïda com una església de saló rectangular amb un absis del santuari separat de la nau per un iconòstasi contemporani de cinc arcs. El santuari té fragments supervivents dels segles XIV-XV. En la dècada de 1420, l'església es va expandir amb un porxo ara en ruïnes i un eukterion. L'annex nord, una cripta d'una noble família, es va agregar en la dècada de 1480. Les façanes estan adornades amb talles de pedra decorativa. Un campanar de dos pisos va ser construït adjacent al costat oest de l'església a la fi del segle XIV per Tavkhelidze, propietari del monestir. Al segle XVI, Tiri va passar als prínceps Taktakidze, els qui van construir una cripta familiar en l'extrem nord-est de l'església el 1682.[1]

Inscripcions[modifica]

Inscripció en georgià del segle XIV al campanar.

Sobreviuen tres inscripcions georgianes en pedra sobre els murs exteriors del monestir: dos als annexos nord i sud de l'església, respectivament, i un al campanar.[1]

L'última inscripció, sense data, però probablement realitzada a la fi del segle XIV en escriptura medieval georgiana asomtavruli, es troba en una pedra de l'arquitrau en la porta est de la torre del campanar, esmentant membres de la família Tavkhelisdze: Siaosh, Rati, Asat i Machabel. La inscripció en el mur oest de l'annex sud, una petita capella, en asomtavruli i també sense data, commemora a un cert tresorer Khela i Bevroz Makhatlishvili. El tercer text, datat el 1682, està inscrit en la cripta nord de l'església i atribueix la construcció als membres de la família Taktakidze: el bisbe Phillip de Ruisi, Ardashel i Elizbar.[1][2]

També hi ha una inscripció asomtavruli dues línies tot just discernible a l'interior de l'eukterion, fent menció del bisbe Phllip.[2] Una làpida de marbre enfront de l'iconòstasi porta un text mkhedruli, disposat en dotze línies, que indica que allà està enterrat el príncep Rostom (mort el 1689), un fill del príncep hereu Vakhtang de Kartli.[2] Al costat d'aquesta làpida estava la del príncep Erekle, fill de Giorgi Machabeli, qui va morir lluitant per al rei georgià Irakli II a Erevan el 1777. Aquests epitafis van ser publicats per primera vegada per l'estudiant francès d'antiguitats caucàsiques, Marie-Félicité Brosset, el 1850.[3]

Història[modifica]

Fotografia del llibre de la comtesa Praskóvia Uvàrova, 1894.

El monestir de Tiri s'esmenta a documents històrics georgians del segle XV al segle XVIII.[1] El príncep Vakhushti, un erudit georgià, va escriure que a l'oest de la fortalesa d'Achabeti, «en un pujol, està el monestir de Tiri, sense cúpula, però bellament construït, en un lloc agradable. Un abat es troba allà».[4] Després de la presa russa de Geògia, el monestir va ser abolit i Tiri es va convertir en una església parroquial el 1811.[5]

Durant la guerra ruso-georgiana d'agost de 2008, l'àrea on es troba el monestir va caure sota el control de les forces russes i d'Ossètia del Sud. Com a resultat, el clericat i la parròquia georgians van perdre l'accés a l'església de Tiri. Immediatament després de les hostilitats, una imatge per satèlit d'UNOSAT del 19 d'agost de 2008 no va reportar danys visibles a l'església.[6] El convent va continuar funcionant intermitentment fins que es va dissoldre el 2010. Al juliol de 2015, l'agència russa Sputnik va informar que el monestir va ser sotmès a un procés de «reparació» en què part dels frescs van ser blanquejats o danyats; el terra del campanar estava cobert de formigó i es va construir un nou mur per envoltar l'església. Les autoritats d'Ossètia del Sud van al·legar ignorància i van ordenar suspendre les obres.[7] El dany sofert també va ser confirmat pel Ministeri de Cultura de Geòrgia, que va expressar la seva preocupació per les «activitats no controlades» en els monuments culturals a Abkhàzia i Ossètia del Sud.[8] Al 2016, la Missió Permanent de Geòrgia davant l'Oficina de les Nacions Unides va informar el Relator Especial de l'ONU en el camp dels drets culturals que el Monestir requeria d'una intervenció immediata per evitar danys més grans per humitat i infiltració d'aigua.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «თირი [Tiri]». A: Gamkrelidze. Topoarchaeological dictionary of Kartlis tskhovreba (The history of Georgia) (en georgià). Tbilisi: Georgian National Museum, 2013, p. 248–249. ISBN 978-9941-15-896-4. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Andghuladze, Nugzar «თირის მონასტრის წარწერები (Inscriptions at the Tiri monastery)» (en georgià). Matsne, 6, 51, 1969, pàg. 195-209.
  3. Brosset, Marie-Félicité. Report of archaeological voyages in Georgia and Armenia (en francès). St.-Petersbourg: Imprimerie de l'Académie Impériale des Sciences, 1850, p. 60–62. 
  4. Prince Vakhushti, Tsarévitch. Brosset. Description of the Kingdom of Georgia (en georgiano, francés). S.-Pétersbourg: A la typographie de l'Academie Impériale des Sciences, 1842, p. 254–255. 
  5. Uvarova, Prasoviya S. «Христианские памятники [Christian monuments]». A: (en rus), 1894, p. 175. 
  6. «Satellite Damage Assessment for Cultural Heritage Monuments, South Ossetia, Georgia - Damage Assessment with WorldView-1 Satellite Imagery Recorded on 19 August 2008». UNITAR's Operational Satellite Applications Programme — UNOSAT, 11-09-2008. [Consulta: 6 agost 2019].
  7. «Ремонтные работы в Тирском монастыре приостановлены» (en rus). Sputnik South Ossetia, 07-07-2015 [Consulta: 6 agost 2019].
  8. «Officials confirm damage to Georgian Tiri monastery in occupied territory». , 16-07-2015 [Consulta: 6 agost 2019].
  9. «The State of Georgian Cultural Heritage in the occupied Georgian regions ofAbkhazia and Tskhinvali region/South Ossetia» p. 3-4. Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights, 10-06-2016. [Consulta: 6 agost 2019].

s