Museu Arqueològic Nacional (Malta)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (mt) Mużew Nazzjonali tal-Arkeoloġija  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Museu arqueològic, museu, atracció turística i exposició d'art | |||
| Arquitecte | Girolamo Cassar (en)  | |||
| Construcció | 1958 | |||
| Obertura | 1958 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | barroc | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | La Valletta (Malta) | |||
| Localització | Auberge de Provence, Republic Street, Valletta VLT 1112, Malta | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Fundador | Agatha Barbara | |||
| Propietat de | Heritage Malta | |||
| Període d'obertura | tots els dies de la setmana (09:00–16:30) Tancat: 24 de desembre, 25 de desembre, 31 de desembre, 1 de gener, Divendres Sant | |||
| Lloc web | heritagemalta.org… | |||
 | ||||
El Museu Arqueològic Nacional de Malta és un museu situat a la localitat maltesa de la Valletta. El museu s'inaugurà al 1959[1] quan era ministra d'educació la política Agatha Barbara. Està situat l'Alberg de Provença de l'Orde de Sant Joan, un dels edificis més importants de la capital. Des de la seua obertura el museu ha travessat per múltiples canvis, i el darrer ha estat la restauració i modernització de les sales d'exhibició.
Descripció[modifica]
Al museu hi ha una important selecció d'objectes dels períodes prehistòrics únics de l'illa, que comencen amb la primera arribada de l'ésser humà l'any 5200 ae fins al 3800 ae. A les primeres sales s'exhibeixen objectes dels primers assentaments neolítics a l'illa fins als períodes de construcció.[2][3]
En aquesta col·lecció s'inclouen objectes d'obsidiana i les estatuetes dels períodes Għar Dalam, Skorba grisa, Skorba vermella i Żebbug,[2][3] que precedeixen els objectes del període del temple.[4]
La sala principal està dedicada a les escultures, i la col·lecció continua amb una representació d'animals, models de temples i notables figures humanes. Són destacables les exquisides escultures de la Dama dorment de l'Hipogeu de Hal-Saflieni[5] i de la Venus de Malta de Hagar Qim,[6] a més dels altars megalítics de Tarxien, on s'observen espirals en baix relleu i decoracions amb animals, i l'estàtuària monumental dels temples de Tarxien.[7]
A la darrera sala hi ha objectes de terrisseria del període del temple, juntament amb eines, granadures i altres ornaments.
Referències[modifica]
- ↑ Trump, D. H. «The Later Prehistory of Malta» (en anglès). Proceedings of the Prehistoric Society, 27, 1961-12, pàg. 253–262. DOI: 10.1017/S0079497X00016066. ISSN: 2050-2729.
- ↑ 2,0 2,1 Hicks, Dan; Stevenson, Alice. World Archaeology at the Pitt Rivers Museum: A Characterization (en anglès). Archaeopress Publishing Ltd, 2013-03-08, p. 303. ISBN 978-1-78491-075-4.
- ↑ 3,0 3,1 Ginn, Victoria; Enlander, Rebecca; Crozier, Rebecca. Exploring Prehistoric Identity in Europe: Our Construct or Theirs? (en anglès). Oxbow Books, 2014-03-19, p. 89. ISBN 978-1-84217-813-3.
- ↑ Wells, Ollie. «The Megalithic Temples of Malta» (en anglès). World History Encyclopedia, 17-02-2021. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ «Ħal Saflieni Hypogeum» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ Rountree, Kathryn «The Case of the Missing Goddess: Plurality, Power, and Prejudice in Reconstructions of Malta's Neolithic Past». Journal of Feminist Studies in Religion, 19, 2, 2003, pàg. 25–43. ISSN: 8755-4178.
- ↑ Stroud, Katya «A Neolithic World View Lost in Translation: The Case of the Tarxien Temples» (en anglès). Journal of Skyscape Archaeology, 5, 2, 2019, pàg. 191–209. DOI: 10.1558/jsa.40026. ISSN: 2055-3498.