Muriel Villanueva i Perarnau

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Muriel Villanueva)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMuriel Villanueva i Perarnau
Mercè Foradada i Muriel Villanueva.jpg
Biografia
Naixement 1976
València
Nacionalitat Països Catalans
Activitat
Ocupació Escriptora
Activitat 1997 - actual
Obra
Primeres obres Els Ulls de Rita o la tendresa del món - Diari del viatge per l'adopció d'una germana

Lloc web murielvillanueva.com
Modifica les dades a Wikidata

Muriel Villanueva i Perarnau (València, 1976) és escriptora. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i diplomada en Educació Musical per la Universitat de València, fou professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès[1] entre 2006 i 2014. Actualment col·labora com a professora d'escriptura amb diverses entitats.

Publicacions[modifica]

Novel·les[modifica]

  • Muriel Villanueva. Mares, i si sortim de l'armari? : la història d'una família quasi feliç. Editorial Empúries, 2006. ISBN 978-84-9787-161-7. ; traduïda al castellà (Editorial Lumen), portuguès (Ediçoes Duarte Reis), coreà (Editorial Nangiyala) i polonès.
  • Muriel Villanueva. Jo toco i tu balles. Editorial Motflorit, 2009. ISBN 978-84-95705-86-0. 
  • Muriel Villanueva. Baracoa. Editorial Motflorit, 2010. 
  • Muriel Villanueva. La gatera. Amsterdam (Ara Llibres), 2012. ;[2][3] traduïda al castellà (Editorial Navona)
  • Muriel Villanueva. Motril 86. Proa (Edicions 62), 2013
  • Muriel Villanueva. El parèntesi d'esquerre. Males herbes. Il·lustracions d'Aitana Carrasco, 2016
  • Muriel Villanueva. Rut Sense Hac. Columna, 2018
  • Muriel Villanueva. París es Azul. Versátil, 2019

Llibres de contes[modifica]

  • Nines (Males herbes, 2017)[4]

Narrativa infantil i juvenil[modifica]

  • Muriel Villanueva. La Tània i totes les tortugues, il·lustrat per Ona Caussa. Cruïlla, 2013
  • Muriel Villanueva. Duna, diari d'un estiu. Duna, diario de un verano, il·lustrat per Ferran Orta. Babulinka Books, 2015
  • Muriel Villanueva i Roger Coch (Muriel Rogers). Trilogia La Esfera o L'Esfera: Sin alas, Las alas de Ícaro, El vuelo del Fénix. Planeta i Columna, 2016
  • Muriel Villanueva. La Tània i el telescopi, il·lustrat per Ona Caussa. Cruïlla, 2016
  • Muriel Villanueva. Groc i rodó. Amarillo y redondo, il·lustrat per Ferran Orta. Falmboyant, 2018; (traduït al coreà, el xinès i el persa)
  • Muriel Villanueva. El refugi del Tarek, il·lustrat per Bruno Hidalgo. Cruïlla, 2018
  • Muriel Villanueva. Ona i Roc i els tigres de Sumatra, il·lustrat per Julia Cejas. Bromera, 2019

Dietaris[modifica]

  • Muriel Villanueva. Els Ulls de Rita o la tendresa del món - Diari del viatge per l'adopció d'una germana. Ajuntament de Sagunt, 1998. 

Relats breus[modifica]

  • Família. Revista Valors, 2009
  • La paradoxa d'en Frank Kafka i l'àncora del Fred Tènder. Revista Hiperbòlic, 2009
  • Venia picant de mans, publicat en xarxa per la Universitat de Barcelona, 2009
  • Línia discontínua. Revista Hiperbòlic, 2010
  • Megafonia. Revista de Girona, 2012
  • Dos mil botons i una tassa de xocolata, dins l'antologia Els caus secrets. Editorial Moll, 2013
  • La nena de les cuetes – La niña de las coletas, suplement especial de Nadal de El Periódico, 2015
  • Estimat país petit. Diario Información, 2018
  • Sols em queda la gloriosa companyia de la vostra sacratíssima corona, dins l'antologia República de les lletres. Revista de Catalunya, 2019

Poemes[modifica]

  • Poemes sense punts de goma. Institut d'Estudis Ilerdencs i Diputació de Lleida, 2011
  • Para no tener que hablar. Il·lustrat per Sara Márquez. Oblicuas, 2016

Premis[modifica]

  • 1997 - Premi Goma de Nata (amb l'obra Els Ulls de Rita o la tendresa del món - Diari del viatge per l'adopció d'una germana)
  • 2009 - Premi Montflorit de Novel·la (amb l'obra Jo toco i tu balles)
  • 2009 - Premi Arrelats de la Universitat de Barcelona (amb el relat Venia picant de mans)
  • 2010 - Menció del jurat del Premi Documenta 2010 (amb l'obra La gatera)
  • 2011 - Premi Just Manuel Casero de la Llibreria 22 de Girona (amb l'obra La gatera)[5][6]
  • 2011 - Premi Les Talúries de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (amb el poemari Poemes sense punts de goma)
  • 2013 - Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, per l'AELC (amb l'obra La gatera)
  • 2016 - Finalista del Premi Atrapallibres, pel Consell Català de LIJ (amb l'obra Duna)
  • 2018 - Premi Carlemany per al foment de la lectura, del Govern d'Andorra (amb l'obra Rut Sense Hac)
  • 2019 - Finalista del Premi Atrapallibres, pel Consell Català de LIJ (amb l'obra El refugi del Tarek)
  • 2019 - Finalista del Premi Menjallibres, joves lectors de Vilanova (amb l'obra Rut Sense Hac)

Referències[modifica]

  1. «Claustre de professors i professores de l'Escola d'Escriptura - Muriel Villanueva». Ateneu Barcelonès. [Consulta: 11 abril 2012].
  2. Carla González Collantes. «La Gatera de Muriel Villanueva». Barcelona: Núvol.com, 10-04-2012. [Consulta: 11 abril 2012].
  3. «Arriba 'La gatera', de Muriel Villanueva, últim premi Just M. Casero». Ara.cat, 19-01-2012. [Consulta: 11 abril 2012].
  4. «Muriel Villanueva: “Quan he recorregut tota la realitat, salto a la fantasia”» (en ca). Ara.cat.
  5. «La valenciana Muriel Villanueva guanya el Premi Just Manuel Casero». Ara.cat, 30-10-2011. [Consulta: 11 abril 2012].
  6. «"La gatera", de Muriel Villanueva». Catalunya Ràdio, 01-02-2012. [Consulta: 11 abril 2012].