Muntanya Emei

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaMuntanya Emei
Guangfu pavilion at Mount Emei.JPG
Tipus Muntanya
Part de Mount Emei Scenic Area, including Leshan Giant Buddha Scenic Area Tradueix
Ubicació
EstatRepública Popular de la Xina
ProvínciaSichuan
Ciutat-prefecturaLeshan
 29° 31′ 11″ N, 103° 19′ 57″ E / 29.519722222222°N,103.3325°E / 29.519722222222; 103.3325
Característiques
Prominència 1.069 m
Altitud 3.099 m
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data 1996
Modifica les dades a Wikidata

La muntanya Emei és una muntanya situada a la província de Quatre Valls, a la zona antiga de l'estat de Shu, al sud-oest de la Xina. És una de les quatre muntanyes sagrades del budisme a la zona tradicional d'Han.[1]

Patrimoni de la Humanitat[modifica]

Samantabadra, muntanya Emei (Bodhimaṇḍa de Samantabadra), Quatre Valls

La muntanya Emei va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco a l'any 1996.[2]

Va ser aquí on es va edificar al segle I el primer temple budista de la Xina. La multiplicació posterior de temples va fer d'aquest un dels llocs sagrats més importants del budisme. Amb el pas dels segles s'hi van anar acumulant tresors culturals. El més impressionant és el Gran Buda de Leshan esculpit al segle VIII. Aquesta imatge tallada al vessant d'un turó, dominant la confluència de tres rius des dels seus 71 metres d'altura, és l'estàtua de Buda més gran del món. La muntanya Emei es distingeix també per la gran diversitat de la seva flora, que abasta des de les plantes típiques de les zones vegetals subtropicals fins als boscos de coníferes subalpines, on es troben arbres de més de mil anys d'edat.[2]

Budisme[modifica]

El protector de la muntanya és Samantabhadra, anomenat en idioma xinès Puxian. En aquesta muntanya es troba el primer temple budista construït a la Xina, al segle I. Aquí es troben també disset monestirs (no adscrits al budisme tibetà) construïts durant el període de la dinastia Qing. La majoria d'ells es troben prop del cim.

Arquitectura[modifica]

Aquests cenobis mostren un estil arquitectònic flexible que s'adapta a l'orografia del terreny.

Alguns, com les sales del monestir d'Ofrena Nacional  estan construïts sobre terrasses de nivells diferents; d'altres, incloent les estructures del monestir del Tro, estan construïts sobre alts pilars. Aquí es modifiquen els plans dels primitius monestirs budistes per aconseguir aprofitar al màxim l'escenari natural.

Els Edificis de les Síl·labes Nítides es troben en una estreta llengua de terra situada entre el riu Blanc i el riu Negre.

Paisatge[modifica]

El cim es troba sovint cobert per boira. Quan les condicions meteorològiques són favorables, de vegades es pot observar la llum de Buda, un fenomen de refracció que es produeix sobre els núvols. Antigament, nombrosos pelegrins es llançaven al buit davant la visió d'aquest fenomen, creient que Buda els estava cridant.

Fauna[modifica]

Els visitants de la muntanya Emei és probable que vegin dotzenes dels macacos tibetans que sovint es poden veure prenent el menjar dels turistes. Els comerciants locals venen fruita seca per als turistes per alimentar els micos.

Flora[modifica]

La muntanya Emei és coneguda pel seu alt nivell d'endemisme i se n'han descrit aproximadament 200 espècies de plantes de diverses famílies.

Arts marcials[modifica]

Alguns documents dels segles XVI i XVII fan referència a la pràctica d'arts marcials als monestirs de la muntanya Emei; les primeres referències n'eren a un monestir Shaolin en el qual es practica aquest tipus d'art.[3][4]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Hayes, Holly (2009) Emei Shan, Sacred Destinations. Updated 24 July 2009.
  2. 2,0 2,1 Informació sobre la muntanya Emei a la pàgina de la UNESCO
  3. Zhāng Kǒngzhāo, Boxing Classic: Essential Boxing Methods, 1784
  4. Henning, Stanley E. "Academia Encounters the Chinese Martial Arts".

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muntanya Emei Modifica l'enllaç a Wikidata

Informació sobre Emei a la pàgina de la UNESCO.