Nkosazana Dlamini-Zuma

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNkosazana Dlamini-Zuma
Nkosazana Dlamini-Zuma 2009.jpg
Biografia
Naixement 27 gener 1949 (70 anys)
Natal Province Tradueix
  Diputada de l'Assemblea Nacional de Sud-àfrica 

22 maig 2019 –

  Minister of Health Tradueix 

28 febrer 2018 –
← Rina Venter Tradueix
  Diputada de l'Assemblea Nacional de Sud-àfrica 

21 setembre 2017 – 7 maig 2019
  Chairperson of the African Union Commission Tradueix 

15 octubre 2012 – 30 gener 2017
← Jean PingMoussa Faki →
  Minister of International Relations and Cooperation Tradueix 

Dades personals
Grup ètnic Zulus
Formació University of Zululand Tradueix
Universitat de Liverpool
Adams College Tradueix
Universitat de Bristol
Universitat de Natal
Activitat
Ocupació Política i metgessa
Partit Congrés Nacional Africà
Família
Cònjuge Jacob Zuma (1982–1998)
Fills Thuthukile Zuma Tradueix
Premis

Twitter: DlaminiZuma
Modifica les dades a Wikidata

Nkosazana Clarice Dlamini-Zuma (Sud-àfrica, 27 de gener de 1949) és una de política sudáfricana i una activista anti- apartheid. Va ser ministra sud-africana de Salut (1994-1999), sota la presidència de Nelson Mandela i després Ministra de Relacions Exteriors del 17 de juny de 1999 al 10 de maig de 2009 sota els presidents Thabo Mbeki i Kgalema Molanthe. Posteriorment es va traslladar a la posició de Ministra de l'Interior en el gabinet del president Jacob Zuma, el seu exmarit, el 10 de maig de 2009. El 15 de juliol de 2012, Dlamini-Zuma va ser escollida per la Comissió de la Unió Africana com la seva presidenta, convertint-se en la primera dona a dirigir l'organització (inclòs el seu predecessor, l'Organització de la Unitat Africana.[1]

Primers anys[modifica]

Dlamini-Zuma, una zulú, va néixer en Natal, la major de vuit fills. Va acabar la seva secundària en l'Amanzimtoti Training College en 1967. En 1971 va començar els seus estudis de zoologia i botànica a la Universitat de Zululandia, on va obtenir una llicenciatura en ciències (BSc). Posteriorment va començar els seus estudis de medicina a la Universitat de Natal.

ANC[modifica]

Durant els seus estudis en la dècada del 1970, Dlamini es va convertir en una membre activa del, en aquesta època prohibit, Congrés Nacional Africà (ANC per les seves inicials en anglès). Al mateix temps, ella era també una membre de l'Organització d'Estudiants de Sud-àfrica i va ser triada com la seva vicepresidenta en 1976.

Durant el mateix any, Dlamini-Zuma va fugir a l'exili on va realitzar els seus estudis de medicina a la Universitat de Bristol en 1978. Posteriorment va treballar com a metge a l'hospital públic de Mbabane, a Swazilàndia, on va conèixer al seu futur marit, l'actual president del partit Congrés Nacional Africà, Jacob Zuma. En 1985 va tornar al Regne Unit amb la fi de completar un diploma en la salut del nen tropical de la Universitat de Liverpool a l'Escola de Medicina Tropical. Després de rebre el seu diploma va treballar per al Comitè de Salut de l'ANC regional abans d'acceptar el càrrec de directora del Fideïcomís de Salut i Refugiats, una organització britànica no governamental.

Govern[modifica]

El Departament de Salut[modifica]

Durant la Convenció per una Sud-àfrica Democràtica (CODESA), les negociacions en 1992, Dlamini-Zuma, va ser part de la Comissió Assessora de Gènere. Després de les primeres eleccions democràtiques de Sud-àfrica de 1994, va ser designada com a Ministra de Salut en el gabinet del president Nelson Mandela.

Durant el seu mandat com a Ministra de Salut es va desegregar el sistema de salut i es va lliurar als pobres l'accés a l'atenció sanitària bàsica gratuïta. No obstant això en encarregar un joc educatiu sobre la SIDA, -Sarafina II- va ser criticada pel Defensor del Poble per als pobres dels mals controls financers i dels pobres els procediments engegats. Dlamini-Zuma van acordar deixar de costat el joc després de l'informe del Defensor del Poble.[2][3][4] Dlamini-Zuma també va ser criticada per recolzar a la droga contra la sida, Virodene, que era més barat que altres drogues, però rebutjada per la comunitat científica com a ineficaç.[4][5]

Departament d'afers exteriors[modifica]

Se li va oferir la Presidència Adjunta de Sud-àfrica, Thabo Mbeki, després que ell va acomiadar a Jacob Zuma però no va voler després de parlar amb els seus fills. La posició de vicepresidència va ser oferida i acceptada per Phumzile Mlambo-Ngcuka.[6]

Honors[modifica]

Dlamini-Zuma ha estat guardonat amb el doctor honoris causa en Dret, tant per la Universitat de Natal (1995) com per la Universitat de Bristol (1996).

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. http://www.guardian.co.uk/world/2012/jul/16/african-union-first-female-leader?newsfeed=true
  2. «The Sarafina II Controversy». Healthlink.org.za. [Consulta: 15 maig 2011].
  3. «Zuma'S Response To Sarafina Ii». Doh.gov.za. Arxivat de l'original el 23 de novembre de 2015. [Consulta: 15 maig 2011].
  4. 4,0 4,1 Dlamini-Zuma, the stern diplomat, Independent Online (South Africa), 29 January 2012
  5. Ver Virodene para información
  6. Dlamini-Zuma can just 'pick 'n choose' Cape Times (IOL) November 27, 2007
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nkosazana Dlamini-Zuma Modifica l'enllaç a Wikidata