Moviment 26 de Juliol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera del Moviment 26 de Juliol.

El Moviment 26 de Juliol (M-26-J) va ser una organització política i militar cubana creada informalment el 1953 per un grup liderat per Fidel Castro que va atacar les casernes de l'exèrcit a Santiago de Cuba per tal d'enderrocar el dictador Fulgencio Batista. Tenia una ideologia nacionalista, antiimperialista i democràtica fundada en les idees de José Martí.

Va ser l'organització més important entre les que van participar en la Revolució cubana. A finals de 1956 es va establir una base guerrillera a la Sierra Maestra que va acabar vencent a les tropes del dictador Fulgencio Batista el 31 de desembre de 1958, per prendre el poder en instal·lar juntament amb altres organitzacions un govern presidit per Manuel Urrutia Lleó.

Al Julioll de 1961 va ser un dels partits que van integrar les Organizaciones Revolucionarias Integradas (ORI), juntament amb el Partido Socialista Popular i el Directorio Revolucionario 13 marzo que al seu torn es dissol el 26 de març de 1962 per formar el Partido Unido de la Revolución Socialista de Cuba (PURSC), d'ideologia comunista.

Origen[modifica | modifica el codi]

Article principal: Revolució cubana

El seu nom prové de l'assalt a la Caserna Moncada a Santiago de Cuba el 26 de Julioll de 1953. El M-26-7 va ser creat a Cuba el 12 de juny de 1955 en la clandestinitat, durant la dictadura de Fulgencio Batista (1952-1959).

En aquells dies Fidel Castro, el seu promotor, acabava de ser amnistiat i alliberat de la presó on es trobava complint una condemna per haver encapçalat l'assalt a la Caserna Montcada el 1953. A causa d'aquesta acció, Fidel Castro, qui era un important líder del Partit Ortodox fundat per Eduardo Chibás, es va tornar una personalitat cèlebre a l'illa.

El nucli inicial, format pel grup que va organitzar l'assalt a la Caserna Montcada, es va fusionar amb el Moviment Nacional Revolucionari que dirigia Rafael García Bárcenas i amb la major part de la Joventut Ortodoxa. Poc després s'uniria Acció Nacional Revolucionària dirigit per Frank País. A causa de l'amplitud ideològica i al seu objectiu d'enderrocar la tirania de Batista, el M-26-7 aniria ràpidament sumant a joves de les més diverses procedències polítiques.

Integrants[modifica | modifica el codi]

La primera direcció nacional del M-26-J va estar integrada pels revolucionaris: Fidel Castro, Melba Hernández, Haydee Santamaría, Antonio Ñico López, Pedro Miret Prieto, José A. "Pepe" Suárez, Pedro Celestino Aguilera, Faustino Pérez, Armando Hart, Luis Barreto Milián, Jesús Montané i Juan Manuel Márquez..[1]

Altres líders polítics que van formar part del Moviment 26 de Juliol van ser: Ernesto "Che" Guevara, Camilo Cienfuegos, Raúl Castro, Juan Almeida Bosque, Celia Sánchez, Huber Matos, Carlos Franqui, Raúl Chibás, Abel Santamaría, Frank País, Agustín Navarrete Sarbabous, Raúl Martínez Ararás, Josué País, Efigenio Ameijeiras, Osmani Cienfuegos, Ramiro Valdés, Renato Guitart, José Pardo Llada, Teodulio Mitchel, Pedro Luis Boitel Abraham i Manuel Artime.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moviment 26 de Juliol Modifica l'enllaç a Wikidata