Nacrita
Nacrita | |
---|---|
Fórmula química | Al₄[(OH)₈] Si₄O10] |
Epònim | nacre |
Localitat tipus | Brand-Erbisdorf |
Classificació | |
Categoria | silicats > fil·losilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.ED.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.10a |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Color | blanc, gris blanquinós, groc |
Exfoliació | {001} perfecta |
Duresa | 1 |
Lluïssor | nacrada |
Color de la ratlla | blanca |
Densitat | 2,6 |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Ncr |
La nacrita (del persa nakar, nacre) és un mineral que apareix en petits cristalls o fines escates. El seu nom prové del francès Nacre (mare de perles), el al·lusió a la seva lluïssor. És un membre del grup de la caolinita-serpentina.
Classificació
[modifica]Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nacrita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouita, pecoraita, guidottiita, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.
Formació i jaciments
[modifica]La nacrita s'ha descrit a tots els continents exeptuant l'Antàrtida. L'ambient de formació és el mateix en el que es formen caolinita o dickita. És d'origen hidrotermal. A Catalunya s'ha descrit a les mines Regia i Regia antiga de Bellmunt del Priorat i a la mina Linda Mariquita del Molar.[1]
Enllaços externs
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Creus, Joan Abella i. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat. Joan Abella Creus, 2008. ISBN 9788461213122.