Mwinoghe
 | |
| Origen | Malawi  |
|---|---|
| Part de | dansa africana |
Mwinoghe és una dansa festiva practicada al nord de Malawi pels grups ètnics sukwa, ndali i bandya. L'acompanyen tres tambors i una flauta i no inclou cants. L'any 2018, la UNESCO la va incloure en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat sota el títol "El mwinoghe, dansa alegre".[1]
Origen i pràctica[modifica]
El mwinoghe és recent, segons la descripció oficial de la UNESCO. S'inspira en l'indigala, una dansa cerimonial de Karonga. En chisukwa, dialecte local, mwinoghe significa "anem a divertir-nos".[2] Aquesta dansa expressa alegria. Dues fileres de persones, homes i dones, ballen amb passos complexos i ondulacions corporals. La música, instrumental, consta de tres tambors i un tub. Aquest entreteniment es practica amb motiu de les festes, especialment nacionals i de celebració de la independència, i les trobades intercomunitàries.[3][4]
Reconeixement[modifica]
El 13è Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial es va celebrar a finals de 2018 a Maurici. Mwinoghe es va incloure, en aquesta ocasió, a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.[5] Segons la descripció oficial de la UNESCO, aquesta dansa permet reunir persones de tots els àmbits socials. Se celebren les cultures de diferents ètnies. La manera de transmissió pot ser informal (intergeneracional) o més formal (acadèmica). Algunes comunitats formen grups de dansa.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Mwinoghe, danza de júbilo» (en castellà). Unesco, 2018. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ Fund, African World Heritage; Harare, UNESCO Office in. From Angola to Zimbabwe: Remarkable Heritage of Southern Africa (en anglès). UNESCO Publishing, 2022-11-15. ISBN 978-92-3-100561-9.
- ↑ 3,0 3,1 «Le mwinoghe, danse joyeuse» (en francès). ich.unesco.org. [Consulta: 26 maig 2022].
- ↑ Chimombo, Steve Bernard Miles; Chimombo, Moira. The Culture of Democracy: Language, Literature, the Arts & Politics in Malawi, 1992-1994 (en anglès). WASI Publications, 1996, p. 128. ISBN 978-99908-48-00-7.
- ↑ «Communiqué | 13e comité intergouvernemental pour la sauvegarde du patrimoine immatériel de l’UNESCO». ethnologiequebec.org. [Consulta: 26 maig 2022].