Nadir
El nadir (de l'àrab ندير nadir o نظير nathir, 'oposat') és la intersecció entre la vertical de l'observador i l'esfera celeste que queda per sota de l'observador.[1] La paraula Nadir en àrab: (نادر) té un significat que es tradueix com a rar.[2] És la direcció que apunta directament per sota d'una ubicació concreta; és a dir, és una de les dues direccions verticals en una ubicació especificada, ortogonal a una superfície plana horitzontal. O siga, si imaginem una recta que passa pel centre de la Terra i per la nostra ubicació en la seua superfície, el nadir es troba sobre eixa recta, per sota dels nostres peus.[3]
En direcció contrària, just per sobre de l'observador, es troba el zenit,[4] que seria el nadir per a un observador situat en un punt antípoda de la nostra ubicació.
Etimologia
[modifica]Tot i que va entrar a l'anglès a través d'altres llengües europees, la paraula nadir és en última instància un manlleu àrab. Prové de la paraula àrab nazir, que significa oposat a. Més concretament, es va originar a partir de la frase àrab nazir as-samt, que significa [la] direcció oposada.
Definicions
[modifica]
Ciència espacial
[modifica]Com que el concepte d'estar per sota és en si mateix una mica vague, els científics defineixen el nadir en termes més rigorosos. Concretament, en astronomia, geofísica i ciències relacionades (per exemple, meteorologia), el nadir en un punt donat és la direcció vertical local que apunta en la direcció de la força de la gravetat en aquesta ubicació.
El terme també es pot utilitzar per representar el punt més baix que un objecte celeste arriba al llarg de la seva trajectòria diària aparent al voltant d'un punt d'observació determinat (és a dir, la culminació inferior de l'objecte). Això es pot utilitzar per descriure la posició del Sol, però només és tècnicament precís per a una latitud alhora i només és possible a les latituds baixes. Es diu que el Sol es troba al nadir en una ubicació quan es troba al zenit a l'antípoda de la ubicació i està 90° sota l'horitzó.
El nadir també fa referència a la geometria de visió orientada cap avall d'un satèl·lit en òrbita,[5] com la que s'utilitza durant la teledetecció de l'atmosfera, així com quan un astronauta mira cap a la Terra mentre realitza una caminada espacial. Una imatge nadir és una imatge de satèl·lit o una foto aèria de la Terra presa verticalment. Una trajectòria terrestre d'un satèl·lit representa la seva òrbita projectada fins al nadir sobre la superfície de la Terra. Una imatge del nadir és una imatge de satèl·lit o fotografia aèria de la Terra presa verticalment. La trajectòria terrestre d'un satèl·lit representa la seva òrbita projectada en el nadir de la superfície terrestre.[6][7][8][9][10][11][12][13][14][15][16]
Medicina
[modifica]Generalment en medicina, el nadir s'utilitza per indicar la progressió fins al punt més baix d'un símptoma clínic (per exemple, patrons de febre) o un recompte de laboratori. En oncologia, el terme nadir s'utilitza per representar el nivell més baix d'un recompte de cèl·lules sanguínies mentre un pacient està sotmès a quimioteràpia.[17] Un diagnòstic de nadir neutropènic després de la quimioteràpia sol durar de 7 a 10 dies.[18]
En neurologia denota quan un símptoma o un conjunt de símptomes comencen a desaparèixer en obstetrícia el seu ús es refereix a les forces de les contraccions uterines o nivells hormonals i en oncologia es refereix al més sota recompte hematològic (leucòcits, eritròcits i plaquetes) d'un pacient donat en un període determinat posterior a un tractament.[19][20][21][22]
Ús figuratiu
[modifica]La paraula també s'utilitza figurativament per significar un punt baix, com ara l'ànim d'una persona, la qualitat d'una activitat o professió,[23] o el punt més baix de les relacions racials americanes.[24]
Història
[modifica]En l'antiguitat, el concepte de nadir va tenir un profund significat en diverses cultures, especialment a la Mesopotàmia, on les civilitzacions sumèria, acadia, babilònica i assíria compartien una cosmovisió en la qual els moviments astronòmics i les forces còsmiques jugaven un paper central en l'organització social i religiosa.
El nadir, en termes astronòmics, es refereix al punt més sota del cel, oposat al zenit, o punt més alt. Aquest concepte s'utilitzava no sols en l'observació dels astres, sinó també com un símbol de descens, del subterrani o de la relació entre el terrenal i el diví. En moltes cultures mesopotàmiques, els déus i forces còsmiques associades amb l'inframón es vinculaven amb el nadir, ja que representava el domini dels morts, les forces del caos i el regne de les ombres.
