Nacidas para sufrir

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaNacidas para sufrir
Fitxa
DireccióMiguel Albaladejo
Protagonistes
Director artísticFederico G. Cambero
ProduccióGerardo Herrero
MúsicaLucio Godoy
Dissenyador de soEduardo Esquide
FotografiaKiko de la Rica
MuntatgePablo Blanco
ProductoraTornasol Films / Castafiore Films / Alta Films S.A.
Dades i xifres
País d'origenEspanya
Estrena2009
Durada112 min
Idioma originalCastellà
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia/Drama

IMDB: tt1309472 Filmaffinity: 734161 Allocine: 146022 Rottentomatoes: m/770861805 Allmovie: v510249 TCM: 791020 Modifica els identificadors a Wikidata

Nacidas para sufrir és una pel·lícula espanyola de Miguel Albaladejo estrenada l'any 2009.

L'any 2010 va ser seleccionada per a participar en la secció Panorama del Festival Internacional de Cinema de Berlín, on optava al Premi Teddy,[1][2] que s'atorga a una pel·lícula amb temàtica homosexual o transsexual.

Argument[modifica]

La Tía Flora (Petra Martínez) és una dona de 70 anys que sempre ha hagut de cuidar dels altres. Mai es va casar perquè en realitat mai va estar molt interessada en els homes, però això va fer que tots els familiars que anaven necessitant les cures d'altra persona sempre acabessin recorrent a ella.

Primer van ser els seus pares, amb els quals mai va deixar de viure, pel que atendre'ls fins a la mort d'ambdós no va deixar de ser la cosa més normal del món. Però després d'això va ocórrer que la seva única germana, bastant més jove que ella, que s'havia anat a la capital i allí havia format una família, també es va matar amb el marit en un accident de tràfic. Així que la Tía Flora es va trobar sola, soltera, cincuentona i amb tres nebodes d'entre 15 i 8 anys a les quals cuidar. Últimament, quan ja les noies s'havien fet grans i s'havien anat del poble, també li va tocar cuidar de la seva Tía Virtudes, soltera com ella i molt longeva.

Flora es va fer càrrec de l'anciana sense replicar però indignada pel fet que cap de les seves nebodes es plantegés la possibilitat de mudar-se de nou al poble per a ajudar-la.

Per la seva banda, les quatre nebodes van col·laborar de la forma que van trobar més assenyada: buscant a una altra dona que ajudés a la Flora i pagant-li perquè visqués amb ella i amb l'anciana. Aquesta dona és Purita, una autèntica santa: treballadora, submisa, callada, obedient... gairebé com una esclava. Purita (Adriana Ozores) no és del mateix poble que la família de Flora, ni tan sols de la mateixa regió, va venir de molt lluny a treballar en la verema i es va quedar per a sempre per aquelles terres.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]