Moussa Faki
.jpg) (2023)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juny 1960 (63 anys) Biltine (Txad) |
| President de la Comissió de la Unió Africana | |
| 14 març 2017 – ← Nkosazana Dlamini-Zuma | |
Minister of Foreign Affairs (en)  | |
| 23 abril 2008 – 30 gener 2017 ← Ahmad Allam-Mi (en) – Hissein Brahim Sem Taha (en) → | |
| Primer ministre del Txad | |
| 24 juny 2003 – 4 febrer 2005 ← Haroun Kabadi (en) – Pascal Yoadimnadji (en) → | |
| Dades personals | |
| Formació | Marien Ngouabi University (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, polític |
| Partit | Moviment de Salvació Patriòtica |
| Participà en | |
| 22 gener 2019 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019 |
Moussa Faki Mahamat (àrab: موسى فكي محمد, Mūsà Fakī Muḥammad) (Bitline, 21 de juny de 1960) és un polític i diplomàtic txadià, president de la Comissió de la Unió Africana des del 14 de març de 2017. Anteriorment va ser Primer Ministre de Txad del 24 de juny de 2003 al 4 de febrer de 2005 i Ministre de Relacions Exteriors d'abril de 2008 a gener de 2017. Faki és membre del governant Moviment Patriòtic de Salvació (MPS), pertany al grup ètnic zaghawa, el mateix grup que l'expresident Idriss Déby.[1]
El 30 de gener de 2017 va ser elegit President de la Comissió de la Unió Africana.
Biografia[modifica]
Va néixer a la ciutat de Biltine a l'est de Txad. Va anar a la universitat a Brazzaville (República del Congo), on va estudiar dret. Es va exiliar quan Hissein Hauré va prendre el poder el 7 de juny de 1982 i es va unir al Consell Revolucionari Democràtic encapçalat per Acheikh Ibn Oumar; no obstant això, no va tornar a Txad quan Acheikh es va unir a Habré el 1988. Finalment va tornar el 7 de juny de 1991, després que Déby assumís el poder. Va ser director general de dos ministeris abans d'ocupar el càrrec de director general de l'Empresa Nacional Sucrera (SONASUT) entre 1996 i 1999.
Posteriorment, va exercir com a Director del Gabinet del president Déby entre 1999 i 2002, i va ser director de campanya de Déby per a les eleccions presidencials de maig de 2001. Posteriorment va assumir el Ministeri d'Obres Públiques i Transports del govern del Primer Ministre Haroun Kabadi, nomenat el 12 de juny de 2002. Un any després Déby el va nomenar Primer Ministre el 24 de juny de 2003, en substitució de Kabadi, un nomenament inusual perquè, sent Faki un del nord, significava que tant el president com el primer ministre serien del nord i per tradició el lloc de Primer Ministre s'assignava a un meridional com a exercici de poder territorial.[2] Faki va dimitir a principis de febrer de 2005 enmig d'una vaga de la funció pública.[1]
El 19 de gener de 2007 va ser nomenat membre del Consell Econòmic, Social i Cultural i el mes següent va ser elegit President del Consell. Un any després, el 2008, va ser nomenat ministre de Relacions Exteriors del govern del primer ministre Youssouf Saleh Abbas.
El 30 de gener de 2017 va ser triat per a succeir a Nkosazana Dlamini-Zuma de Sud-àfrica com a president de la Comissió de la Unió Africana, derrotant a Amina Mohamed de Kenya.[3][4] Hissein Brahim Taha va ser designat per a reemplaçar-ho com a Ministre de Relacions Exteriors del Txad el 5 de febrer de 2017.[5] Faki va assumir el càrrec de president de la Comissió de la Unió Africana el 14 de març de 2017.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Prime Minister resigns after civil servant strikes» (en anglès). IRIN, 04-02-2005.
- ↑ "Chad: President Deby appoints Moussa Faki Mahamat as new prime minister", Radio France Internationale, 24 de junio de 2003.
- ↑ Cropley, Ed. «Chad's foreign minister secures top post at African Union"» (en anglès). Reuters, 30-01-2017. Arxivat de l'original el 2020-08-06. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ «Morocco to rejoin African Union despite Western Sahara dispute» (en anglès). BBC News, 30-01-2017.
- ↑ Karuri, Ken. «Chad reshuffles cabinet as Moussa Faki takes over as AU chair"». Africanews, 06-02-2017.