Les representacions de l'inframón a la Mesopotàmia, com en les llegendes de la deessa Ereixkigal i el viatge de Inanna a l'inframón, estan profundament influenciades per aquest concepte astronòmic. Es creia que el descens al nadir o a l'inframón representava la mort, el cicle de renovació i el viatge cap al desconegut. A més, en la mitologia babilònica, el nadir simbolitzava la connexió amb el profund de la terra, un lloc associat tant amb la fertilitat com amb el càstig diví.
D'altra banda, els astrònoms mesopotàmics utilitzaven l'observació del nadir per a mesurar les posicions dels cossos celestes i per a predir esdeveniments astronòmics que influirien en l'agricultura i en l'organització de la societat. Aquest coneixement va contribuir a la creació de calendaris i a la planificació de cerimònies religioses vinculades amb els cicles naturals.
Altres ciències
[modifica]- En medicina, el nadir s'usa per fer referència al recompte hematològic (leucòcits, eritròcits i plaquetes) més baix per a un pacient donat en un període determinat. Per exemple, alguns pacients en tractament amb quimioteràpia tindran un recompte de neutròfils nadir una setmana després de començar el tractament definit a causa de la supressió de la medul·la.[25]
- En literatura, el nadir és el moment en què l'heroi arriba al seu punt més baix moralment.
- En cinema es diu nadir al tipus de plànol pres des de baix del subjecte de forma vertical. Una llum nadiral consisteix a il·luminar una figura de baix a dalt i aconseguir una il·luminació tètrica i esgarrifós (o bé provinent de fonts de llum com les fogueres).
- En astrologia assenyala el punt més baix d'una carta natal, també anomenat en llatí Imum Coeli (Fons del Cel), que coincideix amb la cúspide de la casa IV.
- En arquitectura és una pedra vertical col·locada per assenyalar un punt important, si es col·loquen dos nadirs prou a prop el nadir en si, perd sentit des del punt de vista arquitectònic i es torna en columna, el que importa ara és l'espai entre els nadirs, (cosa que es camina), és el primer esbós d'una porta, només caldrà afegir una pedra horitzontal (azimut) per crear un dolmen; que és l'essència de l'arquitectura des del punt de vista constructiu.
Referències
[modifica]- ↑ Definiciona. «Significado y definición de nadir, etimología de nadir» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-10-19. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Arabic Dictionary Online Translation LEXILOGOS >>». www.lexilogos.com. Arxivat de l'original el 2024-04-05. [Consulta: 17 agost 2025].
- ↑ «nadir | Definition & Astronomy» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-09-24. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Nadir». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ McLaughlin, Richard J. «The Common Berthing Mechanism (CBM) for International Space Station». Society of Automotive Engineers. Arxivat de l'original el 15 de setembre de 2006. [Consulta: 23 març 2012].
- ↑ McLaughlin, Richard J. «The Common Berthing Mechanism (CBM) for International Space Station». Society of Automotive Engineers. Arxivat de l'original el 2012-06-17. [Consulta: 23 març 2012].
- ↑ Campbell, J. B.. Introduction to remote sensing. 3rd. The Guilford Press, 2002. ISBN 1-57230-640-8.
- ↑ Jensen, J. R.. Remote sensing of the environment: an Earth resource perspective. 2on. Prentice Hall, 2007. ISBN 0-13-188950-8.
- ↑ «Encyclopedia Astronautica Salyut 7 EP-4». Astronautix.com. Arxivat de l'original el 2011-11-11. [Consulta: 18 novembre 2011].
- ↑ «A pictorial history of welding as seen through the pages of the Welding Journal». American Welding Society. Arxivat de l'original el 18. 04. 2012. [Consulta: 18 novembre 2011].
- ↑ «Space welding anniversary». RuSpace.com, 16-07-2009. Arxivat de l'original el 2011-08-26. [Consulta: 18 novembre 2011].
- ↑ «50 years of Earth Observation». 2007: A Space Jubilee. European Space Agency, 03-10-2007. Arxivat de l'original el 2012-01-30. [Consulta: 20 març 2008].
- ↑ «First Picture from Explorer VI Satellite». NASA. Arxivat de l'original el 2009-11-30.
