Neomur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Neomurs
Halobacteria.jpg
Classificació científica
Regne: Eubacteria
Clade: Neomura
Dominis

Domini Archaea
Domini Eukaryota

Els neomurs (Neomura, murs nous) són els hipotètics avantpassats dels dos dominis d'arqueobacteris i eucariotes. Segons Thomas Cavalier-Smith, la diferenciació entre els neomurs i els eubacteri fou marcada per vint adaptacions evolutives, que es va acompanyar o va derivar a dues adaptacions importants: el desenvolupament de les histones i la pèrdua de la paret cel·lular de peptidoglicà per ser substituït per unes altres glicoproteïnes.

A continuació el cladograma proposat per Cavalier-Smith:


UAUC  

Chlorobacteria




Hadobacteria




Cyanobacteria


 Eurybacteria 

Endobacteria


 Actinobacteria 
 Neomura  

 Archaea



 Eukarya





Gracilicutes



Proteobacteria



Planctobacteria




Sphingobacteria




Spirochaetes







Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els neomurs són un grup molt divers que conté totes les espècies multicel·lulars, així com totes les espècies més extremòfiles. Tanmateix, sí que hi ha algunes característiques compartides entre ells. Tots els neomurs tenen histones per ajudar en l'empaquetament dels cromosomes, i la majoria tenen introns. Tots fan servir la molècula metionina com a aminoàcid iniciador en la síntesi de proteïnes (mentre que els bacteris fan servir la formilmetionina). Finalment, tots els neomurs fan sevir diversos tipus de polimerasa de l'ARN, mentre que els bacteris només en fan servir un. Les característiques comunes dels neomurs són totes moleculars.

Història del tàxon[modifica | modifica el codi]

Quan Carl Woese va publicar primerament el seu sistema de tres dominis, es va creure que els tres dominis dels bacteris, arqueobacteris, i eucariotes eren igualment antics, i que es poden situar al mateix nivell en l'arbre de la vida. Tanmateix, certa evidència va començar a apuntar a la relació entre els eucariotes i els arqueobacteris, i que aquests dos dominis estaven més ben relacionats entre ells que amb els bacteris. Entre aquestes proves destaquen l'ús del colesterol i els proteasomes en arqueobacteris i eucariotes, tots dos inexistents en la majoria de bacteris. D'aquesta manera podria semblar que hi ha dues branques de la vida: els bacteris i els neomurs.

Un arbre filogenètic mostrant que els eucariotes i els arqueobacteris estan més relacionats entre ells que amb els bacteris, però sense relacionar-los amb els actinobacteris

Recentment, però, en Cavalier-Smith ha aportat observacions que recolzen la idea que no són branques separades i que de fet els neomurs evolucionen dels bacteris. L'argument més important per a aquesta teoria és que si els eucariotes són tan antics com els bacteris, i els mitocondris eucariotes deriven de proteobacteris alfa (un grup molt evolucionat de bacteris), llavors hi ha d'haver diversos grups d'eucariotes que varen evolucionar abans de l'endosimbiosi amb els mitocondris. No és així, i és molt inversemblant que el domini dels eucariotes no es diversifiqués en els molts milions d'anys que varen necessitar els bacteris per obtenir la respiració aeròbica. Es pren doncs per sabut que en derivar els mitocondris de bacteris (teoria endosimbiòtica) els eucariotes han de ser més joves que els bacteris.

Una altra evidència menys important, però tot i així destacable, és que els colesterols i els proteosomes es troben en actinobacteris, potser el tàxon més complex dins dels bacteris. Molècules d'aquesta complexitat és poc probable que hagin evolucionat més d'una vegada en branques separades, per tant, això ve a significar que els neomurs evolucionen del cim de l'arbre dels bacteris.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Thomas Cavalier-Smith, The origin of eukaryote and archaebacterial cells, Ann NY Acad Sci 503: 17–54 (1987)
  2. Thomas Cavalier-Smith, The neomuran origin of archaebacteria, the negibacterial root of the universal tree and bacterial megaclassification, International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology 52: 7–76 (2002)