Nicolaus Fuss
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 gener 1755  Basilea |
| Mort | 4 gener 1826 (Julià) (70 anys) Sant Petersburg |
| Sepultura | Cementiri luterà de Smolensk, Sant Petersburg |
| Secretari perpetu Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg | |
| 1800 – 1825 | |
| Dades personals | |
| Residència | Sant Petersburg |
| Formació | Universitat de Basilea |
| Director de tesi | Leonhard Euler |
| Es coneix per | Teorema de Fuss sobre els quadrilàters bicèntrics Nombres de Fuss-Catalan |
| Activitat | |
| Camp de treball | Àlgebra, anàlisi matemàtica, geometria, mecànica i trigonometria |
| Lloc de treball | Sant Petersburg |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg |
| Membre de | |
| Professors | Leonhard Euler |
| Alumnes | Georg Albert von Fuß (en)  |
| Influències | |
| Família | |
| Cònjuge | Albertina Euler (neta d'Euler) |
| Fills | Charlotte Margarita Czernay (Fuss) Paul Heinrich Fuss Wilhelm Fuss Georg Fuss |
Premis | |
 | |
Nicolaus Fuss, també conegut com a Nikolai Ivanovitx Fus (1755-1826), fou un matemàtic suís que va ser secretari de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg.
Vida[modifica]
Fuss va néixer a Basilea en una família de mitjans modests. La seva habilitat en les matemàtiques i el càlcul, van atraure l'atenció de l'aleshores ja vell Daniel Bernoulli, qui el va recomanar a Euler com a secretari després que aquest es quedés pràcticament cec el 1772.
L'any 1773, Fuss es va traslladar, doncs, a Sant Petersburg i va fer d'assistent i secretari d'Euler fins a la seva mort. A més, es va casar amb una neta d'Euler, convertint-se en familiar polític del famós matemàtic.
L'any 1783 va ser escollit membre de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg i a partir de 1800 en va ser el seu secretari perpetu, fins a la seva mort. També va ser membre de les acadèmies de Berlín, de Suècia i de Dinamarca. L'any 1778, l'Acadèmia de París li va concedir un guardó per un article d'astronomia.[1]
Obra[modifica]
Els primers articles propis de Fuss, depenen fortament de la seva intensa relació amb Euler: el 1774 un article sobre la construcció de telescopis i microscopis basat en les teories òptiques del seu mestre, diversos articles sobre assegurances basats en teories probabilístiques d'Euler, etc.
Durant els anys que va fer d'assistent d'Euler va revisar més de 250 articles del mestre.[2]
Els seus articles més interessants són en el camp de la geometria esfèrica, tots ells publicats a la revista de l'Acadèmia de Sant Petersburg:
- Problematum quorundam sphaericorum solutio (1788)
- De proprietatibus quibusdam ellipseos in superficie sphaerica descriptae (1788)
- Solutio problematis ex methodo tangentium inversa (1789)
També és conegut per haver formulat el teorema de Fuss sobre els quadrilàters bicèntrics[3] i haver introduït els avui coneguts com a nombres de Fuss-Catalan (una variant dels nombres de Catalan).[4]
El seu obituari d'Euler és una obra mestra del gènere.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Volodarsky, Dictionary of Scientific Biography. La major part de la bibliografia sobre aquest matemàtic està escrita en rus i, per aquest motiu, no és gaire coneguda.
- ↑ O'Connor i Robertson, MacTutor History of Mathematics.
- ↑ Alsina i Nelsen, pàgina 126.
- ↑ Stanley, pàgina 108.
- ↑ Sznajder, pàgina 11.
Bibliografia[modifica]
- Alsina, Claudi; Nelsen, Roger. Icons of Mathematics: An Exploration of Twenty Key Images (en (anglès)). MAA Mathematical Association of America, 2011. ISBN 978-0-88385-352-8.
- Stanley, Richard P. Catalan Numbers (en (anglès)). Cambridge University Press, 2015. ISBN 978-1-107-07509-2.
- Sznajder, Roman «On known and less known relations of Leonhard Euler with Poland» (en (anglès)). arXiv, 2015. DOI: 10.13140/RG.2.1.3593.8720.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicolaus Fuss» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Volodarsky, A.I. «Fuss, Nicolaus (or Nikolai Ivanovich Fus)». Complete Dictionary of Scientific Buigraphy, 2008. [Consulta: 8 agost 2015].