Ignacio Solozábal Igartua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Nacho Solozabal)
Infotaula de personaIgnacio Solozábal Igartua

Nacho Solozábal a la celebració dels 20 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 gener 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada185 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Activitat1978 Modifica el valor a Wikidata –  1994 Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipBase Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Juvenil
FC Barcelona Bàsquet Modifica el valor a Wikidata
  Equip
1976–1994 FC Barcelona Bàsquet 349(3.608) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1980–1988   Espanya Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1988Jocs Olímpics d'Estiu de 1988
1987Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1987
1986Campionat del Món de bàsquet masculí de 1986
1984Jocs Olímpics d'Estiu de 1984
1983Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1983
1982Campionat del Món de bàsquet masculí de 1982
1981Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1981
1980Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 Modifica el valor a Wikidata
Premis

FIBA: 8915 ACB: 20200739

Ignacio Solozábal Igartua, conegut com popularment com a Nacho Solozábal (Barcelona, 8 de gener de 1958), és un exjugador de bàsquet del Futbol Club Barcelona, equip on va desenvolupar tota la seva carrera, i va assolir 19 títols del màxim nivell. El 8 d'octubre del 2006 el club va retirar la seva samarreta amb el número 7, la qual penja al Palau Blaugrana. Aquesta distinció l'han rebuda només tres altres jugadors històrics del club: Epi, Roberto Dueñas i Andrés Jiménez.[1][2]

Ha estat un dels millors bases catalans de la història i dels millors d'Europa del seu moment. Amidava 1,85 metres i es caracteritzava per ser un gran defensor, gran tirador de llarga distància però sobretot per ser un gran penetrador a cistella i la seva capacitat per donar assistències.

Biografia i carrera esportiva[modifica]

Va debutar amb el Futbol Club Barcelona l'any 1978 i es mantingué en el club fins a la seva retirada el 1994. Prova de la seva gran vàlua és el fet que entre 1979 i 1992 va guanyar 19 títols de màxima categoria. Especialment brillant fou la final de la Copa del Rei de l'any 1988. Disputada en un ambient molt hostil a Valladolid, contra el Reial Madrid i amb l'anècdota que presidia el partit José María Aznar (president de la Junta de Castella i Lleó del moment i declarat madridista), un llançament triple de Solozábal al darrer segon donà el triomf als blau-grana en una de les finals més recordades de la història.

Va ser 142 vegades internacional amb la selecció de bàsquet d'Espanya, amb la qual va participar en 3 Jocs Olímpics, a més de mundials i europeus, i guanyà la medalla de plata el 1984 com a triomf més destacat. Té el rècord d'assistències (29) en els playoff finals de la Lliga ACB, així com de recuperacions de pilota (46) en els mateixos playoff.

Retirat del bàsquet professional, actualment dirigeix una escola a Barcelona (Estació del Nord, Nova Icària i Marítim) de bàsquet per a nens i fa de comentarista per TV3. Fou el primer portador de la torxa olímpica en la seva arribada a Barcelona.

Trajectòria esportiva[modifica]

  • Col·legi Maristes l'Immaculada de Barcelona: categories inferiors
  • FC Barcelona: categories inferiors
  • FC Barcelona: 1976-1992

Títols[modifica]

Medaller
Jocs Olímpics
Basquetbol
Plata Los Angeles 1984 Bàsquet masculí
Campionat d'Europa
Plata França 1983 bàsquet masculí

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]