Museu d'Història de la Immigració de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMuseu d'Història de la Immigració de Catalunya
Dades
Tipusedifici Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació20 de novembre de 2004
Activitat
ÀmbitMuseu d'Història
Governança corporativa
Seu 
Gerent/directorImma Boj
Part deXarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona
Altres
Transport públicL2 Verneda Bus: 43, 44, B-21, B-25
Lloc webwww.mhic.cat

El Museu d'Història de la Immigració de Catalunya és un museu ubicat a la Masia de Can Serra, a la carretera de Mataró 124 de Sant Adrià del Besòs que tracta d'analitzar la història dels processos migratoris relacionats amb Catalunya.[1] El museu actua com a centre de recerca i difusió de la memòria migratòria de Catalunya.[2]

Àmbits[modifica]

L'exposició permanent del Museu es presenta en diferents dispositius museogràfics exteriors distribuïts pel jardí i l'entorn immediat de la masia.[3] El paisatge metropolità de Sant Adrià, el riu Besòs, el perfil del barris, les torres de FECSA i la ronda, el context físic i també la memòria de la seva transformació, s'incorporen així a la proposta museogràfica com el territori real de la immigració.

L'Andana[modifica]

És l'espai de benvinguda al Museu i d'introducció a la temàtica de les migracions. Un recorregut amb un seguit de parades: “La Humanitat Nòmada”, “Pastors, Agricultors i Ramaders”, “Travessant mars i oceans” i “Emigrar sota les xemeneies”, planteja una aproximació a la història del fet migratori des del mirall de la mobilitat humana.

Sevillano Barcelona Termino[modifica]

És un antic vagó de tren recuperat i museïtzat per explicar la immigració espanyola a Catalunya durant la dictadura franquista. El sevillano és un dels trens més coneguts per la població immigrada d'Andalusia, que feien servir aquest mitjà de transport per arribar a Catalunya durant el període d'immigració dels anys 50 i 60. De vegades havien de saltar abans d'arribar al destí del tren per la colla de feixistes que s'esperaven a l'estació de França o Clot per a tornar-los a Andalusia.[4]

Espai [Migrar][modifica]

Format per un pavelló i diferents elements expositius en el jardí dissenyats per Mizien arquitectura, reflexiona sobre l'actualitat i el futur de les migracions. Es distribueix en quatre àmbits: “La Decisió” trasllada al visitant els dubtes, les angoixes, les esperances i les il·lusions associades al projecte migratori; “Fronteres” estudia els diferents tipus de frontera que travessa el migrant: administratives, culturals, psicològiques, etc.; “L'Arribada” posa èmfasi en els relats vivencials i en l'experiència subjectiva del primer contacte amb la societat d'acollida; i “L'Assentament” recorre els diferents aspectes clau en la integració dels migrants: l'habitatge, el treball, la llengua i l'escola, la cultura, l'esport, el lleure…

Des del 2017 inclou també el mòdul "Espai Refugi"[5]

Masia de Can Serra[modifica]

Vista nocturna del Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC) a la Masia de Can Serra
Vista nocturna del Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC) a la Masia de Can Serra

És edifici senyorial del segle xix, que estava a mig camí entre una masia i una residència colonial. La seva planta és rectangular, coberta amb una teulada a quatre vessants que consta de planta baixa i pis. El primer pis disposa d'una terrassa sostinguda per columnes que fa de porxo de tota la planta baixa. La finca disposa d'un jardí. El 2004 va ser rehabilitada per l'arquitecte David Ferrer.[6] L'edifici de la Masia de Can Serra acull les sales d'exposicions temporals, la recepció. el Centre de Documentació i les oficines.

Jardí[modifica]

El jardí, a més dels espais museogràfics, inclou una zona destinada a horts urbans per a majors de 60 anys. Molts usuaris han estat migrants. Durant l'estiu el jardí acull el Festival de Jazz de Sant Adrià de Besòs i pel Nadal, el Pessebre Vivent.

Espais de memòria[modifica]

El Mhic forma part del Espais de Memòria de Sant Adrià de Besòs juntament amb el Refugi antiaeri de la placeta Macià i el Camp de la Bota.

Referències[modifica]

  1. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 104. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. ↑ «Mirador zero». web. L'Avenç. Arxivat de l'original el 26 de gener 2016. [Consulta: 8 gener 2016].
  3. ↑ «Museu d'Història de la Immigració de Catalunya | enciclopedia.cat». [Consulta: 20 octubre 2022].
  4. ↑ José G. Navarro. «Un viatge amb tots els sentits». Avui, 27-01-2011. [Consulta: 30 gener 2011].
  5. ↑ «El Museu de la Immigració invita a la reflexión con la huída de una familia por la guerra» (en castellà), 02-02-2017. [Consulta: 20 octubre 2022].
  6. ↑ «MHIC». Poblesdecatalunya.cat. Pobles de Catalunya. [Consulta: 8 gener 2016].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Museu_d%27Història_de_la_Immigració_de_Catalunya&oldid=33113774»