Vés al contingut

Narcís Solà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNarcís Solà
Biografia
Naixementsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, cirurgià Modifica el valor a Wikidata

Narcís Solà va ser el nom de dos metges perpinyanencs, pare i fill, que visqueren entre els segles XV i xvi.

Atesa la similitud de noms, professions, contemporaneïtat, naixença a Perpinyà i residència a Barcelona, en el seu moment hom els distingia per Narcis Solà primer i Narcís Solà segon. Aquesta distinció apareix al títol de les Concòrdies... de 1535, en un manuscrit factici conservat a la Universitat de Barcelona[1] i també[2] en una llista de metges i cirurgians que assistiren a una reunió en el col·legi d'Apotecaris i on coincidiren ambdós.

  • Narcís Solà primer (Perpinyà, segle xv - mort després de 1535 i abans del 1546?) va ser metge i cirurgià reial, a més de professor[3] de l'Estudi de Medicina de Barcelona. Fou autor de la traducció catalana d'un text renaixentista de medicina, la Cirurgia de Pere de Argilata (Pietro d'Argellata). Aquest s'imprimí a Perpinyà el 1503, amb revisió[4] dels perpinyanencs doctors en medicina Francesc Servent i Alfons de Torrelleo, i el cirurgià Joan Gelabert, amb la impressió possiblement[3] a costa seva. Fou el segon llibre[5] estampat a la capital del Rosselló. Posteriorment (1505)[4] traduí i feu imprimir un altre text mèdic, la Pràctica... de Gui de Chaulhac (o de Caulac). Ambdues obres foren impreses per Joan Rosembach. El seu nom tornà a apàreixer en una disposició del 1506 del Col·legi de cirurgians de Barcelona, prohibint que els descendents de jueus exercissin l'ofici; signaren la disposició Narcís Solà i tres altres "prohòmens l'any present de la confraria e col·legi dels cirurgians"[6]
  • Narcís Solà segon (Perpinyà, ? - abans[6] del 6 de març del 1557), fill de l'anterior, era el 1518 cirurgià i batxiller en medicina abans[7] de doctorar-se (al 20 de juny del 1526 rebé els graus acadèmics de "llicenciat, mestre i doctor" [en medicina]). Va ser metge reial, professor i canceller (1539-1557)[8] de l'Estudi de Medicina de Barcelona. El 1535 corregí i edità[2] la nova edició de les Concòrdies dels farmacèutics de Barcelona (la primera edició, del 1511, és la segona[2] farmacopea publicada al món). Feu testament el 1556, i el 1557, ja traspassat, la seva dona Joana encarregà un encant dels béns i un inventari dels llibres, com ho registra un document[9] conservat a la Biblioteca de Catalunya.

  • Enric Solà, fill de Narcís Solà segon, va estudiar a Barcelona i s'hi graduà batxiller en arts (1555) i batxiller i doctor en medicina (1556). Va ser mestre de Bernat Caxanes. El 1598 era metge del tribunal de la Inquisició de Barcelona.[6]

En un volum manuscrit[1] que aplega un gran nombre d'escrits diversos (conservat a la biblioteca de la Universitat de Barcelona), s'apleguen textos de "Narcissi Solani primi", sense datar, d'un Narcís Solà del 1546, 1553, 1555 i 1556, i d'un Enric Solà que hi indica "cum ut Solano, parenti meo" i "qui avo medico, patrem rei medicae professorem habens, eidem facultati a crepundiis, ut aiunt, fuerim dicatissimus".

Obres

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Descripció detallada del manuscrit Ms 561, a la Base de Dades de Manuscrits Catalans de l'Edat Moderna». [Consulta: 1r novembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 Suñé Arbussà, Josep M. «La Concordie pharmacopolarum Barcinonensium 1535». Les concòrdies dels apotecaris de Barcelona del segle XVI. Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona [Barcelona], vol. I, 2007, pàg. 26-36. ISBN 9788447531998
  3. 3,0 3,1 «Narcís Solà». Gran Enciclopèdia Catalana en línia [Consulta: 1r novembre 2013].
  4. 4,0 4,1 Cifuentes i Comamala, Lluís. La ciència en català a l'Edat mitjana i el Renaixement. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2006. ISBN 8447531201.  Segona edició (primera, 2002)
  5. Gallart i Bau, Josep «Aportació de les traduccions rosselloneses del segle xix a la construcció del sistema lingüístico literari català». Anuari Verdaguer, 17, 2009, pàg. 285.
  6. 6,0 6,1 6,2 Fernández Luzón, Antonio. La universidad de Barcelona en el siglo XVI [tesi doctoral]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2003. 
  7. Riera Blanco, Manuel «L'Estudi General de Barcelona, noves investigacions». Gimbernat, 51, 2009, pàg. 89 i 91.
  8. Fernández Luzón, Antonio. La universidad de Barcelona en el siglo XVI. Barcelona: Publicacions i edicions Universitat de Barcelona, 2005. ISBN 9788447528516.  p. 209
  9. «Fitxa de l'inventari dels béns de Narcís de Solà, doctor en medicina, fet a Barcelona del 12 de març al 29 d'octubre del 1557». [Consulta: 1r novembre 2013].

Enllaços externs

[modifica]