- ↑ Price, Alfred (2003). Targeting the Reich: Allied Photographic Reconnaissance over Europe, 1939–1945. [S.l.]: Military Book Club. N.B: First published 2003 by Greenhill Books, London. ISBN 0-7394-3496-9
- ↑ Ron Graham and Roger E. Read, Manual of Aerial Photography, London and Boston, Focal Press, ISBN 0-240-51229-4
- ↑ «This Picture of Boston, Circa 1860, Is the World's Oldest Surviving Aerial Photo». Smithsonian Magazine, 03-04-2013. [Consulta: 17 abril 2013].
- ↑ «Bone marrow suppression». Chemotherapy Principles: An In-depth Discussion. American Cancer Society. Arxivat de l'original el 21 de juliol de 2010. [Consulta: 5 març 2013].
- ↑ Le, Tao. First Aid for the USMLE Step 2 CK (en anglès). 6.. Londres: McGraw Hill Professional, 2007, p. 479. ISBN 978-0-07-159457-8. Arxivat 2024-09-24 a Wayback Machine.
- ↑ Huerta Aragonés, Jorge; Cela de Julián, Elena «Hematología práctica: interpretación del hemograma y de las pruebas de coagulación». AEPap (ed.). Curso de Actualización Pediatría 2018, 02-02-2018. Arxivat de l'original el 2024-12-15 [Consulta: 19 agost 2025].
- ↑ «Síndrome de Guillain-Barré: viejos y nuevos conceptos – Medicina Interna de México» (en castellà). Medicina Interna de México, 34, 1, 15-02-2018. DOI: 10.24245/mim.v34i1.1922. ISSN: 0186-4866 [Consulta: 31 agost 2022].
- ↑ Carvajal, Jorge A.; Ralph T., Constanza «Capítulo 12. EMBARAZO DE ALTO RIESGO y EVALUACIÓN FETAL ANTEPARTO». Manual de Obstetricia y Ginecología, Novena Edición. 2018. Arxivat de l'original el 2024-07-26 [Consulta: 19 agost 2025].
- ↑ Duong, Cathy D; Loh, Jin-Yew «Laboratory monitoring in oncology» (en anglès). Journal of Oncology Pharmacy Practice, 12, 4, 12-2006, pàg. 223–236. DOI: 10.1177/1078155206072982. ISSN: 1078-1552 [Consulta: 31 agost 2022].
- ↑ «The lowest point in British journalism». The Times, 01-12-2007. Arxivat de l'original el 5 de setembre de 2008 [Consulta: 23 març 2012].
- ↑ Logan, Rayford Whittingham. The betrayal of the Negro: from Rutherford B. Hayes to Woodrow Wilson. 1.. Nova York, NY: DaCapo Press, 1997. ISBN 978-0-306-80758-9. OCLC 35777358.
- ↑ Duong, Cathy D. «Laboratory monitoring in Oncology». Journal of Oncology Pharmacy Practice, 12, 2006. Arxivat de l'original el 2009-12-04. DOI 10.1177 / 1078155206072982, pàg. 223-236 [Consulta: 30 agost 2021].
Bibliografia addicional
[modifica]- Glickman, Todd S. American Meteorological Society. Glossary of meteorology, 2000. ISBN 978-1-878220-34-9.
- McIntosh, D. H.. Meteorological Glossary, 1972. ISBN 978-0-8206-0228-8.
- Picoche, Jacqueline. Le Robert. Dictionnaire étymologique du français, 2002. ISBN 978-2-85036-458-7.
- Corominas, J. Breve diccionario etimológico de la lengua castellana, 1987. ISBN 978-8-42492-364-8.
- Forbes, George. Plain Label Books. History of Astronomy. ISBN 978-1-60303-159-2.
- Harpaz, Amos. A K Peters, Ltd. Stellar Evolution, 1994. ISBN 978-1-56881-012-6.
- Unsöld, A. Springer. The New Cosmos: An Introduction to Astronomy and Astrophysics, 2001. ISBN 978-3-540-67877-9.
- Unsöld, Albrecht; Baschek, Bodo. Classical Astronomy and the Solar System – Introduction, 2001.
- Shu, F.H.. University Science Books. The Physical Universe, 1983. ISBN 978-0-935702-05-7.
- Brennan, David A.; Esplen, Matthew F.; Gray, Jeremy J.,. Cambridge University Press. Geometry, 1998. ISBN 0-521-59787-0..,
- Murray R Spiegel,. Theory and Problems of Theoretical Mechanics, 1987. ISBN 0-07-084357-0.. Singapore, Mcgraw Hill's: Schaum's