Musa Çelebi

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Musa I)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMusa Çelebi
Musa Çelebi.jpg
Biografia
Naixement 1388
Imperi Otomà
Mort 5 de juliol de 1413
Serres
  Soldà de l'Imperi otomà 

Dades personals
Es coneix per príncep otomà
Activitat
Ocupació Militar
Família
Família Dinastia Osman
Pares Baiazet IDevlet Shah Hatun Tradueix
Germans İsa Çelebi, Suleyman I, Mehmet I i Mustafà Çelebi
Modifica les dades a Wikidata

Musa Çelebi o Musa I (1388- Serres, 5 de juliol de 1413) fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.

Va combatre a la batalla d'Ankara el 28 de juliol del 1402 a la rereguarda, i es suposa que fou fet presoner per Tamerlà junt amb Baiazet I. A la mort d'aquest el 8 de març de 1403, Tamerlà el va alliberar i el va enviar a Yakub Beg II, emir restablert de Germiyan que el va posar sota custòdia de l'otomà Mehmet I (germà del mateix Musa) a Bursa que acabava de derrotar a un tercer germà, Isa I, i hauria servit a aquest sent governador de Bursa (1403-1404) i restant sota la seva vigilància fins al 1409. Mehmet I el va alliberar per utilitzar-lo en la guerra contra un altre germà, Süleyman Çelebi (Suleyman I). Aquest governava la Rumèlia i Anatòlia fins a Ankara i Musa fou enviat per arrabassar-li Rumèlia on regnaria com a vassall de Mehmet. Es va aliar al karamànida de Konya Sultanzâde Nâsıreddin II Mehmed Bey (Gıyâseddin 1402-1419) i Isfendiyar-oğlu Mubariz al-Din Isfendiyar de Sinope i Kastamonu. De Sinope va anar en vaixell a Valàquia on va concloure (o havia concertat ja el 1407) una aliança matrimonial amb el príncep (voivoda) Mircea I el Vell (enemic de Süleyman Çelebi) i amb ajut de tropes valaques va envair els dominis del seu germà. Süleyman era llavors a Anatòlia i les fortaleses de Rumèlia no van presentar resistència i van acollir i acceptar a Musa. Aquest va entrar a Edirne (Adrianòpolis) on el 18 de maig de 1410 es va proclamar sultà, i a Gal·lípoli (Gelibolu) el mateix mes; el control d'aquestes fortaleses li podia permetre impedir a Süleyman tornar als seus antics dominis europeus. Però Süleyman va poder creuar amb l'ajut dels bizantins i el 15 de juny de 1410 va derrotar a Musa a Kosmidion. Musa es va refugiar al territori d'un aliat de darrera hora, el príncep serbi Esteve Lazarevitx, des d'on va reorganitzar als seus retornant a Rumèlia i lliurant una guerra civil al seu germà fins a la tardor del mateix any. Süleyman va aconseguir diverses victòries; a l'hivern es van aturar els combats però el febrer es van reprendre i la victòria decisiva fou per Musa: el febrer del 1411 va avançar des de Iambol cap a Edirne i va atacar quan el seu germà estava borratxo; les tropes van desertar i es van unir a Musa i Süleyman va fugir però fou capturat el dia 17 i fou executat.

Després de pujar al poder a Rumèlia les tropes sèrbies d'Esteve Lazarevitx van ser enviades a saquejar Edirne i altres llocs del territori de Musa i al mateix l'emperador bizantí va intentar allargar la guerra civil alliberant a Orhan (Orkhan) fill de Süleyman Çelebi. En revenja Musa va assetjar Constantinoble a la tardor del 1411, però encara que els grecs no van aconseguir cap victòria militar les forces de diversos vassalls de Rumèlia van desertar i finalment el setge va fracassar. Orhan va haver de tornar a Constantinoble. El vassall de Musa, Jordi Brankovitc, nebot d'Esteve Lazarevitx, es va haver de refugiar al territori bizantí. Els senyors Mikhal Oğlu, Mehemmed i Djandarli (Çandarli Ibrahim Paixà) van passar al servei del seu germà Mehmet I i van abandonar a Musa. Aquestes desercions sembla que eren causades per l'execució de diversos caps de Rumèlia per orde de Musa.

