Muntanya Damavand
(fa) دماوند  | |||||
| |||||
| Tipus | muntanya estratovolcà atracció turística punt de referència | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Obra | El Llibre dels Reis | ||||
| Part de | Set cims volcànics | ||||
| Localització | |||||
| Continent | Àsia | ||||
| Entitat territorial administrativa | Amol County (Iran) (en)  | ||||
| |||||
| Serralada | Elburz | ||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 5.610 m | ||||
| Prominència | 4.667 m | ||||
| Isolament | 1.165 km | ||||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | |||||
| Data | 5 febrer 2008 | ||||
| Identificador | 5278 | ||||
| Història | |||||
| Cronologia | |||||
| 1837 | primer ascens | ||||
.jpg)
La muntanya Damavand[1] (persa: دماوند) és una muntanya volcànica de l'Iran al districte de Laridjan, dins el comtat d'Amol, província de Mazanderan. Forma part de les muntanyes Elburz. Es troba a uns 80 km al sud de la costa de la mar Càspia. Al sud-oest, hi ha la ciutat de Damavand. La seva altitud és de 5.610 metres, cosa que el converteix en el punt més alt de l'Orient Mitjà i el volcà més alt de tot Àsia. Com a tal no té activitat; al cim, hi ha algunes fumeres que treuen sofre. L'accés és possible a través d'almenys 16 rutes conegudes, algunes molt difícils, en les quals cal escalar la roca. La ruta més popular és la del sud, amb el camp Bargah Sevom a 4.220 metres. La més llarga és la del nord-est, que s'inicia al llogaret de Nāndal. La ruta de l'oest és famosa per la posta de sol. La cascada glaçada d'Ābshār Yakhī es troba en aquesta muntanya a 5.100 metres.
Bikni és, suposadament, el nom assiri de la muntanya Damavand. El 715 aC, el rei Sargon diu que va subjectar els medes fins a la muntanya Bikni. Però el primer que diu que hi va estar fou Assarhaddon el 673 aC, que en una inscripció declara que va anar fins a la terra de Patušarra, districte al límit del desert de la sal, a la terra dels medes llunyans, limitada per la muntanya Bikni (muntanya del Lapislàtzuli), la qual cap dels seus antecessors havia trepitjat, i havia deportat a Assíria grups de població dirigits per "els venerats ḫazanu (caps)” Sidirparna i Eparna, amb els seus cavalls, camells i ramats. Bikni s'hauria d'identificar amb Damāvand; el desert de sal és el Dašt-e Kavīr; Patušarra (antic persa: Pātišuvari, elamita: Pattišmarriš, persa mitjà: Padišxwārgar, grec: Choarene) estava a l'est de Māzandarān; Partakka (grec: Paraitakene, llatí: Paraetacene en Plini el Vell), esmentada en la inscripció, seria la moderna Isfahan; Uraka-Zabarna seria Hircània, modern Gorgān, on hi hauria la ciutat esmentada com a Partukka. El regne de l'escita Bartatua (que va demanar la mà d'una princesa assíria i l'aliança amb l'imperi) no ha estat localitzat, però estaria més aviat cap al nord d'Elam o el país cassita.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Damavand». ésAdir. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «Enciclopedia Irànica, J. A. Delaunay, article Assarhaddon». Arxivat de l'original el 2010-12-08. [Consulta: 2 setembre 2014].
| Mapa de l'Elburz | Cims: | 1 `Alam Kūh |
|---|---|---|
 -25m to 500m 500m to 1500m 1500m to 2500m 2500 to 3500m 3500m to 4500m 4500m to 5671m |
2 Āzād Kūh | 3 Damāvand |
| 4 Do Berar | 5 Do Khaharan | |
| 6 Ghal`eh Gardan | 7 Gorg | |
| 8 Kholeno | 9 Mehr Chal | |
| 10 Mīšīneh Marg | 11 Naz | |
| 12 Shah Alborz | 13 Sīālān | |
| 14 Tochal | 15 Varavašt | |
| Rius: | 0 | |
| 1 Alamūt | 2 Chālūs | |
| 3 Do Hezār | 4 Harāz | |
| 5 Jājrūd | 6 Karaj | |
| 7 Kojūr | 8 Lār | |
| 9 Nūr | 10 Sardāb | |
| 11 Seh Hazār | 12 Shāh Rūd | |
| Ciutats: | 1 Āmol | |
| 2 Chālūs | 3 Karaj | |
| Altres: | D Dīzīn | |
| E Emāmzādeh Hāšem | K Kandovān Tunnel | |
| * Latīān Dam | ** Lār Dam |