Hal·loysita-7Å
![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fórmula química | Al2(Si2O5)(OH)4 |
Epònim | Jean-Baptiste d'Omalius ![]() |
Localitat tipus | Angleur, Lieja, Província de Lieja, Valònia, Bèlgica |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.ED.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.10 ![]() |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 5,14(4) Å; b = 8,90(4) Å; c = 14,9(1) Å; β = 101,9° |
Simetria | m - domàtica |
Grup espacial | bb * |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 ![]() |
Referències | [1] |
La hal·loysita-7Å és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom pel geòleg belga Jean-Baptiste d'Omalius d'Halloy, (16 de febrer de 1783 - 15 de gener de 1875), qui va descobrir el mineral. Va ser un noble i estadista, pioner de la geologia moderna a Bèlgica. El 7-Å (Ångström) fa referència al gruix de la capa.
La hal·loysita-7Å no és un politip de la hal·loysita; és una espècie homologada i diferent de la hal·loysita-10Å, la qual conté dues molècules d'aigua per unitat a la fórmula. Un sinònim seu és metahal·loysita.
Característiques[modifica]
La hal·loysita-7Å és un silicat de fórmula química Al2(Si2O5)(OH)4. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hal·loysita-7Å pertany a "09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, cariopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kel·lyïta, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Angleur, dins la localitat de Lieja, a la província de Lieja (Valònia, Bèlgica). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hal·loysita-7Å |
- ↑ «Halloysite-7Å» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 febrer 2020].