Les desercions van decidir a Mehmed a combatre al seu germà i a la primavera del 1412 va creuar el Bòsfor amb l'ajut dels bizantins i va atacar a Musa a Inceğiz, però fou derrotat, però al final de la batalla dos generals de Musa, Pasha Yigit i Mikhail-oghlu Yusuf van desertar i van fugir amb Esteve Lazarevitx i al front de tropes sèrbies van saquejar territoris de Musa.

A la tardor del 1412 Mehmet I tornava a creuar el Bòsfor sempre amb suport bizantí però el mal temps i la crescuda dels rius a causa de pluges torrencials, van impedir avançar i va tornar a Anatòlia. Musa mentre va atacar a Lazarevitx que estava aliat a Mehmet. Va sortir de Sofia el gener del 1413, va ocupar Vranje a la vall del Morava i va assetjar Nova Brdo que no va poder ocupar però va aconseguir victòries en altres llocs i a Sèrbia va conquerir Skolac, Lipovac, Bolvac, Svriglig Stalac i Koprian, però la campanya es va aturar perquè Orhan va desembarcar a Tessalònica (segurament enviat per segona vegada per l'emperador bizantí, se suposa que ara com a governador de la ciutat). Musa se'n va anar de Sèrbia a Albània i va fer aliança amb el dèspota Carles I Tocco, comte de Cefalònia i Zante i senyor de Natolico, Angelocastron i Dragomeste des de 1405, que després ocuparia Janina i Arta i seria dèspota de Romania (senyor d'Acarnània, Etòlia i Epir) del 1418 al 1429. Carles es va casar amb una filla de Musa. Llavors va marxar cap al sud, va ocupar Tessalònica destruint pel camí el monestir fortificat de Choriates a la península de Kassandra. A Tessalònica va cegar a Orhan i després passar a Edirne.

Mentre Esteve Lazarevitx havia enviat una ambaixada a Mehmet I urgint-lo a atacar Musa per l'est, i s'oferia a tacar al mateix temps per l'oest amb serbis, hongaresos i bosnians incloent les forces de Djuraj Vuković. Mehmet va emprendre campanya contra Musa a la primavera del 1413, amb ajut de tropes procedents de l'amir de Dhu l-Kadr Nasir al-Din Muhammad (1399-1442) que era el seu sogre. Va creuar la mar de Màrmara amb vaixells com sempre facilitats per l'emperador bizantí. A Vize va trobar a l'antic guerrer Evrenos Gazi, hostil a Musa, que el va informar que tres generals es preparaven per abandonar a Musa i unir-se a Mehmet a Pirot: Barak Evrenosoğulları (fill del mateix Evrenos), Pasha Yigit i Sinan Bey de Trikkala. De Vize Mehmet va avançar cap a Pirot i llavors cap a la vall del riu Morava on va signar un tractat amb Esteve Lazarevitx i on va rebre reforços reclutats per Evrenos Gazi i forces enviades per Joan II Paleòleg, governador de Tessalònica (Mehmet en recompensa de l'ajut bizantí, va cedir a l'emperador Manuel II Paleòleg diverses ciutats a la costa de l'Euxí, Tessalònica i el seu territori i diversos districtes al Peloponès). Prop de Kosovo se li va unir un altre contingent de tropes sèrbies i un contingent turc manat per Hamza Bey, germà de Djunayd d'Aydin (antic aliat de Musa).

Finalment els dos exèrcits es van trobar al peu del mont Vitosha (Vitoša), a l'Iskar superior, i tot i les desercions la victòria fou inicialment per Musa (5 de juliol de 1413) però finalment, sense prou forces per donar el cop de gràcia, va haver d'abandonar el camp i perseguit fou capturat i executat pels seus enemics.

El seu kadiasker xeic Badr al-Din, va dirigir una revolta contra Mehmet I a Rumèlia, que fou d'inspiració comunista però esperava obtenir el suport dels antics lleials a Musa i que va comptar amb el suport de Mircea I el Vell de Valàquia que va donar refugi al xeic i va envair Deli-Orman, atacant Silistra (tardor del 1416). Mehmet va capturar a Badr al-Din a Zagra i fou penjat a Serres el 18 de desembre de 1416.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Musa Çelebi Modifica l'enllaç a Wikidata