Neil Gershenfeld

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNeil Gershenfeld
Neil Gershenfeld 2007.jpg
Neil Gershenfeld en una imatge del 2007 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r desembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Ardmore (Pennsilvània) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Cornell
Universitat de Swarthmore
Plymouth-Whitemarsh High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiWatt W. Webb Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiències de la computació Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, informàtic, professor d'universitat, participant en un fòrum internacional Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Tecnologia de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralBenjamin Recht (en) Tradueix, Benjamin Harris Recht (en) Tradueix, Joshua R. Smith (en) Tradueix, Ara Nerses Knaian (en) Tradueix, Manu Prakash i Matthew S Reynolds (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webng.cba.mit.edu Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1850061 Allocine: 487808
TED: neil_gershenfeld Modifica el valor a Wikidata

Neil A. Gershenfeld (1 de desembre de 1959) és un professor estatunidenc que exerceix al Massachusetts Institute of Technology i dirigeix el Center for Bits and Atoms, associat al MIT Media Lab. Els seus treballs se centren en els estudis interdisciplinaris relacionats amb la física i la informàtica, sobretot els vinculats amb la computació quàntica, la nanotecnologia i la fabricació personal.[1] Gershenfeld va estudiar física al Swarthmore College i a la Cornell University. És membre de la Societat Americana de Física. Scientific American el va nomenar un dels 50 científics americans del 2004, així com «líder en recerca de comunicacions de l'any».[2] Gershenfeld també és conegut per haver llançat el Great Invention Kit el 2008, una construcció que els usuaris poden manipular per tal de crear diversos objectes.[3]

Ha escrit a diversos diaris i revistes com The New York Times,[4] The Economist,[5] i NPR.[6] Fou nomenat un dels 40 Leonardos del dia modern pel Museum of Science and Industry de Chicago.[7] La revista Prospect publicà el 2008 que era un dels cent intel·lectuals més rellevants.[8]

Referències[modifica]

  1. Puigtobella, Bernat «Pensament global, fabricació local». Barcelona Metròpolis, 93, setembre 2014, pàg. 6-8 [Consulta: 6 novembre 2014].
  2. «The Scientific American 50». Scientific American, desembre 2004, p. 47.
  3. Greenberg, Andy. «Invention kits let you build (almost) anything». NBC News. [Consulta: 4 juliol 2013].
  4. Anand Giridharadas. «The Kitchen-Table Industrialists». The New York Times, 13-05-2011. [Consulta: 4 abril 2014].
  5. From the printed edition. «How to make (almost) anything». The Economist, 09-06-2005. [Consulta: 4 abril 2014].
  6. «The Making of a Personal Lab», 11-11-2005. [Consulta: 4 abril 2014].
  7. «Modern-Day Leonardos». Museum of Science and Industry Chicago. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2014. [Consulta: 18 abril 2014].
  8. «Intellectuals—the results». Prospect, 26-07-2008. [Consulta: 21 juliol 2014].