Vés al contingut

Muntanyes Cíclopes

Plantilla:Infotaula geografia políticaMuntanyes Cíclopes
Imatge
Tipusserralada Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 2° 32′ 00″ S, 140° 36′ 00″ E / 2.5333°S,140.6°E / -2.5333; 140.6
EstatIndonèsia
ProvínciaProvíncia de Papua Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud2.160 m Modifica el valor a Wikidata


Les muntanyes Cíclopes es troben a l'oest de la ciutat Jayapura i al nord del llac Sentani, a Papua, Indonèsia.

Geografia

[modifica]

Tenen una superfície de 225 km² i el punt més alt és Ifar Gunung, amb una altura de 2.158[1] o 2.160 m.[2]

Història

[modifica]

Les muntanyes Cíclopes van rebre aquest nom per Louis de Bougainville, que les va veure de lluny mentre navegava per la costa nord de Nova Guinea.

A la dècada de 1930, Evelyn Cheesman va passar un temps en aquesta zona estudiant la fauna d'insectes.[3]

El 1978, i ratificada el 1995, les muntanyes dels Cíclopes van ser designades com a reserva natural.[4][5]

Ecologia

[modifica]

Les porcions de la serralada per sobre dels 1.000 metres formen part de l'ecoregió de les selves tropicals muntanyes del nord de Nova Guinea. Els vessants més baixos i les terres baixes circumdants es troben a l'ecoregió de boscos de pluja i aigua dolça de les terres baixes del nord de Nova Guinea.

L'equidna de musell llarg d'Attenborough (Zaglossus attenboroughi) es va descobrir vivint a les muntanyes. Porta el nom del naturalista David Attenborough.

Una espècie de sargantana, Emoia cyclops, rep el nom de les muntanyes dels Cyclops.[6]

Referències

[modifica]
  1. Vaisutis, Justine. Indonesia (en anglès). Lonely Planet, 2007. ISBN 978-1-74104-435-5. 
  2. «Papua Insects Foundation (Cyclop Mountains)». [Consulta: 10 novembre 2023].
  3. Tuzin, Donald F. The Cassowary's Revenge: the life and death of masculinity in a New Guinea society. Chicago: University of Chicago Press, 1997, p. 86. 
  4. «Pegunungan Cyclops». ProtectedPlanet, 2014–2016. [Consulta: 9 febrer 2017].
  5. «Papua: Cyclops Landscape». LESTARI/USAID. Arxivat de l'original el 11 de febrer 2017. [Consulta: 9 febrer 2017].
  6. Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael (2011).